El Regne Unit pretén esdevenir una fortalesa contra els refugiats
Seguint els passos de Dinamarca, Londres vol enviar tots els que entrin sense permís a l'estranger mentre tramita l'asil
LondresL'eslògan tan esbombat del Brexit "Recuperem el control de les nostres fronteres" ja té una altra conseqüència política. Amb l'inici de la tramitació aquesta setmana del projecte de llei de nacionalitat i fronteres, el Regne Unit se situa "fora de la legalitat internacional" i trenca el pacte signat el 1951 de la convenció sobre refugiats de les Nacions Unides. És el parer de Leonie Ansems de Vries, professora de relacions internacionals i presidenta del Grup de Recerca sobre Migracions del King's College de Londres, que considera que la proposta legal que la ministra de l'Interior, Priti Patel, ha dut al Parlament és "una resposta contraproduent a la migració forçada i representa una forma de violència que soscava el dret internacional".
L'aspecte més polèmic de la llei, que ja es va apuntar el setembre passat, és la possible gestió offshore de les peticions d'asil d'aquelles persones que entrin al Regne Unit “de manera irregular”, és a dir, sense els documents legals necessaris per fer-ho. En principi, aquest col·lectiu podria ser traslladat a centres d’asil a l’estranger, on serien retinguts fins que no s’haguessin tramitat les seves reclamacions. L'esperit de la llei fa pràcticament impossible que cap d'aquests sol·licitants sigui acceptat a les illes britàniques.
El Regne Unit seguiria així els passos de Dinamarca, que a principis del juny passat va aprovar una controvertida legislació per externalitzar les sol·licituds d'asil a països de fora de la Unió Europea, en aquest cas, Ruanda. Fins i tot, The Times informava dilluns que Patel ha establert contactes amb Copenhaguen per compartir el centre que els danesos han acordat establir al país africà. Anteriorment, d'acord amb els documents revelats l'any passat pel Financial Times, Londres havia considerat les opcions de diferents illes de l'Atlàntic sud per establir aquestes colònies de refugiats.
Una justificació dubtosa
Les mateixes raons del ministeri de l'Interior britànic per justificar l'externalització són també les que ha donat Dinamarca. La teoria és que la llei trenca una "estructura d'incentius negatius del sistema actual, injust i mancat d'ètica perquè incentiva nens, dones i homes a embarcar-se en viatges perillosos per les rutes migratòries, mentre els traficants d'éssers humans guanyen fortunes". Però com ha recordat Tim Naor Hilton, cap executiu d'Acció per als Refugiats, el projecte de llei suposa "reprimir persones traumatitzades que només desitgen construir una nova vida aquí". Al seu parer és "l’última acció del govern, d'una llarga llista d'actuacions, que han suposat costoses despeses per als contribuents i que simplement fan augmentar l'activitat dels traficants d'éssers humans", justament el que la llei diu que vol evitar.
En qualsevol cas, com ha recordat a l'ARA la professora Ansems de Vries, "aquests plans no són compatibles amb el dret internacional i han estat àmpliament condemnats per la societat civil i les organitzacions internacionals, inclosa l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)". El mateix han fet altres entitats britàniques d'ajuda als refugiats i de defensa de la legalitat. El Col·legi d’Advocats d’Anglaterra i Gal·les ha advertit que és "probable" que el projecte de llei incompleixi les obligacions del Regne Unit derivades de la signatura de l'esmentat conveni del 1951.
Austràlia, referent
Tant les polítiques de Londres com les de Dinamarca s'emmirallen en la que va posar en marxa Austràlia el 2001. A tots els sol·licitants d'asil que vulguin acollir-se a l'estatus de refugiat en aquell país, però que hi arriben per mar, se’ls prohibeix l’entrada i són enviats a centres marítims de països veïns, com ara Papua Nova Guinea.
Poc més de 6.000 persones han arribat a les costes de Dover aquest any, tractant d'entrar al Regne Unit a bord d'una pastera. El 2020 més de 36.000, incloses les dependents, van sol·licitar asil al Regne Unit. A l'acabar l'any s'havien processat 109.000 peticions. Però encara n'hi ha 79.000 que fa més d'un any que esperen a la cua. Aviat la gran majoria es podrien trobar a Ruanda o qualsevol altre territori triat per les autoritats de Londres. La perversió del nou sistema que proposa la llei és que la majoria dels sol·licitants de refugi arriben de zones en conflicte, han de fugir desesperadament i no tenen ni el temps ni la possibilitat de demanar l'entrada, en aquest cas al Regne Unit, de manera legal. I si hi entren i són agafats, seran deportats a l'estranger i ja no podran sol·licitar asil. El Regne Unit del Brexit, presumptament global, es tanca cada cop més sobre si mateix.