El vot per reformar la Constitució italiana amenaça el futur de Renzi

RomaFalten menys de dos mesos per al referèndum que podria capgirar totalment la vida política italiana, i el primer ministre, Matteo Renzi, encara no les té totes. Vol passar a la història com l’home que ha acabat amb els mals endèmics de la política italiana amb la reforma més ambiciosa de la Constitució, en vigor des de la fi de la Segona Guerra Mundial, però li cal desplegar més pedagogia i tacte per obtenir el sí en el vot previst per al 4 de desembre.

I és que els italians, segons els sondejos, semblen inclinats a votar no a la reforma, sovint per motius aliens al contingut del text. A més, una minoria del Partit Demòcrata de Renzi amenaça també de votar-hi en contra. Alhora, una influent cinquantena d’experts han alertat que la bondat dels canvis constitucionals depèn, en bona part, de la nova llei electoral, que pretén donar un pes polític decisiu al partit guanyador de les eleccions.

El magnat de la dreta, Silvio Berlusconi, va acabar amb el sistema electoral tradicional, proporcional, conegut com a Mattarellum, i va introduir una llei per donar més força al partit guanyador, que va causar tantes reticències que ja des de l’inici es va rebatejar com a Porcellum, és a dir, “porcada”. Ara Renzi ha propiciat un nou acord parlamentari per aprovar una norma, la Italicum, que a grans trets manté el premi al partit guanyador de les eleccions. La llista que obtingués un 40% dels vots s’emportaria automàticament el 54% d’escons a la Cambra.

La reforma de la Constitució preveu la fi del bicameralisme perfecte a Itàlia, que en les últimes dècades ha mantingut empantanegats molts projectes de llei, que anaven gairebé com una pilota de ping-pong de la Cambra de Diputats al Senat i viceversa. Ara el Senat passaria a tenir una composició i una orientació regionals, i les lleis estatals serien de competència de la Cambra, que seria també l’única que podria tombar governs.

El temor de molts crítics a la reforma de la Constitució és que si el nou protagonisme de la Cambra de Diputats ve acompanyat per un gran poder del partit guanyador de les eleccions, la democràcia a Itàlia, entesa sobretot com un joc d’equilibris entre partits, quedaria seriosament compromesa.

Més de la meitat, pel ‘no’

La partida és complexa, ja que, d’altra banda, els electors estan cansats de la paràlisi que viu el Parlament italià i de retruc el país. La majoria de sondejos, de fet, revelen que més de la meitat d’electors (entre un 50% i un 55%) estan disposats a votar no. Però quan se’ls consulta sobre cada punt de la reforma, resulta que una majoria -estreta- està a favor del sí. El primer ministre es va equivocar quan va personalitzar el referèndum, que en aquests moments és vist per molts electors com un sí o no a Renzi.

Alhora, el primer ministre xoca amb una minoria del seu partit, ancorada a l’esquerra, que veu amb recel qualsevol reforma de la Constitució. Aquesta minoria pretén forçar canvis en l’Italicum com a contrapartida a votar sí al referèndum. Renzi ha intentat calmar-los prometent una revisió de l’Italicum, però només després del 4 de desembre. Aquest plantejament no facilita les coses a qui pretengui tenir una idea més clara sobre com serà la nova vida parlamentària italiana si s’aprova la reforma constitucional.

Obama demana als italians que votin sí

Si en política els gestos compten, el que ahir va aconseguir el primer ministre italià, Matteo Renzi, suma molt. El mateix president dels EUA, Barack Obama, va demanar als italians que votin sí al referèndum sobre la reforma constitucional que impulsa Renzi. Ho va dir a la Casa Blanca al costat del primer ministre italià, que va ser rebut amb tots els honors abans de participar en l’últim sopar de gala que Obama ofereix com a president. “El sí al referèndum ajudarà Itàlia. La reforma que planteja és justa. Espero que Matteo [Renzi] es quedi al comandament de la nau, passi el que passi a les urnes. Sóc molt fan d’ell”, va assegurar Obama, que va lloar en més d’una ocasió el primer ministre italià. “A Itàlia, [Renzi] està desafiant l’ statu quo amb reformes valentes. És jove i guapo i té una visió del progrés que no es basa en la por de la gent sinó en la seva esperança”, va afegir el president dels EUA.

El primer ministre italià va agrair el gest d’Obama, de qui va destacar l’extraordinari suport a l’hora de defensar el creixement i no l’austeritat com la recepta per fer front a la crisi econòmica, una batalla que lliura des de fa temps -gairebé en solitari- davant dels seus col·legues de la UE. “Els Estats Units són un model, en això”, va concloure Renzi.