Primavera de Brexit a la Unió Europea
Londres iniciarà la negociació amb Brussel·les a finals del març del 2017
LondresJa hi ha data per iniciar el procés del Brexit, i no afavoreix gaire els interessos de la Unió Europea (UE). La primera ministra britànica, Theresa May, ha anunciat aquest diumenge que el període oficial de negociació amb Brussel·les començarà a finals del març del 2017, nou mesos després del referèndum en què es va imposar l'opció de sortir del club europeu. Ho ha fet aquest matí primer en una entrevista amb la BBC i a la tarda després en el discurs d'obertura del congrés del Partit Conservador, que té lloc a Birmingham.
La invocació de l'article 50 del Tractat de Lisboa, que desfermarà l'estira-i-arronsa entre les dues parts, arribarà entre un i dos mesos després del que confiava Donald Tusk, president del Consell Europeu, segons va assegurar després que s'entrevistés recentment amb la 'premier'. El calendari negociador a què força el Regne Unit no és el millor des del punt de vista europeu, que l'any vinent s'enfronta a tres processos electorals clau: les presidencials a França i comicis generals a Alemanya i Holanda.
En conèixer la data, Tusk ha afirmat que l'anunci "aporta una molt benvinguda claredat sobre l'inici de les negociacions. Un cop l'article 50 sigui activat, els altres 27 estats [membres] s'hi implicaran per salvaguardar els seus interessos".
En l'exposició més clara fins ara de què pot suposar el nou estatus per al Regne Unit, May ha insinuat que aposta pel que ja es coneix al país com a 'Brexit dur', concepte que ella va refusar. Les seves paraules la desmenteixen, però, perquè va esbossar un futur Regne Unit fora de l'Àrea Econòmica Europea (EEA) i de l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): "El procés que estem a punt de començar no és sobre la nostra sobirania. No es tracta d'una negociació per establir una relació com la que hem tingut els últims quaranta anys. No serà un model Noruega [membre de l'AEE], no serà un model Suïssa [que pertany a l'EFTA]", va dir. I va reblar: "Vull que les empreses britàniques tinguin la màxima llibertat per comerciar i operar en el mercat únic i que les europees facin el mateix aquí. Però no deixem la UE per tornar a cedir-li el control de la immigració. I no en sortim per tornar a la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu".
Política migratòria independent
Encara hi ha moltes incògnites, però, i Londres s'amaga algun roc a la faixa. Per exemple, la continuïtat de la presència dels ciutadans comunitaris al país. No en va, el ministre del Brexit, David Davis, que ha intervingut després de la primera ministra, ha afirmat que està "absolutament segur" que el govern aconseguirà un pacte amb Brussel·les que els permetrà continuar al país. Encara que sigui poc creïble, si més no de moment, l'ombra d'una espasa de Dàmocles sobre més de tres milions de ciutadanstres milions de ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit es pot estendre mentre no s'arriba a un acord beneficiós per a tothom.
May s'ha referit en el seu discurs a l'elaboració de la 'great repeal bill', la llei britànica de desconnexió de la UE, que revocarà la d'unió del 1972 per la qual es va aprovar la integració al llavors Mercat Comú. El projecte s'inclourà en el programa legislatiu del maig vinent. Amb tot, no entrarà en vigor fins que el país hagi completat la sortida de la Unió.
Escòcia, sense veto per al Brexit
La primera ministra també ha tingut un recordatori per als independentistes escocesos, totalment oposats a sortir de la Unió. Escòcia no tindrà poder de veto sobre l'acord perquè "les negociacions entre el Regne Unit i la Unió són responsabilitat del govern i de ningú més. Com que hem votat en el referèndum com un regne unit, negociarem com un regne unit, i sortirem de la Unió com un regne unit. No hi ha opció d'exclusió del Brexit".
La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha reaccionat a través del seu compte de Twitter. En dues piulades ha deixat clar què en pensava. En la primera assegurava que resulta "depriment concloure que les decisions del Regne Unit són impulsades per la ideologia dels 'brexiters' durs, en lloc dels interessos del país". La segona ha sigut més enverinada: "La primera ministra ha dit que la veu i els interessos d'Escòcia no importen. Estrany enfocament d'algú que vol mantenir junt el Regne Unit", ha escrit.