El rei de Tailàndia es corona en una cerimònia que durarà tres dies
El monarca, considerat el més ric del món, legitima el poder dels militars
BangkokTailàndia comença aquest dissabte una nova etapa amb la coronació del rei Vajiralongkorn, després d'un llarg dol de dos anys per la mort del seu pare, el venerat Bhumibol Adulyadej, mort l'any 2016. El monarca, de 66 anys, va estar acompanyat en l'acte de la seva esposa, la reina Suthida, una antiga hostessa de vol i guardaespatlles reial amb qui es va casar per sorpresa dimecres.
Vajiralongkorn, de 66 anys, ha seguit l'estricte protocol de la cerimònia de coronació que es manté en la casa reial tailandesa des de fa segles. El nou monarca ha sigut purificat amb aigua sagrada i ha rebut la corona daurada de 7,3 kg i amb forma d'espiral, en una cerimònia d'inspiració hindú i budista, cosa que reflecteix el sincretisme religiós a Tailàndia.
La paraula 'rei' no existeix com a mot comú en l’idioma tailandès. Per denominar la figura del monarca es diu “el déu per sobre dels caps”, cosa que referma la idea de la reialesa com una deïtat. Gairebé com buda. I la definició s’aplica de manera literal: quan els súbdits estan en presència d’un rei han de caminar a la gatzoneta o clavar els genolls a terra. D’aquesta manera es pot entendre la imatge del casament del nou rei. Mentre ell seia còmodament, la seva promesa avançava agenollada per ser acceptada primer com la seva muller i després com a reina del país.
Suthida Tidjai –coneguda pel sobrenom Noi– és la seva quarta cònjuge. Els tres divorcis previs van anar acompanyats d’acusacions de corrupció per part de les seves dones. Ell, esclar, va obtenir la custòdia dels fills en comú que va reclamar, que no van ser tots. A Noi, en canvi, ja fa anys que la va retirar del seu ofici com a hostessa per convertir-la en cap de l’exèrcit.
Les celebracions de la coronació s'allarguen fins dilluns. Demà diumenge
L’exèrcit, enrocat al poder
La coronació del rei tailandès pot tenir un significat encobert, segons els crítics amb la monarquia, que veuen un enrocament del poder militar amb el beneplàcit de la casa reial. En realitat, sempre ha sigut així. El costum de postrar-se en presència del rei o de caminar a la gatzoneta el va abolir el besavi de Vajiralongkorn, però es va tornar a imposar durant la primera dictadura militar de Tailàndia, a principis del segle XX, juntament amb altres mesures gairebé absolutistes. La més destacada és la llei de lesa majestat, que permet empresonar aquells que gosen parlar malament dels membres de la casa reial. La repressió ha augmentat en aquest sentit des que el nou monarca va ser nomenat fa dos anys.
Per als militars, la monarquia –molt reverenciada pel poble– és l’excusa perfecta per justificar cops d’estat i accions dictatorials.
N’hi ha una de molt recent, la del general Prayuth Chan-o-cha, que després d’aconseguir el poder ara fa cinc anys va muntar unes eleccions a finals de març amb mesures titllades d’antidemocràtiques: desqualificació dels partits contraris, compra de vots, recompte dubtós i cap claredat informativa. A més, el militar es presentava a les eleccions com a favorit per passar de líder colpista a primer ministre electe legitimat per les urnes.
El seu as a la màniga va ser precisament l’organització de la coronació. Va decidir que els resultats no es donarien el 23 de març, dia de les eleccions, sinó el 9 de maig, uns dies després de la coronació. I, per fer oblidar als votants els tripijocs electorals que el van posicionar com a favorit, va dir al poble que era el moment de preparar la coronació.
Un monarca absent
El rei va demanar el vot per als militars en un comunicat, però sense dir el seu nom. Segons els analistes, el monarca està interessat que tot continuï en mans dels militars, ja que Vajiralongkorn no passa el temps a Tailàndia ni s’espera que ho faci. Viu a Alemanya regularment, d’on va arribar fa uns dies, i un dia després dels resultats electorals marxarà cap a Europa un altre cop.
És a Europa on el monarca ha provocat més escàndols. O, almenys, on no hi ha una llei de lesa majestat per blindar les seves accions. Les seves fotos amb tatuatges i vestint samarretes de dona van fer la volta al món.
Com comenta el periodista expert en la monarquia tailandesa Andrew McGregor, al rei li va bé mantenir el poder en mans dels militars perquè el protegeixen i utilitzen la seva imatge per justificar el seu poder absolut. Mentrestant, Vajiralongkorn –com el seu pare– és considerat el monarca més ric del món, tot i que la seva gent no ho sap. I si algú ho insinués podria anar a la presó només per dir-ho.
La cerimònia haurà costat 27,9 milions d’euros i per a la celebració s’ha hagut de portar aigua fins a la capital des de tots els racons del país. A més, a la ciutat no s’hi podrà conduir. I no perquè el trànsit molesti les pompes: si el cotxe del rei Vajiralongkorn passés per sota d’una autopista o d’un pont, el seu cap estaria per sota dels súbdits, i llavors no seria “el déu per sobre dels caps”.