El referèndum supera el recurs d’inconstitucionalitat

AtenesEl referèndum grec tira endavant. El Tribunal Suprem va desestimar ahir un recurs d’inconstitucionalitat presentat per dos ciutadans que demanaven que es retirés. Els arguments eren que la pregunta és poc clara, afecta qüestions fiscals, com la reforma de l’IVA, i s’ha convocat amb només una setmana d’antelació. El Consell d’Europa s’havia pronunciat sobre aquests dos últims donant-los la raó, a part de considerar que hauria de comptar amb observadors internacionals. El principal col·legi d’advocats del país, a més, hi afegia l’extemporaneïtat de la pregunta, que el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, destacava en una entrevista al diari alemany Handelsblatt. “En realitat, no hi ha cap base per negociar”, deia sobre el fet que la proposta dels creditors ja no és a sobre la taula.

Sigui com sigui, el Parlament havia donat llum verda a la consulta la setmana passada i el Suprem considera que no pot pronunciar-se sobre decisions governamentals d’aquesta naturalesa. En una compareixença a la televisió pública, Tsipras hi deia ahir la seva. “Que ho entengui tothom -va començar-. [El que es consulta és només si el país està disposat] a acceptar sota xantatge l’acord insostenible que van oferir-nos”. La pregunta és llarga, enrevessada i complexa: “¿Hem d’acceptar el projecte d’acord que van presentar la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a l’Eurogrup del 25/06/2015, que es compon de dues parts i que constitueix la seva única proposta?” Es refereix a dos documents escrits amb llenguatge tècnic titulats Reformes per a la finalització del programa actual i més enllà i Anàlisi preliminar de la sostenibilitat del deute, disponibles a la pàgina web del ministeri de l’Interior, però que molt poca gent entendrà.

Aturada de processos judicials

Amb un cost de 20 milions d’euros, el referèndum de diumenge ha suposat que s’interrompin totes les competicions esportives i els processos judicials oberts, i és el primer del món que se celebra amb els bancs tancats i enmig d’un corralito.

El cens electoral utilitzat ha sigut el mateix que a les eleccions del 25 de gener, incloent-hi les actualitzacions registrades fins al 30 d’abril. Perquè el resultat sigui vàlid, hi ha de participar un mínim d’un 40% de l’electorat. I per a molts ciutadans, que no estan empadronats allà on viuen, això pot arribar a ser un problema. Tenint-ho present, l’executiu ha decidit facilitar els viatges amb preus especials i descomptes de fins al 50% tant en autobusos com en transports marítims. A més, una empresa de sistemes informàtics agilitzarà el recompte de vots i els primers resultats se sabran dues hores després de tancar els col·legis.

En qualsevol cas, el referèndum a Grècia no és una anomalia. Aquest és el vuitè que s’hi celebra i l’últim, el 1974, després de la Dictadura dels Coronels, va servir per decidir que el país seria una república. De fet, aquesta havia sigut la pregunta de les altres set vegades. Ara només l’ombra del referèndum frustrat de l’ex primer ministre Iorgos Papandreu el 2011 plana sobre Tsipras com un mal auguri. El llavors primer ministre va voler legitimar el primer rescat a les urnes, però la iniciativa el va portar a la dimissió davant de l’allau de crítiques provinents de tot l’arc parlamentari.