Refugiats climàtics, l’efecte col·lateral

BarcelonaUnes 350.000 peticions d’asil anuals a la Unió Europea (UE) tenen un origen climàtic. Ho conclou un estudi de les universitats de Colúmbia i Cambridge publicat a la revista Science, que identifica 103 països on la pujada de les temperatures a les zones agrícoles “es va traduir en sol·licituds d’asil a la UE” entre el 2000 i el 2014. L’estudi científic, titulat Les sol·licituds d’asil responen a fluctuacions de la temperatura, pronostica que si no es prenen mesures efectives contra el canvi climàtic a finals de segle aquestes xifres es poden triplicar i arribar al voltant d’un milió de persones cada any. I encara que es compleixi l’Acord de París i s’aconsegueixi reduir l’escalfament global a només 2 ºC, els sol·licitants d’asil per motius climàtics a la UE també creixeran, com a mínim en un 28%.

Però els que arriben a Europa són, com sempre, una part molt petita de l’immens fenomen de la migració climàtica. La majoria són desplaçaments dins del mateix país o la mateixa regió del planeta, sobretot a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, com destaca l’informe Migracions climàtiques d’Ecodes. La gent es veu obligada a migrar per sequeres, inundacions, huracans o simplement per la pèrdua reiterada de collites i altres fons de subsistència a causa de la pujada de les temperatures o l’augment del nivell del mar.

El mateix Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) admet des de fa temps que l’any 2050 hi haurà al món 250 milions de refugiats climàtics.

L’estatus de refugiat

Però el terme refugiat climàtic encara és font de conflicte, ja que suposa una obligació de protecció internacional que genera resistències. La convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de l’any 1951 restringeix el terme als que han de fugir del seu país per la guerra o “perseguits per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques”.

“Segons la convenció del 1951, refugiat vol dir simplement que has perdut la protecció de les teves institucions nacionals i, per tant, estàs sota protecció de la Convenció de Ginebra de l’ONU”, diu el director de canvi climàtic de la FAO, Alexander Jones, que demana “no barrejar” conceptes perquè això pot anar en detriment de la protecció que mereixen els “refugiats a causa de conflictes bèl·lics”. Jones aposta per parlar de “migrants climàtics”, però aclareix que això no vol dir que no se’ls hagi de garantir protecció, “igual que se n’hauria de garantir als migrants econòmics en general”.

Però, segons el directiu de la FAO, a efectes legals el terme refugiat climàtic només es podria aplicar en el cas dels ciutadans de les petites illes del Pacífic, que es preveu que desapareixeran a mitjans de segle amb la pujada del nivell del mar, ja que ells sí que perdran la protecció d’uns estats que deixaran d’existir.

Però, fins i tot en aquests casos, la comunitat internacional es resisteix a donar-los reconeixement. L’any 2014 un tribunal de Nova Zelanda va rebutjar la primera petició d’asil de la història a causa del canvi climàtic. Ioane Teitiota, un home de 38 anys de Kiribati -una illa del Pacífic de 10.000 habitants-, va demanar a Nova Zelanda que l’acollís com a refugiat i no el fes tornar a la seva terra, convertida en un entorn insegur per les contínues inundacions i per l’amenaça literal d’extinció que representa la pujada del nivell del mar. Dues famílies més de Tuvalu van fer la mateixa petició i també se’ls va rebutjar.

Però el govern de Nova Zelanda, una coalició progressista que està al poder des de l’any passat i on els verds tenen el ministeri de Canvi Climàtic, podria marcar un abans i un després en aquest debat amb la seva proposta formal de crear un visat especial per a refugiats climàtics al país. La intenció és acollir, al ritme d’unes 100 persones a l’any, els ciutadans de les petites illes veïnes del Pacífic, com Kiribati i Vanuatu, que són les que actualment pateixen més els efectes del canvi climàtic. Però la proposta s’ha refredat a l’espera d’un acord amb aquests mateixos països d’origen, que no es donen per vençuts i veuen el reconeixement com a refugiat com un últim recurs.

“La gent de Kiribati es vol quedar al seu país, no vol marxar; la gent el que vol és poder migrar per obtenir recursos i tornar a casa seva, la clàssica història de migració”, explica Alistair Woodward, professor de la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda. Woodward va ser a Barcelona convidat per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA per explicar “els efectes en la salut del canvi climàtic”. “Els huracans o els tifons són els impactes més visibles, però les pitjors conseqüències que pot tenir el canvi climàtic en la salut de les persones són les que es deriven dels seus efectes sobre la seguretat alimentària”, afirma l’expert.

La pèrdua de collites i altres aliments a causa de l’escalfament global és el que nodreix el gruix de les migracions considerades climàtiques. I molts defensen que aquests nous migrants haurien de tenir un estatus especial. “Per motius de justícia, vist que són ells els que han generat el canvi climàtic, els països desenvolupats han d’admetre els refugiats climàtics i alhora treballar perquè els seus països d’origen rebin ajuda per combatre el canvi climàtic”, diu Christoph Müller, de l’Institut Potsdam d’Investigació dels Impactes del Clima. Siguin migrants climàtics o refugiats climàtics, el fet és que s’han vist forçats a deixar casa seva per uns canvis en el clima provocats per estats que, en molts casos, ara es neguen a acollir-los.