GRÈCIA

“Els refugiats a Lesbos estan en mans de la gent”

Voluntaris catalans viatgen a l’illa egea per ajudar les ONG i conèixer de prop la crisi humanitària

“Els refugiats a Lesbos 
 Estan en mans de la gent”
Marc Toro
17/01/2016
5 min

BarcelonaLa primera imatge que recorda Núria Burgada de quan va desembarcar del ferri que la va portar a Lesbos és la d’una nena petita. Se li va acostar tan bon punt va trepitjar l’illa grega i li va dir una sola paraula: “Menjar”. Sense pensar-ho dues vegades, la Núria va regirar la seva maleta per donar-li el que li quedava de les galetes i els snacks que portava per al llarg viatge des de Montellà de Cadí (Cerdanya), on viu i exerceix de mestra en una escola rural. Un cop aconseguit el que volia, la nena va tornar ràpidament amb la seva família, reunida uns metres més enllà. Una família de refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Això va passar ara fa dues setmana, en el primer dels set dies que la Núria (55 anys), l’Ignasi (67) i el José Mari (42) van passar a Lesbos. Tots tres són impulsors de la iniciativa Transpirenaica Social y Solidaria, una travessa anual de 800 quilòmetres que aquest any estarà dedicada a la sensibilització sobre la crisi migratòria al Mediterrani. Amb l’objectiu de conèixer de primera mà aquesta realitat, i aprofitant les vacances de Nadal, van decidir visitar aquesta illa grega a tan sols 10 quilòmetres de la costa turca que s’ha convertit, com Lampedusa, en una de les principals portes d’entrada a Europa dels que fugen dels seus països d’origen. Segons dades de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), 500.018 refugiats van arribar el 2015 a Lesbos, mentre que aquest any -amb dades fins al dia 11 de gener- ja n’ha arribat 12.452.

Lesbos

La mitjana de més de 1.100 nous visitants al dia ha desbordat les autoritats locals, tal com confirma la Núria, que deixa clar que la major part del rescat i atenció als refugiats “està en mans de la societat civil, de la gent”. És ben coneguda la feina sobre el terreny que fan ONGs com Metges Sense Fronteres i Save the Children, però en els últims mesos n’ha aparegut d’altres amb menys recursos. És el cas de Proactiva Open Arms (nascuda a Badalona), que des del setembre està instal·lada a Lesbos i fa operacions de salvament al mar. També hi ha organitzacions com Lighthouse Relief, que assisteix els que arriben a terra ferma, i The Dirty Girls, “un grup de dones que recullen la roba molla dels refugiats, la renten i l’assequen per poder-la donar a altres migrants que arriben a l’illa”, explica la Núria. Fins i tot, afegeix, hi ha un home noruec que fa tres mesos que és amb una furgoneta dalt d’un penya-segat, des d’on albira embarcacions i avisa els equips de rescat.

Tothom col·labora amb el que pot, i també la Núria i els seus tres companys de viatge van voler aportar el seu gra de sorra a Lesbos. Com? Des d’ajudar a rebre els refugiats fins a “canviar-los o donar menjar, escalfor i un somriure al campament que hi ha a peu de platja”, exemplifica la mestra.

El convenciment que “falten mans” i la predispocició a “fer el que calgui” també guiaran el viatge a Lesbos de Sara Montesinos, de 26 anys. Periodista de Premià de Mar, recentment s’ha quedat sense feina i, preocupada pel drama de la immigració, ha decidit marxar a l’illa grega per fer-hi de voluntària. Un viatge que començarà dimarts que ve i que, de moment, no té bitllet de tornada. Encara no sap quina serà la seva funció a Lesbos, on es posarà al servei de Lighthouse Relief, però té un amic que ja fa temps que és a l’illa i li ha donat alguna pista. “Em pot tocar fer tes per esmorzar en un camp de refugiats, preparar el dinar per a centenars de persones o passar un matí amb els nens”, diu la Sara. Conscient que no és cap “superheroïna”, té clar que probablement també acabi intervenint quan arribin embarcacions a l’illa, encara que sigui tapant amb mantes tèrmiques els migrants xops o atenent els més petits -que suposen el 34% dels refugiats que hi ha a l’illa.

Siguin quines siguin les seves tasques, la Sara creu que la seva experiència a Lesbos li servirà d’aprenentatge: “Hem de deixar-nos de mirar el melic i trencar mites”, argumenta, i afegeix: “De vegades ens pensem que la gent que arriba és la més pobra, però sovint són famílies com les nostres que, de cop, les han començat a bombardejar”. No sap com l’afectarà el dramatisme de la situació dels refugiats, i creu que, més enllà de les morts, el més impactant serà “veure vides truncades del tot” i persones amb “una esperança i un somni europeu que no compliran”.

“Sembla una presó”

La Núria, que ja ho ha viscut, admet que aquesta situació és palpable a l’illa, començant pels campaments de l’ACNUR, sotmesos a controls d’identitat perquè només hi entrin els considerats refugiats -principalment sirians i afganesos-. La resta, que potser han fugit del seu país per motius econòmics, no tenen dret a asil, per la qual cosa s’han d’estar en un campament a part muntat per les ONG. “Hi ha cartells amb les banderes de cada país i tanques per separar la gent que arriba. Sembla una presó”, lamenta.

L’organització catalana Stop Mare Mortum lluita contra aquesta diferenciació de migrants, ja que considera que no s’ha de qüestionar els motius de l’acollida de persones que s’han jugat la vida al mar. Anna Palou, de 26 anys, és una de les portaveus i, juntament amb 5 companys més, va marxar cap a Lesbos aquest divendres. “Volem veure amb els nostres propis ulls el que està passant, parlar amb ONGs i entitats, saber què necessiten i recollir material gràfic per treballar-lo a casa nostra, on el nostre objectiu principal és la sensibilització”, explicava l’Anna poc abans de marxar, però afegia que, un cop allà, no dubtarien a “arremangar-se i fer feina”. I és que, segons espera constatar durant la seva estada de cinc dies a l’illa, “l’actuació del govern grec i la comunitat internacional és nul·la”.

La falta de recursos o de coordinació entre organitzacions, així com la caiguda del nombre de voluntaris després de les vacances d’hivern, podria empitjorar la situació. Una situació que, malauradament, no és excepcional. “Lesbos és tan sols una de les moltes illes on arriben els refugiats. I després encara han d’afrontar el llarg periple per arribar al nord d’Europa. Això no pot ser”, conclou la Núria.

Alliberats a Grècia els bombers sevillans

Els tres bombers detinguts dijous en aigües gregues quan feien tasques de rescat de refugiats, amb l’ONG ProemAid, van ser alliberats ahir després de pagar una fiança. Les autoritats gregues els acusaven de tràfic il·lícit de persones. Centenars de persones havien sortit ahir mateix al carrer a Sevilla i La Algaba (el municipi d’un d’ells) per reclamar-ne l’alliberament. L’alcalde de La Algaba denunciava que havien sigut “detinguts injustament per ajudar persones que fugen de la guerra”.

stats