Els refugiats emmalalteixen a les fronteres de la UE
Un informe de Metges Sense Fronteres exposa els perills de salut de les persones retingudes als camps de Grècia
BarcelonaAfectacions psicològiques, violència sexual, intents de suïcidi i greus problemes de salut vinculats a les condicions de vida inhumanes posen en perill les vides de les persones retingudes als camps d'internament de Grècia. L'informe Creant la crisi a les fronteres europees de Metges Sense Fronteres (MSF) publicat aquest dijous insta els líders europeus i el govern grec "a assumir responsabilitats, reconèixer els danys causats i acabar amb una perillosa gestió". L'ONG conclou que "les polítiques migratòries de la Unió Europea posen en perill la salut, el benestar i la seguretat de les persones atrapades a les illes gregues".
Entre el 2019 i el 2020, les clíniques de salut mental de MSF a les illes gregues de Quios, Lesbos i Samos van tractar 1.369 pacients, molts dels quals patien estrès posttraumàtic i depressió. 180 s'havien autolesionat o intentat suïcidar, i dos de cada tres eren menors: el més petit només tenia sis anys. També s'han tractat 325 casos de violència sexual i multitud de malalties vinculades a les males condicions de vida, com ara infeccions gastrointestinals i infeccions de pell.
Testimonis de l'informe de MSF de Survivors2, un grup de supervivents dels camps i pacients de la clínica de rehabilitació de MSF a Atenes, defineixen el camp de Mòria com "una presó a l'aire lliure". "Ara que ens hem alliberat d'aquest infern, us demanem que deixeu de tractar els éssers humans com a criminals a les illes gregues [...]. Els que hem patit la violència més degradant i insalvable rebutgem qualsevol tractament inhumà i degradant. Tota persona mereix ser tractada amb humanitat i respecte a la seva dignitat i llibertat".
MSF denuncia que les persones que busquen asil a Europa "han sigut exposades a molta violència" i que "els hotspots no són segurs ni sans per a elles", perquè "els malmet la dignitat, la salut i el benestar". Segons les dades, des del 2016 almenys 21 persones han mort als camps de refugiats i 847 han desaparegut o mort en el viatge per arribar a Grècia, i hi ha hagut 12 incendis a Lesbos i Samos, que han causat ferits, evacuacions i més morts.
Un sistema d'erosió i dissuasiu de l'asil
Ja fa cinc anys que la Unió Europea i Turquia van firmar un acord per tancar i reforçar la frontera entre Grècia i Turquia. En aquest pacte es determinava que tots els refugiats que arribessin a Grècia sense papers serien deportats a Turquia, que va rebre 3.000 milions d'euros a canvi. El resultat han sigut expulsions en calent, que vulneren els drets fonamentals, i el sorgiment de noves rutes per arribar al continent, més perilloses i llargues. Els centres d'internament anomenats hotspots de Grècia es van convertir en llocs de contenció massiva per facilitar el processament ràpid de fronteres i el retorn de les persones a Turquia. L'assessora humanitària de MSF, Reem Mussa, i una de les autores de l'informe, assegura que aquesta política "ha creat una crisi sense precedents i un patiment humà enorme". "No es tracta de conseqüències imprevistes", perquè afirma que el sistema té per objectiu "dissuadir d'altres d'atrevir-se a buscar asil a Europa".
Més de 9.600 persones estan retingudes en els cinc centres de recepció i identificació a les illes gregues de l'Egeu: Lesbos, Quios, Samos, Kos i Leros. Les condicions de vida d'aquests centres han sigut àmpliament criticades i denunciades per organitzacions humanitàries i ara, un cop més, MSF denuncia que "aquest sistema ha provocat misèria, ha posat vides en perill i ha erosionat el dret d'asil". Per això, i davant la intenció de la UE i el govern de Grècia de crear nous centres, Iorgos Karagiannis, coordinador general de MSF a Grècia, declara que, "tot i afirmar que pretenen un canvi a millor, la UE i el govern grec estan gastant milions d'euros per normalitzar i intensificar polítiques que ja han fet molt de mal".
Metges Sense Fronteres "torna a demanar als líders de la UE que canviïn per complet la seva visió de la migració i deixin d'intensificar les polítiques actuals de contenció i dissuasió". Reem Musa apunta que "no és massa tard per a la compassió i el sentit comú". "La UE ha de garantir que les persones que arribin a Europa tinguin accés a assistència urgent, a protecció i a reubicació per a una acollida i una integració segures", afegeix.