Els refugiats passen de mà en mà enmig del caos europeu

Barcelona“Cap on ens porten?”, preguntava un dels refugiats en pujar a un dels autobusos que el govern croat els havia enviat a la ciutat de Beli Manastir, al nord-est de Croàcia. La confusió era total entre els centenars de demandants d’asil que ahir van ser traslladats des d’aquest país a Hongria, l’estat que els havia tancat les portes a Sèrbia amb una tanca de filferro. El govern hongarès, però, va posar ahir diversos autobusos per traslladar fins a centres de registre els almenys 2.000 refugiats que Croàcia li va entregar a la frontera. Molts pensaven que estaven anant a Eslovènia, d’altres creien que els portaven ja cap a Alemanya, però van acabar a Hongria, informa Estrella Serna per a Efe.

“Tenim cor, però també cap”

A part dels que arribaven de manera ordenada, com un altre grup de 850 persones que van ser traslladades en tren fins a Magyarbóly, a la frontera croata-hongaresa, i allà transbordades a un comboi hongarès, també n’hi va haver que van travessar aquesta frontera a peu pels ponts ferroviaris que creuen els rius Drava i Mura, entre Croàcia i Hongria. Les autoritats hongareses van informar que n’havien interceptat quasi mil i els havien traslladat també a centres de registre. Al mateix temps, però, Hongria començava la construcció d’una altra tanca amb filferro de 41 quilòmetres a la frontera amb Croàcia, similar a la que ja ha acabat a la frontera amb Sèrbia.

Al migdia, el primer ministre croat, Zoran Milanovic, havia advertit que no podia quedar-se els refugiats i que el seu “pla B” era traslladar-los a Hongria. “Els donarem menjar, aigua i ajuda mèdica i se n’aniran. La UE ha de saber que no ens convertirem en un punt calent de la immigració. Tenim cor, però també tenim cap”, va dir. Des que dimecres la tanca d’Hongria va barrar el pas fronterer amb Sèrbia, han arribat més de 17.000 refugiats a Croàcia, enfilant una ruta alternativa més llarga i muntanyosa cap a Eslovènia per entrar a Àustria i després a Alemanya. Però Eslovènia també va enviar policia antidisturbis a la frontera per interceptar uns 200 immigrants que arribaven des de Croàcia per un petit pont sobre el riu Sutla.

La falta d’una resposta europea a la crisi dels refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial deixa la seva gestió en mans de petits països com Croàcia, que no pot fer més que improvisar, totalment desbordada per la magnitud de l’èxode. I la crisi ja fa més d’un mes que dura. Ahir l’Eurostat va informar que el segon quadrimestre d’aquest any 2015 es van registrar 120.000 peticions noves d’asil a Europa, un 85% més que durant el mateix període del 2014.

Els EUA i Rússia obren converses sobre Síria

El secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, va anunciar ahir l’obertura de converses militars amb Rússia sobre la guerra de Síria. Els titulars de Defensa rus, Serguei Xoigu, i dels EUA, Ashton Carter, van iniciar el diàleg amb una trucada telefònica per coordinar-se en el combat contra el jihadisme al Pròxim Orient. “La conversa ha deixat clar que en la majoria de temes tractats les postures de les dues parts són pròximes o coincideixen”, va assegurar un portaveu de Defensa rus. Segons Kerry, el diàleg és un “pas important” per tractar de les “opcions disponibles” a Síria. “El nostre focus continua sent destruir l’Estat Islàmic i trobar una solució política a Síria que creiem que no es pot aconseguir amb la presència a llarg termini del president Baixar al-Assad”, va dir Kerry. Les converses són les primeres entre els EUA i Rússia des de l’annexió russa de Crimea el març del 2014, després de la qual Washington va tallar tots els contactes amb Moscou. Rússia va dir ahir que estudiaria la possibilitat d’enviar tropes a Síria per combatre contra l’Estat Islàmic si el govern de Damasc ho demana.