Els refugiats emmalalteixen a les fronteres de la UE

BarcelonaAfectacions psicològiques, violència sexual, intents de suïcidi i greus problemes de salut vinculats a les condicions de vida inhumanes posen en perill les vides de les persones retingudes als camps d'internament de Grècia. L'informe Creant la crisi a les fronteres europees de Metges Sense Fronteres (MSF) publicat aquest dijous insta els líders europeus i el govern grec "a assumir responsabilitats, reconèixer els danys causats i acabar amb una perillosa gestió". L'ONG conclou que "les polítiques migratòries de la Unió Europea posen en perill la salut, el benestar i la seguretat de les persones atrapades a les illes gregues".

Entre el 2019 i el 2020, les clíniques de salut mental de MSF a les illes gregues de Quios, Lesbos i Samos van tractar 1.369 pacients, molts dels quals patien estrès posttraumàtic i depressió. 180 s'havien autolesionat o intentat suïcidar, i dos de cada tres eren menors: el més petit només tenia sis anys. També s'han tractat 325 casos de violència sexual i multitud de malalties vinculades a les males condicions de vida, com ara infeccions gastrointestinals i infeccions de pell.

Testimonis de l'informe de MSF de Survivors2, un grup de supervivents dels camps i pacients de la clínica de rehabilitació de MSF a Atenes, defineixen el camp de Mòria com "una presó a l'aire lliure". "Ara que ens hem alliberat d'aquest infern, us demanem que deixeu de tractar els éssers humans com a criminals a les illes gregues [...]. Els que hem patit la violència més degradant i insalvable rebutgem qualsevol tractament inhumà i degradant. Tota persona mereix ser tractada amb humanitat i respecte a la seva dignitat i llibertat".

MSF denuncia que les persones que busquen asil a Europa "han sigut exposades a molta violència" i que "els hotspots no són segurs ni sans per a elles", perquè "els malmet la dignitat, la salut i el benestar". Segons les dades, des del 2016 almenys 21 persones han mort als camps de refugiats i 847 han desaparegut o mort en el viatge per arribar a Grècia, i hi ha hagut 12 incendis a Lesbos i Samos, que han causat ferits, evacuacions i més morts.

Un sistema d'erosió i dissuasiu de l'asil

Ja fa cinc anys que la Unió Europea i Turquia van firmar un acord per tancar i reforçar la frontera entre Grècia i Turquia. En aquest pacte es determinava que tots els refugiats que arribessin a Grècia sense papers serien deportats a Turquia, que va rebre 3.000 milions d'euros a canvi. El resultat han sigut expulsions en calent, que vulneren els drets fonamentals, i el sorgiment de noves rutes per arribar al continent, més perilloses i llargues. Els centres d'internament anomenats hotspots de Grècia es van convertir en llocs de contenció massiva per facilitar el processament ràpid de fronteres i el retorn de les persones a Turquia. L'assessora humanitària de MSF, Reem Mussa, i una de les autores de l'informe, assegura que aquesta política "ha creat una crisi sense precedents i un patiment humà enorme". "No es tracta de conseqüències imprevistes", perquè afirma que el sistema té per objectiu "dissuadir d'altres d'atrevir-se a buscar asil a Europa".

Més de 9.600 persones estan retingudes en els cinc centres de recepció i identificació a les illes gregues de l'Egeu: Lesbos, Quios, Samos, Kos i Leros. Les condicions de vida d'aquests centres han sigut àmpliament criticades i denunciades per organitzacions humanitàries i ara, un cop més, MSF denuncia que "aquest sistema ha provocat misèria, ha posat vides en perill i ha erosionat el dret d'asil". Per això, i davant la intenció de la UE i el govern de Grècia de crear nous centres, Iorgos Karagiannis, coordinador general de MSF a Grècia, declara que, "tot i afirmar que pretenen un canvi a millor, la UE i el govern grec estan gastant milions d'euros per normalitzar i intensificar polítiques que ja han fet molt de mal".

Metges Sense Fronteres "torna a demanar als líders de la UE que canviïn per complet la seva visió de la migració i deixin d'intensificar les polítiques actuals de contenció i dissuasió". Reem Musa apunta que "no és massa tard per a la compassió i el sentit comú". "La UE ha de garantir que les persones que arribin a Europa tinguin accés a assistència urgent, a protecció i a reubicació per a una acollida i una integració segures", afegeix.