La UE s’uneix per satisfer Cameron i evitar el ‘Brexit’
El primer ministre britànic convocarà ara un referèndum sobre Europa i farà campanya pel sí
Brussel·les“Acord. Suport unànime a les noves relacions entre el Regne Unit i la UE”, anunciava ahir a la nit el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en un tuit. Quedaven enrere dos dies de negociacions en una cimera crucial que tenia com a únic objectiu evitar el Brexit, el divorci entre Londres i la resta de socis europeus. La bona disposició de totes les capitals va ser clau per afavorir una entesa que va arribar després d’una maratoniana jornada de negociacions.
El primer ministre britànic, David Cameron, reunirà el govern aquest dissabte a les 11 del matí per aprovar la convocatòria d'un referèndum, que tothom preveu per al 23 de juny. Després de la reunió, Cameron sortirà a la porta del número 11 de Downing Street per anunciar oficialment la data de la consulta, en què els britànics decidiran si volen seguir formant part de la UE.
Cameron farà campanya en favor del 'sí', argumentant finalment que el nou acord amb la UE dóna al Regne Unit un "estatus especial" dins de la Unió, però alguns dels seus aliats polítics, com Michael Gove, donaran suport a sortir del club europeu.
Les demandes de Cameron incomodaven molts socis europeus, en més o menys grau. No obstant això, l’esquerda que podia haver provocar la sortida del Regne Unit de la UE va acabar convertint les concessions de tots dos bàndols en un mal menor. En el pacte amb Londres es va prioritzar el pragmatisme. “Tothom vol arribar a un acord, encara que no tothom estigui content del tot”, admetien fonts diplomàtiques. Tusk deia que era un acord “just” i “equilibrat” que tenia en compte totes les sensibilitats.
Cameron va reclamar demandes “doloroses” per a moltes capitals. La més polèmica i que més va crispar les negociacions va ser l’eliminació de les prestacions socials als europeus que treballen al Regne Unit. Els euroescèptics del UKIP, però també l’ala més conservadora del partit de Cameron, veuen la lliure circulació de persones de la UE com una pressió excessiva al seu estat del benestar, que inclou múltiples complements als sous més baixos i per a l’habitatge social.
Gairebé vorejant la legalitat, Brussel·les va donar llum verda a Cameron per establir un mecanisme conegut com a fre d’emergència, que li permetrà eliminar prestacions socials si demostra que es troba sota una pressió migratòria excessiva. Londres, que durant les últimes hores de negociació exigia que el mecanisme el pogués aplicar 13 anys, va rebaixar les expectatives per les crítiques dels països de l’est (Hongria, Eslovàquia, República Txeca i Polònia). Segons les fonts consultades, les reunions bilaterals amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el president de la República Txeca, Bohuslav Sobotka, van servir per tancar un nou text que preveu que el fre d’emergència s’aplicarà un màxim de set anys. “Una bona base”, van indicar diverses fonts implicades en la negociació.
Una altra de les prestacions socials britàniques que queda tocada és la que s’ofereix als pares amb fills a càrrec, encara que els menors visquin al seu país d’origen. Cameron volia que les quantitats s’adeqüessin al nivell de vida on residien els nens, i els líders van acordar finalment que l’ajuda es reduirà durant un període transitori de quatre anys per als que demanin l’ajuda el 2016 i, a partir del 2020, afectarà tothom.
França defensa Europa
Per la seva banda, França es va convertir durant les negociacions, que van tenir fins a cinc pauses per permetre reunions bilaterals, en la gran defensora dels valors europeus. El president francès, François Hollande, va admetre durant una entrevista a la cadena France Info que volia un nou “projecte” europeu i que temia que una sortida del Regne Unit portaria la UE cap a una progressiva “dissolució”. Tot i així, l’Elisi va lluitar per la que ha considerat des del principi la seva línia vermella: evitar que Londres tingués dret a veto en les decisions preses per l’Eurozona, en un intent de blindar la City com a centre financer dels països de l’euro.
La sorpresa de la cimera la va protagonitzar el primer ministre hel·lè, Alexis Tsipras, en primera línia de la crisi de refugiats i objecte de crítica d’alguns socis seus per la gestió que en fa. El polític grec va manifestar durant la reunió d’ahir que podria negar-se a firmar l’acord amb el Regne Unit fins al març, a menys que els socis de l’àrea Schengen li oferissin garanties que no dinamitarien la lliure circulació de persones. Un gest que a Brussel·les es va considerar més un recordatori de quin és el vertader problema en què està immersa la UE que no pas una amenaça real.
Cameron finalment va obtenir l’acord que volia, que ara haurà de ser sotmès a la consideració de tots els britànics en un referèndum que es farà abans de l’estiu. No serà el primer cop que es posen les urnes al Regne Unit per decidir si es vol ser a la UE o no. L’altre cop va ser el 1975 i aleshores, sota la batuta dels laboristes, va guanyar el sí. “El drama”, en paraules de la presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, “s’ha acabat”. Però és només el principi. Cameron comença tot just ara la campanya a favor de mantenir el seu país dins de la UE.