Reculada de França, Portugal, els Països Baixos i Itàlia

BarcelonaLa temuda variant delta del covid-19 es va començar a estendre per Europa en un moment en què el continent caminava cap a la reobertura. L’eficàcia de les vacunes i l’esperança d’un estiu amb una certa normalitat que donés un nou impuls al sector turístic van portar molts governs europeus a dissenyar plans de desescalada pensats per arribar al moment clau de la temporada amb poques restriccions en vigor. Però els plans han saltat pels aires davant el repunt de casos. I l'esperada normalitat no és tal i, a més, arriba amb el passaport covid. 

Des de dimecres passat el passaport covid s'ha fet imprescindible a França per assistir a qualsevol esdeveniment esportiu i cultural amb més de 50 persones, i a l’agost, tal com ha aprovat aquesta setmana el Parlament, també farà falta per entrar a locals de restauració, centres comercials o mitjans de transport de llarga distància, entre altres llocs públics. La mesura es va anunciar el 12 de juny, tot just tres dies després que les discoteques franceses tornessin a funcionar per primera vegada després de 16 mesos. El progressiu augment de contagis registrat des de principis de juliol, unit a un ritme de vacunació massa lent propiciat en part per la tradicional malfiança dels francesos cap a les vacunes, ha portat el govern d’Emmanuel Macron a imposar noves restriccions que, sobretot, volen empènyer els francesos a deixar-se punxar. 

Els primers a pitjar el fre a la reobertura han sigut els portuguesos. Cap a finals de la segona quinzena del mes passat van veure com la corba de contagis es començava a enfilar de nou, pràcticament quan la majoria de restriccions s'havien aixecat el 14 de juny a gairebé tot el territori. Dues setmanes després 45 municipis (on viu el 40% de la població) van veure reaparèixer el toc de queda. Ara ja són més de 60 les poblacions afectades. En aquestes zones també han tornat les restriccions horàries i la limitació d’aforament a la restauració i el comerç, i els caps de setmana s’exigeix un passaport covid (és a dir, certificat de vacunació, haver passat la malaltia o haver donat negatiu en un test) per entrar a bars i restaurants. Els certificats també es demanen per allotjar-se en un establiment turístic de qualsevol lloc del país. 

El govern neerlandès també ha fet passos enrere. El 26 de juny, tal com estava previst, els Països Baixos van entrar a la quarta fase de la desescalada, que implicava una reobertura gairebé total. Però el cap de setmana del 9 a l'11 de juliol es van tornar a tancar les discoteques, es va prohibir als bars i restaurants obrir més enllà de la mitjanit i es van cancel·lar tots els festivals i grans esdeveniments fins al 14 d’agost. “Vam cometre un error de càlcul, estem decebuts i demanem perdó”, es va justificar el primer ministre, Mark Rutte.

Xipre i Malta no s'immuten

I, de moment, l'últim país que ha endurit la situació ha sigut Itàlia. El primer ministre, Mario Draghi, ha anunciat aquest divendres un nou estat d'alarma que s'allargarà, en principi, fins a finals d'any, tot i que no ha especificat la data. A banda d'haver fet una crida a la vacunació, també ha imposat el passaport covid per accedir a l'interior de bars i restaurants, acudir a esdeveniments en què no sigui possible mantenir la distància de seguretat i, a partir del setembre, també per viatjar en transport públic, avions i vaixells.  

Davant d'aquesta situació, sobta l'actuació del govern de Xipre, que ocupa el primer lloc de la Unió Europea en incidència acumulada (1.113 casos) i on cada dia es detecten mil casos nous per cada milió d’habitants; és a dir, un 0,1% de la població s’infecta cada 24 hores. Tot i així, el país no ha pres cap nova mesura restrictiva de contenció del virus. Malta, on l’increment de contagis també és molt elevat des de fa uns dies, s’ha limitat a restringir les arribades des de l’estranger, però no ha imposat noves mesures als que ja són dins del país.