El Regne Unit post-Brexit vol augmentar un 40% la capacitat nuclear
Downing Street capgira suaument la política exterior del país i la centra en l'eix Àsia-Pacífic
LondresEl suposat Regne Unit global que emergeix després del Brexit aspira a tenir més caps nuclears i un nou centre d'operacions antiterroristes, vol gaudir d'una cultura més oberta i enriquida, posar les bases per ser el campió mundial del comerç i esdevenir una superpotència científica i tecnològica, per generar avantatges estratègics i prosperitat. I una de les claus de tot plegat és inclinar lleugerament el focus d'atenció cap a l'eix Àsia-Pacífic, descrit com el futur "motor de creixement". L'Índia, el Japó i Austràlia són els països cap a on Londres vol reorientar una part de la seva acció exterior. Aquestes i altres propostes formen els pilars bàsics del document de cent pàgines que revisa la política exterior, de defensa i seguretat del país, l'informe Global Britain, i que capgira en bona mesura el punt de partida, ancorat en els paràmetres de la Guerra Freda i els anys 60.
Malgrat que s'havia avançat que l'estudi suposava un "canvi radical" d'estratègia, la veritat és que Londres continua mantenint l'aposta per la seguretat euroatlàntica dins l'OTAN, l'aliança amb els Estats Units, el compromís amb el multilateralisme i la defensa dels drets humans i les economies obertes. Potser la mancança més evident és la relació amb la Unió Europea quant a seguretat compartida.
El primer ministre, Boris Johnson, ha presentat aquest dimarts al migdia als Comuns l'anàlisi, la primera gran revisió de l'activitat exterior del país i de les perspectives de futur després de la sortida de la Unió Europea (UE). L'objectiu és "fer un Regne Unit més fort, més segur i més pròsper, i defensar-ne els valors", ha assegurat Johnson al Parlament. Una de les grans idees que hi ha al darrere del nou pla estratègic de Londres en l'acció exterior és que s'ha d'orientar cap a l'eix Índia-Pacífic per forjar noves associacions, perquè considera que el centre de gravetat econòmic i geopolític s'està desplaçant cap a aquesta zona. Aquest desplaçament, a més d'oferir possibles nous vincles comercials i de seguretat, també pot contribuir segons Londres a un nova definició de l'acostament a la Xina.
Rússia, el principal enemic
Amb diferència, és Rússia el que preocupa més Londres des del punt de vista de la seguretat. Per prevenir i respondre amb més eficàcia a possibles nous incidents –com l'actac amb Novitxoc de fa tres anys– es crearà un nou centre antiterrorista. L'informe també alerta de la possibilitat d'un reeixit atac químic, biològic o nuclear abans del 2030 per part d'algun grup terrorista o per un grup patrocinat per un estat hostil. És en aquest punt, i per respondre al que es qualificia d'"un entorn de seguretat en evolució", que Londres adoba el terreny per augmentar l'estoc d'armament nuclear.
Aquest és un dels punts més cridaners de l'anàlisi sobre defensa, seguretat i política exterior. Així, el nombre de caps nuclears al Regne Unit podria augmentar considerablement en un futur pròxim, tot i que Londres va ser una de les primeres capitals del món que va signar, els anys 60, el tractat de no proliferació d'armament atòmic. El límit de caps nuclears fins ara establert era de 180. Amb la nova proposta s'incrementaria un 40%, fins a 260.
Més enllà de designar Rússia com el gran enemic i "l'amenaça més aguda per a la nostra seguretat", segons el document, no s'hi aporta cap raó bàsica que justifiqui l'escalada nuclear. Llevat que l'estratègia sigui, com ja han suggerit alguns comentaristes, dividir l'oposició laborista, sempre en terreny gris quan es tracta de pronunciar-se sobre aquestes qüestions.
La visió sobre la Xina conté més matisos. En la seva exposició des de la tribuna, Johnson ha tret pit de la denúncia del Regne Unit sobre la detenció massiva dels membres de la minoria uigur a la província de Xinjiang i de la situació de repressió constant a Hong Kong. En aquest sentit, el premier ha afirmat que "no hi ha dubte que la Xina suposa un gran desafiament per a una societat oberta com la nostra". Però també ha recordat: "Volem treballar amb la Xina quan això sigui consistent amb els nostres valors i interessos, incloent-hi la construcció d'una relació econòmica més gran, forta i positiva, i per combatre el canvi climàtic".
Les cent pàgines i escaig del document permeten a Boris Johnson posar una mica de carn en una graella on, fins ara, només hi havia un eslògan sorgit durant la campanya del Brexit: "El Regne Unit global". Però la fórmula genera prou dubtes en molta gent. Entre altres raons, perquè el document apunta a la necessitat d'incrementar la presència militar en bases de tot el món.
La influència de la BBC, de la Premier League i del torneig de Wimbledon són altres alternatives als caps nuclears. És el que la revisió integrada anomena el poder tou, el famós soft power. La BBC és, d'acord amb l'informe, "l'emissora més fiable del món", que a través del servei mundial arriba a 468 milions de persones cada setmana en 42 idiomes. També, segons el document, els partits de futbol de la Premier League hi ajuden: es transmeten a 188 països. I no es deixa d'esmentar el torneig de tenis de Wimbledon, que atrau més de mig milió de visitants cada any i que té en els partits finals audiències de centenars de milions de persones a tot el món. Aquests tres elements són definidors i "centrals per a la nostra identitat internacional com a país obert, de confiança i innovador", conclou el text sobre Global Britain.
També s'hi destaca la intenció de fer del Regne Unit un actor important en la cursa de l'espai assegurant que a partir del 2022 s'hi podran enviar satèl·lits des d’Escòcia. "Farem del Regne Unit un actor significatiu a l'espai, amb una estratègia espacial integrada que reuneixi per primera vegada la política militar i civil". En aquest sentit, el govern planeja recolzar-se en part en el sector comercial per a l'exploració espacial. El 2030 s'espera que el Regne Unit “tingui la capacitat de controlar, protegir i defensar interessos a l'espai i a través de l’espai”.
Finalment, un altre punt destacat és la lluita contra el canvi climàtic, definida com la prioritat internacional número 1. El concepte canvi climàtic apareix més de cinquanta vegades al text, cosa que confirma la determinació del govern de Johnson perquè el Regne Unit no produeixi més emissions de carboni quan s'arribi al 2050.
