“Un nou referèndum del Brexit pot portar el segon a Escòcia”
El ministre Stephen Barclay s’afegeix als que alerten del trencament del Regne Unit
LondresEl ministre britànic Stephen Barclay, responsable de la cartera del Brexit del govern que encara dirigeix Theresa May, es va afegir ahir a les veus de la política britànica que aquests últims dies alerten sobre l’impacte del debat del Brexit en cas que finalment el Regne Unit surti de la Unió Europea (UE) sense un acord. Però ho va fer intentant quadrar un cercle molt difícil de quadrar. Així, alhora que va negar la possibilitat de celebrar un segon referèndum sobre la pertinença a la Unió “no només perquè aquells que el demanen no el volen per confirmar o no l’acord de Theresa May o sortir-ne sense, sinó per tornar enrere i decidir si seguir o no a la Unió”, va explicar que també s’hi oposa rotundament perquè seria extremament arriscat per a la integritat del país.
“Si fas un segon referèndum del Brexit estàs obrint la porta a un segon referèndum d’independència d’Escòcia, que seria utilitzat pel Partit Nacional Escocès com un plebiscit sobre la Unió”, va assegurar en la primera compareixença que el responsable d’aquest departament clau manté davant de la premsa estrangera des del juny del 2016.
Barclay, que dona suport a Boris Johnson en les primàries que està celebrant el Partit Conservador, va afirmar en la seva intervenció una cosa i la contrària, una prova manifesta de la dificultat que suposa encara, tres anys després, sortir del laberint del Brexit. Així, mentre insistia que “la nostra prioritat és sortir de la UE el 31 d’octubre amb acord”, va afirmar tanmateix que “el no acord potser és, inevitablement, la conseqüència de la nostra sortida de la UE el 31 d’octubre”, data fixada a hores d’ara per fer efectiu el resultat del plebiscit convocat per David Cameron.
Un no acord sobre el qual des de Theresa May fins al ministre per a Escòcia, David Mundell, han advertit els últims dies del risc que implicaria per a la integritat del Regne Unit, davant el possible embat que plantejaria l’independentisme escocès de demanar la celebració d’un nou plebiscit com el del 2014.
Una nova dinàmica
Barclay espera que, malgrat les dificultats i els esculls que encara hi ha pel camí, la sang no arribarà al riu. El nou inquilí de Downing Street podria canviar la dinàmica a partir del dia 23. Entre altres raons perquè “l’impacte del no acord afectaria tothom, tot i que seria asimètric i, per exemple, afectaria molt més Irlanda que el Regne Unit; per tant, a les dues parts els interessa evitar-ho”. Un no acord, però, que el candidat conservador amb més possibilitats d’esdevenir primer ministre, Boris Johnson, no descarta dur a terme. Si més no, és el que afirma. Aquesta amenaça, tanmateix, podria quedar bloquejada per un grup de diputats del seu partit, que podrien arribar a votar amb l’oposició per fer caure el govern.
Stephen Barclay considera potencialment “disruptiu” l’impacte del no acord, per bé que també va assegurar que “hi ha hagut una millora dels preparatius” per a una eventual sortida d’aquest tipus. Però les dificultats per complir les dates del Brexit són extremes. El nou primer ministre britànic hauria de renegociar un acord que substitueixi el que va signar Theresa May i que, crucialment, eliminés la polèmica garantia sobre la frontera nord-irlandesa, una opció que Dublín no considera. A més, en l’hipotètic cas que Brussel·les s’hi plegués, i que el Parlament de Westminster aprovés el teòric nou acord, abans del 31 d’octubre la Cambra dels Comuns hauria d’aprovar tot un paquet de legislació secundària que cal per fer efectiu legalment el trànsit de la pertinença a la UE a la sortida.
Per fer-ho, però, només tindran 24 dies hàbils a causa de les vacances d’estiu i de les pauses que hi ha tradicionalment entre finals de setembre i primers d’octubre a causa dels congressos anuals dels partits.
Així doncs, malgrat el discurs oficial de Londres, quina és la veritable alternativa per sortir del mal pas? Les eleccions generals apareixen, pràcticament, com l’única manera de guanyar temps per a una nova negociació o per legitimar el no acord, i alhora podrien ser l’excusa de la Unió per a una nova extensió. Implícitament, ja ho va admetre Barclay: “Johnson ha estat molt clar dient que el Regne Unit ha de marxar de la Unió el 31 d’octubre, però, per ser just, els 27 també han dit que una nova extensió sense un propòsit concret no és desitjable”.
