Torna l’èxode de pasteres cap a Itàlia

Barcelona“És la crònica d’una mort anunciada: veiem com es repeteix la tragèdia any rere any”. Així explica Paula Farias, responsable de l’operació de Metges Sense Fronteres(MSF) al Mediterrani, la situació davant les costes de Líbia, on durant l’última setmana s’han comptabilitzat almenys 700 migrants morts en els tres naufragis registrats. “No podem saber del cert quanta gent ha mort: hi ha hagut barcasses que han desaparegut sense deixar rastre i encara no s’ha pogut entrevistar els supervivents”.

Durant l’hivern s’han acumulat a Líbia desenes de milers de persones que busquen la seguretat d’Europa. Així que les condicions meteorològiques milloren, com va passar l’any passat, la gent es posa en marxa, i més tenint en compte les condicions d’extrema violència i vulneració sistemàtica de drets que es viuen a Líbia. “Tota aquesta gent que no ha pogut sortir durant l’hivern han pujat a les embarcacions així que ha millorat la meteorologia”, afegeix Farias.

Els últims naufragis han elevat la xifra de morts al Mediterrani fins a almenys 2.000 persones aquest any, tot i que aquestes últimes víctimes no estan recollides encara a les estadístiques de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). Europa torna a ser davant del mirall d’una Mediterrània convertida en la frontera més desigual i més perillosa del món, i una trampa mortal.

Tot apunta que el 2016 serà encara més mortífer que l’any passat, quan es van registrar 3.700 morts al Mediterrani. L’ONU va alertar diumenge en un comunicat que moltes de les víctimes són adolescents que viatjaven sols. Farias explica que en les últimes setmanes, MSF han constatat que els barcasses arriben “encara més atapeïdes” i que a causa de l’augment de controls els traficants ja no les escorten des de lluny amb embarcacions pesqueres: “ara no trobem altres barques a prop, els abandonen a la seva sort”.

A l’arribada de la primavera s’hi afegeixen els efectes de l’acord entre la UE i Turquia i el tancament de la ruta dels Balcans, que han fet caure dràsticament les arribades per l’Egeu, la ruta més utilitzada des de l’estiu passat. Fins ara, l’OIM ha registrat l’arribada de 26 sirians per la ruta del Mediterrani central, però tothom espera que ben aviat els refugiats que abans arribaven en pasteres a Lesbos es desplacin ara a una ruta molt més llarga i perillosa.

“És evident que quan es tanca una porta se n’obren altres de més perilloses”, explica Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. “L’augment de les arribades des de Líbia era totalment previsible”, apunta. “Això no és una crisi de refugiats, és una crisi de la política, i de polítiques que es basen en concepcions equivocades. Els responsables europeus diuen que fan el que fan per salvar vides i per actuar contra els traficants i justament el que estan fent amb fronteres infranquejables és ampliar el seu negoci. El problema són les guerres de què fuig aquesta gent i la solució no és aixecar fronteres, sinó invertir en vies segures perquè puguin arribar i contribuir a pal·liar els conflictes d’origen”, afegeix la investigadora.

Dispositiu insuficient

La portaveu de MSF denuncia que no hi ha prou recursos de rescat a la zona. Aquesta setmana s’han salvat 14.000 persones en la ruta entre Líbia i Itàlia i els efectius són pràcticament els mateixos de sempre. Els equips de MSF han hagut d’ajudar aquest cap de setmana la guarda costanera de Lampedusa, que només compta amb barques petites i que no poden desembarcar la gent que havien rescatat a l’illa perquè el centre de registre d’immigrants està ple a vessar.

Els dos vaixells de l’ONG han hagut de portar els supervivents fins a la península, i han abandonat les seves posicions de vigilància. També diversos mercants privats (inclosos els que es dediquen al manteniment de plantes petrolieres) han hagut de col·laborar en els rescats.

Fa mesos que el primer ministre italià, Mateo Renzi, intenta que la UE es concentri en Líbia. El govern italià ha proposat a la UE que es posin en marxa vaixells de registre al Mediterrani, una idea que el comissari d’immigració Dimitris Avramopoulos es va comprometre ahir “a explorar”. Per Lorenzo Gabrielli, expert en migracions de la Universitat Pompeu Fabra, la idea és molt preocupant “perquè si el funcionament dels centres de registre en terra ja és molt opac, no sabem què podria passar en vaixells a alta mar”.

Gabrielli recorda que la política de control de fronteres no ha servit per salvar vides ni per lluitar contra els traficants de persones: “només ha suposat més morts que mai al Mediterrani” i ha servit per “ampliar el mercat de les xarxes mafioses, que s’alimenten de la clandestinitat”. L’expert suggereix que “seria molt millor invertir els recursos del blindatge a acollir aquesta gent, que igualment, acabarà arribant a casa nostra”.