Què es regalen els mandataris? Així funciona la diplomàcia 'íntima'

BarcelonaEls diccionaris defineixen la diplomàcia com la branca de la política que s’ocupa de les relacions internacionals, especialment entre estats.

Els diccionaris no diuen que la diplomàcia agafa sovint formes curioses. Com la d’un tros de formatge fet amb llet ecològica d’ovelles criades a les muntanyes del Pirineu francès.

Xi Jinping va dinar bé –i contundent– el dimarts d’aquesta setmana. “Molt satisfet”, va quedar el president xinès, segons la premsa oficial de Pequín, gràcies al menú que li va servir un restaurant de muntanya situat al mític coll del Tormalet. 

Amb motiu de la seva visita oficial a França, i després d’haver passat per París, Emmanuel Macron va organitzar-li un tour personal per la regió dels Alts Pirineus, on el president francès passava llargues estades d’estiu a casa de la seva àvia. L’acte principal era un dinar a L’Étape du Berger, un parador amb vistes regentat per un amic d’adolescència de Macron. Taula per a quatre –els dos mandataris i les seves esposes– i menú abundant: pernil de pota negra curat durant 24 mesos, sopa tradicional occitana, mongetes de Tarba, espatlla de corder de la regió al forn, assortit de formatges del Pirineu i pastís de nabius. “M’encanten aquests formatges”, va dir Xi, segons Le Figaro. La premsa també es va fer ressò del repertori de regals que va rebre de Macron: mantes de llana de la regió, boines, un mallot del Tour de França –signat pel campió de l’any passat–, un pernil de pota negra, amganyac –un aiguardent local– i una mostra, en directe, d’un ball tradicional occità. 

La diplomàcia, perquè funcioni, ha de tenir un toc personal, diuen els experts. 

“Les relacions diplomàtiques tenen molt de relacions humanes. I que hi hagi química és molt important”, apunta una font de la Moncloa habitual en els viatges oficials de Pedro Sánchez. La lògica, de fet, és àmpliament quotidiana, i tant val per a Tinder com per a la política de primer nivell: els humans solem afalagar els altres humans a qui ens volem apropar o a qui, directament, volem captivar.

¿Macron volia captivar Xi portant-lo a Tormalet i regalant-li un pernil? Probablement. “Li hem vist fer més cops”, apuntava aquesta setmana, en declaracions al New York Times, el politòleg expert en relacions internacionals Bertrand Badie. I afegia: “La diplomàcia d’Emmanuel Macron sempre ha apostat, potser de manera excessiva, pel poder de seducció”.

En un context d’urgències existencials per a Europa, el mandatari francès buscava convèncer Xi perquè utilitzi la seva influència sobre Moscou per frenar la invasió d'Ucraïna. També volia llimar asprors en un moment complicat en la relació xinesa amb Europa, per la creixent tensió comercial entre Brussel·les i Pequín. Com apuntava Badie, res és nou. Macron ja havia organitzat trobades similars per persuadir altres mandataris sospitosos a ulls d’Europa. A Vladímir Putin, el va convidar el 2019 a la seva residència d’estiu, al fort de Brégançon, a la Costa Blava. Amb Donald Trump va sopar a dalt de la Torre Eiffel, va passejar pel riu Sena i va visitar la tomba de Napoleó.

La diplomàcia personal no sempre funciona.

Jo t'obsequio, tu m'obsequies

“Obsequiar-se amb algun petit regal és una pràctica habitual en política internacional”, diu una font coneixedora de la diplomàcia europea. 

Fa uns anys, Politico va publicar un reportatge sobre una habitació subterrània de l’edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea, on es guardaven regals que reben els comissaris. Les normes de la Comissió prohibeixen als polítics acceptar obsequis per valor de més de 150 euros. “Però sovint han d’acceptar-los públicament per evitar un malentès diplomàtic”, comenta una altra font europea. Després de declarar-se, doncs, molts d’aquests objectes acaben en aquesta estança. 

No se sap, en canvi, on es guarden els regals que s’intercanvien els caps d’estat. En la majoria de països, els regals diplomàtics també s’han de registrar i molts tenen l’obligació de publicar-ne un inventari detallat a final d’any. Però és temptador imaginar-se Xi Jinping tapant-se amb la manta de llana d’ovella que Macron li va regalar dimarts. 

Hi ha estampes més temptadores d’imaginar, perquè hi ha hagut regals més estrafolaris. 

Com quan Mali va regalar al president François Hollande un camell per la seva intervenció militar contra el jihadisme a la ciutat de Tombuctú (2013). O com quan el llavors primer ministre britànic David Cameron va regalar al president Barack Obama una taula de ping-pong (2012). O el cadell de gos que el primer ministre búlgar Boyko Borissov va regalar a Putin –que li posaria de nom Buffy (2010)– i que encara corre pel Kremlin. O l’anomenada diplomàcia del panda de la Xina: Mao Zedong va regalar, entre 1957 i 1983, un total de 24 ossos panda. També al president Richard Nixon, que va obsequiar Mao amb una altra espècie: dos bous mesquers, originaris de l’Àrtic americà (1972). Recentment, hi va haver un intercanvi de detallets especialment polèmic: Putin va regalar a Silvio Berlusconi 20 ampolles de vodka amb motiu del seu aniversari. L’italià, que estava a punt d’entrar al govern amb Giorgia Meloni, va enviar al president rus, sancionat per Occident com a càstig per la invasió d’Ucraïna, 20 ampolles de lambrusco i “una carta preciosa”. 

Canvi de tendència

Entre el món diplomàtic, però, se sol comentar que els que fan els millors regals són els representants dels països àrabs del Golf, tot i que en els últims anys els serveis de protocol occidentals intenten fer-los entendre que els productes de luxe o cars ja no són gaire ben vistos.

Això no va impedir que el príncep de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, colgués de joies tota la família reial espanyola en una visita a la Zarzuela el 2018. La reina, la princesa d’Astúries i la infanta Sofia van rebre “collarets, rellotge, arracades, una polsera i un anell”, segons l’inventari que publica cada any, des del 2015, la Casa Reial. Al rei Felip i al seu pare els va tocar “un conjunt de bessons, un rellotge, un anell i una ploma estilogràfica”. 

“En general, ara els regals són coses més senzilles. Sobretot objectes amb significat del país d’on provenen”, apunten des de la Moncloa. Abunden, doncs, els productes gastronòmics, com dolços o begudes, llibres o petites obres decoratives d’artistes també locals. Per exemple, als xinesos, comenta una font, els encanta el pernil. Però en general prefereixen rebre’l envasat perquè alguns d'ells no saben tallar-lo. 

Potser n’hauran d’aprendre aviat. Des del Tormalet, Xi va dir que el pernil que li havia servit Macron li havia agradat tant que el promouria a la Xina, on ja fa anys que l'embotit és un mercat a l'alça. És una de les poques concessions que el líder de Pequín va fer al govern francès. L’altra va ser demanar, amb la boca petita, una treva olímpica a totes les guerres –especialment Ucraïna i Gaza– durant els Jocs de París d’aquest estiu. Seguidament, va agafar un avió i va visitar Sèrbia i després Hongria, als antípodes polítics de França. Allí també van rebre Xi amb catifa vermella, abraçades i el plat ple.