El Regne Unit també té ja 'refugiats' climàtics

LondresÉs la mena de poble on la gent s'enorgulleix de no haver de tancar les portes de casa amb clau. Tampoc a la nit. Fairbourne, un poblet de la costa del País de Gal·les amb 432 famílies i poc més de mil habitants, situat 376 quilòmetres al nord-oest de Londres (quatre hores i mitja en cotxe), ha estat condemnat pel govern britànic a l'abandonament. La raó és el canvi climàtic, que ha comportat la crescuda progressiva del nivell de les aigües del mar, i la decisió administrativa de deixar de mantenir les barreres de protecció a tot estirar a la dècada del 2050. Si res no ho evita, Fairbourne passarà a la història del Regne Unit per esdevenir el primer nucli habitat víctima de l'escalfament global.

En anglès diuen que el poble serà "decommissioned" (desmantellat, retirat del servei), un llenguatge extremament fred i burocràtic que sovint s'utilitza quan, per exemple, es tanca una planta d'energia nuclear o es desballesta un submarí. "La diferència és que, en aquest cas, hi ha vides humanes en joc", diu en conversa telefònica amb l'ARA Stwart Eves, president del consell del consistori d'Arthog, municipi al qual pertany la parròquia de Fairbourne.

Sobre Fairbourne, de fet, penjava una espasa de Dàmocles des del 2013. Llavors un informe del ministeri de Medi Ambient ja va assegurar que a causa dels efectes del canvi climàtic les cases serien envaïdes pel mar els pròxims anys. Les mesures preses pels científics indiquen una crescuda continuada anual d'entre 4,5 i 5 mil·límetres, cosa que donaria encara un segle de marge fins a la suposada inundació. Avançant-se als fets, el comtat de Gwynedd ja va apuntar llavors que no tindria gaire sentit seguir mantenint les defenses més enllà del 2054. I ara el govern britànic ha decidit donar el vistiplau a la decommission.

Idealment, els responsables de Gwynedd volen haver traslladat tothom, o tothom que hi quedi llavors, en el proper quart de segle. La piràmide de població no convida a pensar que seran tots els actuals residents. D'acord amb les últimes dades disponibles, del 2018, més de la meitat de la població té més de 59 anys, i un terç, més de 65.

"Fa set anys que vivim amb la incertesa. Un dels primers efectes de la publicació de l'informe va ser la caiguda en picat del valor de les cases de la vila i la impossibilitat d'obtenir una hipoteca per comprar-ne cap, si és que algú s'aventurava a fer-ho", explica Eves. "Els veïns més grans estan condemnats a quedar-se aquí, encara que els seus fills marxin. I la gent es pregunta ara si val la pena invertir res en casa seva. Si han de substituir una cuina envellida o han d'adaptar un bany, l'actitud és intentar passar amb el que ja tenen. Per què gastar-se uns diners que potser necessitarem per al reallotjament?"

Tot i que potser molts dels actuals habitants de Fairbourne no veuran mai el dia del desmantellament, la situació a què se'ls ha abocat els produeix "un dany impossible de quantificar", diu Stwart Eves, perquè el valor de les seves cases era o bé "una garantia per completar una pensió digna o bé el seu llegat a les futures generacions. Ara això s'ha esvaït".

Una inversió impossible

Les cases del poble estan protegides per un mur, bancals i una xarxa de canals de drenatge, un conjunt de defenses que van ser millorades recentment amb un cost de quasi vuit milions d'euros. La despesa per construir un nou dic més gran i alt és, en principi, prohibitiva: el consell comarcal la calcula entre 118 i 124 milions. Però ni tan sols en aquest cas els experts garanteixen una protecció absoluta contra els embats del mar.

Quina solució s'ha donat als veïns? Oficialment, que seran reallotjats pels diferents pobles del nord de Gal·les. En principi no està previst reconstruir Fairbourne en cap altre lloc, encara que Stwart Eves creu que seria molt més barat que el consell comprés terreny del molt que hi ha per la zona i que establís, almenys, caravanes o bungalous prefabricats. "Entre altres raons, perquè si cal assistir financerament cadascuna de les famílies per al trasllat a un altre poble, serà molt més car".

Més enllà de càlculs més o menys exactes, els veïns consideren que les seves cases i les seves vides han esdevingut objecte d'una prova, com si fossin conillets d'índies, perquè temen que Fairbourne serà el primer de molts pobles de la costa gal·lesa sobre els quals, tard o d'hora, es decretarà la decommission.