Theresa May aposta pel Brexit dur i renuncia a continuar al mercat únic
Downing Street prioritza el control de fronteres sobre els lligams comercials amb Brussel·les. La primera ministra del Regne Unit s'alinea amb el sector més anti-Unió, segons el pla de 12 punts que farà públic aquest matí a Londres
LondresRes de matisos ni portes mig obertes. El Brexit de Theresa May serà dur i el Regne Unit abandonarà el mercat únic i els estaments judicials europeus d’acord amb el pla de 12 prioritats que al llarg del matí farà públic la primera ministra, a Londres, en el discurs més significatiu i important que ha de pronunciar des que al juliol va prendre possessió del càrrec. El full de ruta britànic per completar la sortida de la Unió Europea (UE) ha estat filtrat a darrera hora d’ahir per diferents diaris, entre altres, el 'Daily Telegraph' i el 'The Guardian' en les seves edicions en línia. No hi haurà mitges tintes ni solucions “parcials que ens deixin la meitat dins i la meitat fora”, s’hi llegeix en tots dos, que citen textualment alguns fragments de la conferència de la 'premier'. En relació amb la unió duanera, May no es pronunciarà explícitament.
L’anunci pot causar una nova sacsejada a la City de seguida que, a les nou, s’obrin els mercats financers. La lliura ja es va desplomar ahir a Londres fins a valors de l'octubre passat. En relació amb el dòlar, la divisa britànica va tancar a 1,20, per bé que durant el dia havia arribat a caure lleugerament per sota, cotització que no es registrava regularment des del 1985. En relació amb l’euro, també va caure i es va situar en 0.88 cèntims.
Des de Brussel·les i les grans cancelleries de la UE s'ha posat com a condició 'sine qua non' perquè el Regne Unit tingués accés al mercat únic el respecte a la lliure circulació de persones. Però Downing Street ha preferit prioritzar el control sobre les fronteres i la política d’immigració abans que no pas seguir formant-ne part, sempre d’acord amb les filtracions.
Tot i així, l’estratègia que May esbossarà en les properes hores pretén garantir la seguretat dels tres milions de britànics que resideixen habitualment en territori de la Unió, dels quals, pràcticament, un milió ho fan a l’estat espanyol. En relació amb aquest punt, ahir mateix la subsecretària d’Estat sueca per a Afers Comunitaris, Ann Linde, demanava a les autoritats britàniques que el futur del cent mil ciutadans del seu país establerts a la Gran Bretanya fos resolt urgentment, i apartat de les negociacions en les primeres etapes del procés que s’ha d’obrir. És previsible que la resta dels governs europeus demanin les mateixes garanties per als tres milions de comunitaris que hi ha a les illes que les que May vol aconseguir per als britànics expatriats a la UE.
Si la informació avançada es confirma plenament, quedarà establert, blanc sobre negre, que Theresa May s’ha deixat arrossegar, sense cap oposició per la seva banda, pels cants de sirena dels radicals del Brexit. Una forma de fer-se perdonar el pecat original d’haver fet campanya, per bé que molt tímidament, per romandre a la UE mentre era la ministra de l’Interior de David Cameron.
Paraules amables, fons preocupant
Intentant temperar l’impacte i la preocupació que causaran les seves paraules tant a Brussel·les, com a la City, com en milions de llars del Regne Unit, May apuntarà que “busquem una nova associació entre iguals, entre una Gran Bretanya autònoma, independent i global i els nostres amics i aliats a la UE”. Tanmateix, deixarà clar que “no busquem adoptar un model de què ja gaudeixen altres països. No busquem aferrar-nos a engrunes de pertinença [a la UE] alhora que la deixem. El Regne Unit abandona la Unió Europea i la meva feina és aconseguir l’oferta més adient així que ho fem”.
Però insistirà que “en el nostre vot per sortir de la Unió no hi va haver cap rebuig dels valors que compartim. La decisió no representa cap desig de ser més distants de vosaltres, els nostres amics i veïns. Continuarem sent socis de confiança, aliats disposats i amics pròxims. Volem comprar les vostres mercaderies i us volem vendre les nostres".
Els principis bàsics de la negociació seran “certesa i claredat”, amb l’objectiu de fer del Regne Unit un “país més fort, més just i més global”, dirà May. A més de la recuperació del control de fronteres, l'abandonament de l'adscripció als tribunals europeus de justícia, el manteniment d’una Gran Bretanya unida com fins ara, serà una altra de les prioritats de Downing Street, que no ha d’amagar que “en el camí [del Brexit] hi pot haver temps d’incertesa".
L'habitual retòrica grandiloqüent dels 'brexiters' de què May farà gala durant la compareixença a Lancaster House serà contestada des de diversos fronts: l’econòmic i el polític. Ahir mateix la Confederació Britànica de la Indústria advertia i de les limitacions de l’Organització Mundial del Comerç. Vint-i-quatre hores abans del seu discurs, però, la primera ministra veia com el president electe dels Estats Units, Donald Trump, encoratjava el Regne Unit post-Brexit i prometia el ràpid establiment d’un acord comercial entre Washington i Londres.
El front polític traurà també foc pels queixals. La setmana passada, el líder laborista, Jeremy Corbyn, va considerar prioritari per al país mantenir-se dins el mercat únic. Una crida semblant fan els liberaldemòcrates. Ahir a la nit, Tim Farron, el líder del partit, ja considerava "destructiva" l'aposta de May per no formar-ne part.
Però serà la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, qui pot posar més bastons a les rodes de l’objectiu de mantenir unida la Gran Bretanya. Sturgeon havia declarat recentment que donaria un període de gràcia a Theresa May per valorar l’acord a què es capaç d’arribar amb la UE i va descartar la celebració d’un referèndum d’independència durant el 2017. Amb tot, per als nacionalistes escocesos és innegociable la continuïtat dins el Mercat Únic o bé una fórmula semblant. Les paraules de May malmeten la possibilitat d'un tracte especial per a Escòcia i posen pressió al Partit Nacional Escocès (SNP) per accelerar cap el segon referèndum.
Un altre front per resoldre, i que pot alterar tot el calendari, és el judicial. En els propers dies es donarà a conèixer el veredicte del Tribunal Suprem sobre si el Parlament ha de veure’s implicat o no en la invocació de l’Article 50, que obre el procés de negociació amb Brussel·les. Per respondre a aquesta eventualitat, el govern ja té preparats dos esborranys de llei, de tres línies, per agilitzar al màxim el procés. Però si el Suprem implica també els Parlaments escocès i d’Irlanda del Nord en la resolució, tal com han demanat dues demandes paral·leles presentades a tal efecte, el calendari podria complicar-se molt, ja que, a hores d’ara, l’assemblea nord-irlandesa de Stormont ha estat dissolta després que ahir caigués el govern i es convoquessin eleccions per al proper 2 de març.
