La número dos d'Oxfam al Regne Unit dimiteix per l'escàndol de les prostitutes a Haití durant l'ajuda pel terratrèmol
El govern investiga si funcionaris del ministeri d'Ajuda Internacional van ignorar les denúncies
LondresLa crisi d'Oxfam s'agreuja. Penny Lawrence, vicepresidenta executiva de l'organització humanitària i número dos de l'ONG del Regne Unit, ha dimitit aquest dilluns, a primera hora de la tarda, com a conseqüència de l'escàndol de contractació de prostitutes per part d'un grup de treballadors de l'entitat mentre l'any 2011 complia tasques d'ajuda a Haití per pal·liar els efectes del devastador terratrèmol de l'any anterior.
La renúncia de Lawrence és l'admissió inequívoca de les errades d'Oxfam en identificar un problema, l'abús d'alguns membres del seu personal contra persones vulnerables i en situació d'extrema fragilitat, que està posant contra les cordes la institució, fundada el 1943. La setmana passada el diari 'The Times' va denunciar l'encobriment d’Oxfam de les activitats del director de la missió i sis persones més a Haití. A més, durant aquest cap de setmana s'han conegut també situacions semblants dutes a terme al Txad en missió d'ajuda, prèvies al trasllat dels treballadors a Haití.
En tots dos casos, la persona al centre de l'escàndol ha sigut el belga Roland van Hauwermeiren, de 68 anys. Oxfam li va permetre dimitir sense comunicar a cap autoritat, ni d'Haití ni britànica, el seu comportament. La prostitució és un delicte a Haití. I si s’hagués practicat amb menors —fet que se sospita però que no s’ha pogut comprovar— també ho seria al Regne Unit i hauria de ser jutjat per un tribunal britànic. Oxfam va permetre la dimissió sense escàndol de dos treballadors més i a quatre integrants de la força humanitària els va acomiadar. 'The Times' informava que Oxfam no va comunicar a l'organisme que regula les ONG al Regne Unit les circumstàncies de les dimissions ni dels acomiadaments.
Lawrence va admetre la seva responsabilitat tot just presentar la renúncia: "Ara ha quedat clar que aquestes al·legacions —que incloïen l'ús de prostitutes i que es relacionaven amb el comportament tant del director del país com dels membres del seu equip al Txad— es van plantejar abans que es traslladés a Haití." En la mateixa declaració feta pública fa una hora, Lawrence ha assegurat que se sentia "profundament trista per no haver actuat correctament".
Lawrence tenia un sou de 80.000 euros anuals i formava part de l'entitat benèfica des del 2006. Oxfam no ha informat sobre si haurà d'indemnitzar la dimissionària.
La notícia sobre Lawrence ha arribat després que la ministra britànica per al Desenvolupament Internacional, Penny Mordaunt, es reunís durant aquest matí de dilluns amb Mark Goldring, el director executiu d'Oxfam. El càrrec de Goldring també és a la corda fluixa, pressionat pel patronat de l’entitat benèfica.
Mordaunt va qualificar aquest diumenge l'escàndol de "traïció" als principis que defensa l'entitat. En declaracions a BBC1, va advertir a l'ONG que retindrà els 36 milions d'euros que rep de finançament públic si no compleix amb els estàndards ètics. El 2017 Oxfam va tenir uns ingressos de 440 milions d’euros. Compta amb 5.000 treballadors al Regne Unit.
D'altra banda, el ministeri que dirigeix Mordaunt ha posat en marxa una investigació interna per aclarir si funcionaris del departament van menystenir les denúncies d'abusos a menors comesos pels treballadors d'Oxfam. El departament de Mordaunt ha d'aclarir, tanmateix, per què no va exigir a Oxfam l'informe final de la investigació interna duta a terme després que es coneguessin les primers denúncies d’abús contra part de l'equip desplaçat a Haití.
L'anterior ministra de Desenvolupament i Ajuda Internacional, Priti Patel, que va dimitir al novembre, va assegurar ahir, també a la BBC, que l'escàndol d'Oxfam només és la "punta de l'iceberg" d'un problema molt més estès. Segons Patel, els funcionaris que ara estant sent investigats també van restar importància a les denúncies que ella mateixa va elevar mentre estava al capdavant del ministeri.
El terratrèmol d'Haití va causar la mort de 220.000 persones, en va ferir 300.000 més, va deixar sense casa 1,5 milions d’haitians i va destruir pràcticament totes les infraestructures del país, un dels més pobres del món.