Els refugiats afganesos atrapats a la frontera del Pakistan

Khyber Pakhtunkhwa (Pakistan)La seva vella màquina de cosir Singer és l'única cosa que li queda de Kabul. Durant més d'una dècada el Rafidul·lah ha estat treballant com a sastre en un petit taller de costura, on també vivia per estalviar-se diners i poder-los enviar a la família, que viu refugiada a la localitat de Jamrud, a les zones tribals del Pakistan. Fa uns anys es va emportar el seu germà petit perquè l'ajudés al taller. En les seves anades i vingudes al Pakistan va tenir dos fills amb la seva dona. El petit Nuraldin va néixer fa una setmana i això és el que més el va empènyer a tornar al Pakistan, tot i que va haver de deixar enrere el seu germà. El Rafidul·lah tenia por que els talibans i les autoritats pakistaneses impedissin entrar al Pakistan als refugiats afganesos que volien abandonar el país. Els dos germans van arribar al pas fronterer de Torkham, però només va poder creuar-lo el Rafidul·lah. “Jo tenia el visat en regla però el del meu germà havia caducat. És menor d'edat, s'havia de quedar sol. Vaig suplicar als guàrdies de la frontera que el deixessin passar i fins i tot vaig haver de subornar els talibans, però només em van deixar passar a mi", explica.

El Rafidul·lah va aconseguir arribar al camp un dia abans del naixement del seu segon fill. Ara ha tornat a la casa familiar on viuen des de fa més de quaranta anys. Com tants altres milers d'afganesos que van fugir de la invasió soviètica de l'Afganistan, de l'ascens del primer règim talibà i de la invasió dels Estats Units i es van instal·lar al veí Pakistan. Aquest país és la llar de més d'un milió i mig de refugiats afganesos registrats, tot i que extraoficialment es calcula que n'hi deu haver uns tres milions. El Rafidul·lah està preocupat pel futur de la seva família. Aquí, al Pakistan, no hi té feina, i per això havia anat a treballar a Kabul: "Primer vull portar cap aquí el meu germà i després no ho sé, m'agradaria emigrar a Europa. Som refugiats i tenim molt poques oportunitats al Pakistan”. Els refugiats afganesos viuen sempre amb la por de ser deportats. No tenen dret a l'educació o a la sanitat pública i estan exposats a l'explotació laboral com a mà d'obra barata.

Més controls que mai

El Pakistan ha imposat restriccions severes per contenir el pas irregular de gent des de l'Afganistan, perquè no vol haver de fer front a una nova crisi de refugiats. A pocs metres de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, el pas de Torkham continua obert, però són poques les persones i els camions que el creuen ara mateix. Aquest límit fronterer internacional ha sigut durant molt de temps el més transitat entre els dos països. Però des que els talibans van recuperar el control de l'Afganistan, amb prou feines hi passen una mitjana de 40 o 50 persones al dia, mentre que abans se'n registraven entre 7.000 i 8.000. Es deu al fet que les autoritats exigeixen als afganesos tenir visat i permís de residència al Pakistan, la qual cosa és complicada per a molts dels que volen passar aquests dies. "Som refugiats afganesos. Mai abans ens havien posat tantes restriccions per entrar o sortir del Pakistan. Hi ha gent que ho necessita per rebre tractament mèdic, és una qüestió humanitària", lamenta Safdar Ali, mentre espera a la llarga cua formada a l'entrada de l'oficina de registre NADRA, a la frontera.

Un altre afganès que vol reunir-se amb els seus familiars al Pakistan es queixa que "no deixen creuar gairebé ningú perquè no volen que es vegi que la gent fuig de l'Afganistan". Però la versió oficial és que "la frontera està oberta i que funciona amb normalitat". "Fem controls rutinaris per qüestions de seguretat. Els afganesos que tenen tots els papers en ordre poden entrar i els que no, doncs no entren", diu secament el coronel Hamid.

El trànsit de mercaderies també s'ha alentit. A la sinuosa carretera del congost de Khiber hi ha files de camions aturats. Allà hi trobem el Nasiruldin, resguardant-se a l'ombra del seu camió. "Fa més de quinze anys que transporto mercaderies als dos costats de la frontera. Ara és impossible. Un oficial ve per revisar les mercaderies, després et demanen papers i et porten a una altra banda. I tot això pot durar hores o dies", es queixa.

Emergència humanitària

Amb l'aeroport de Kabul gairebé paralitzat, les fronteres terrestres són l'única alternativa que té l'Afganistan per poder rebre béns de primera necessitat i la tan necessitada ajuda humanitària per als més de 3,5 milions de persones desplaçades dins el país a causa del conflicte, a les quals cal sumar-ne prop de mig milió més que s'han vist obligades a fugir els últims mesos. Des de fa setmanes l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) pressiona les autoritats pakistaneses perquè reobrin els passos fronterers i permetin la circulació de camions amb ajuda humanitària cap a l'Afganistan.

La desesperació ha portat molta gent a recórrer a una ruta perillosa per creuar il·legalment la frontera. Tan perillosa, de fet, que poden acabar sent abatuts a trets per les forces de seguretat pakistaneses o bé enfrontar-se a penes de presó i a ser deportats. L'última setmana, la premsa local ha informat d'uns quants afganesos morts tirotejats quan miraven de passar il·legalment al Pakistan. Unes 25 famílies de refugiats –al voltant de 270 persones, incloses dones i nens– que havien fugit de l'Afganistan van ser deportades dimarts arran d'una batuda de les forces de seguretat en una zona d'habitatges a mig construir on s'havien allotjat, prop del límit fronterer de Chaman, a la província de Quetta. 

Des de dalt de Jamrud s'entreveu el llegendari pas de Khiber, que ha estat testimoni de la caiguda de l'Imperi Britànic, dels russos i dels nord-americans. Cap d'ells ha aconseguit conquerir l'Afganistan. Ara torna a ser testimoni del patiment de milions d'afganesos que, com el Rafidul·lah, somien un futur en pau.