Refugiats detinguts i sense menjar a les zones de trànsit d’Hongria

BudapestLes autoritats migratòries d’Hongria s’han tornat a negar a donar menjar a una família procedent de l’Iraq que és a la zona de trànsit a la frontera d’Hongria amb Sèrbia i ha demanat asil. És el segon cas en aquest mateix mes: a començaments de febrer, una altra família de l’Iraq va passar sis dies sense rebre menjar a la mateixa zona.

El 18 de febrer el Tribunal Europeu de Drets Humans emetia una sentència que instava les autoritats hongareses a garantir el menjar a la família, detinguda dins el camp. El que va passar l’agost del 2018 i el que s’ha repetit aquest mes és que a les famílies que tenen rebutjada la petició d’asil ja no se’ls dona menjar. “Així doncs, et trobes detingut enmig del no-res, envoltat de tanques, desenes de policies i guàrdies de frontera i no pots sortir ni anar a una botiga”, comenta András Léderer, del Comitè Hèlsinki d’Hongria. “Estem parlant de menjar. A la zona de trànsit tothom està detingut fins que acabi la tramitació del seu expedient d’asil”, expliquen des del comitè. Aquesta organització pot contactar amb les persones detingudes a la zona de trànsit, tot i que també pateix pressions, com totes les entitats que treballen amb immigrants i refugiats a Hongria. Als periodistes se’ls denega l’accés a la zona en nom de la “protecció dels drets de les persones que hi viuen”, apunta Léderer.

Els únics a qui es reparteix sempre el menjar són els nens de les famílies detingudes. “El que fan és escortar els nens fora del mòdul on viuen amb els seus pares. Allà fora mengen i després els tornen, vigilant que no portin menjar per a la seva mare o el seu pare”, explica Léderer.

Des del 2015 a Hongria s’han establert dues zones de trànsit a la frontera amb Sèrbia: a Röszke i Tompa. Per sol·licitar asil cal entrar en una d’aquestes zones, el tràmit no es pot fer directament en una oficina de migracions de Budapest. Alhora, a la mateixa frontera amb Sèrbia s’ha aixecat una segona tanca electrificada: “És un sistema de doble tanca i si toques la tanca electrificada t’avisa en diversos idiomes que estàs violant la llei entrant a Hongria”, explica Andras Kovats, d’una organització que treballa per la inclusió de les persones migrants a Budapest.

A més, a la zona de trànsit on se sol·licita l’asil només s’accepta una persona per dia. El que impera és l’arbitrarietat en les decisions quotidianes, que es tornen traumàtiques per a les persones tancades. Per exemple, un cop a la zona de trànsit, formada per diversos mòduls i un sol pati, una família no sap quant de temps s’hi haurà d’esperar: “Tenim una persona que porta 18 mesos i no sabem si s’ha d’esperar una setmana, un mes o un any. Quan les famílies tenen nens es fa difícil de viure, això, perquè els nens pensen que els seus pares han fet una cosa mal feta. ¿Com li expliques a un nen de 5 anys que estan detinguts?”, diuen des del Comitè Hèlsinki. Als mòduls hi ha cinc llits, no es respecta la intimitat de les famílies i sovint se’ls separa.

Empesos a tornar a Sèrbia

L’any 2018 el partit de Viktor Orbán va guanyar les eleccions amb un discurs extremista contra la migració i en defensa d’una “Europa cristiana”. Mitjançant una llei emesa aquell mateix any, anomenada Stop Soros, es criminalitza amb un any de presó les persones que ajuden els immigrants i alhora s’han incrementat un 25% els impostos i les taxes per a les organitzacions que treballen en la defensa dels drets humans.

Des de l’oficina d’Amnistia International a Hongria, Vig Dávid explica que les autoritats han acceptat molt poques sol·licituds d’asil l’any 2018: “Només han acollit 64 persones. Més de 500 demandes de protecció internacional o d’asil han sigut denegades”. Les persones que han vist rebutjada la seva petició poden esperar en aquesta situació de detenció indefinida mentre presenten recursos, o bé tornar a Sèrbia. Corren la mateixa sort els menors no acompanyats que tenen entre 14 i 16 anys, que també poden estar detinguts a la zona de trànsit indefinidament.

Atrapats en el ping-pong burocràtic

“Coneixem una persona que ha iniciat cinc vegades la sol·licitud. El tribunal diu que se li ha de reconèixer l’asil, però el departament de Migració el torna a rebutjar”. En aquest ping-pong burocràtic que s’allarga mesos, ningú no pot sortir del camp i poden quedar-se sense menjar i altres necessitats bàsiques fins que un tribunal decideixi que se’ls ha de donar menjar i obligui les autoritats a fer-ho.

D’aquesta manera, als demandants se’ls pressiona per tornar a Sèrbia. Però la mateixa incertesa els espera en aquest país veí, que des del 2015 tampoc rep la gent expulsada d’Hongria. Si defalleixen poden sortir fora de la zona de trànsit i passar cap a Sèrbia, però no poden tornar a Hongria. “La policia hongaresa obre la porta, ells passen a Sèrbia. Després consideren que aquesta gent ja no és problema d’Hongria: se n’han anat, han desaparegut”, denuncia Léderer.