Rècord de pol·lució a l'Àrtic a causa de les emissions dels focs forestals

Rècord de gasos contaminants a l'atmosfera de l'Àrtic a causa dels enormes focs forestals que cremen en un extens territori del pol Nord. És l'alerta que fan en un informe científics europeus que han analitzat el registre de dades recollides els últims 18 anys.

Els incendis ofereixen un retrat explícit de les tendències d'escalfament del planeta. Així, la temperatura a l'Àrtic augmenta almenys dues vegades i mitja més ràpid que la taxa mitjana global. El terreny de la regió és cada vegada més sec i les flames tenen via lliure per escampar-se per grans extensions.

Al juny els incendis van alliberar 59 milions de tones mètriques de CO2 que escalfa el planeta, més que totes les emissions de carboni produïdes durant tot un any per Noruega, un país productor de petroli. La situació ha superat les emissions de l'any passat, que ja va suposar un rècord del volum d'emissions. "Les temperatures més altes i les condicions de superfície més seques proporcionen condicions ideals perquè aquests incendis puguin cremar i persistir durant tant de temps en una superfície tan gran", indica en un comunicat Mark Parrington, especialista en incendis del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini.

Les temperatures excepcionalment altes a l'extrem nord de Rússia també són el senyal evident d'un any inusualment calorós a tot el món. Els termòmetres mundials d'aquest mes de juny gairebé van igualar el rècord del 2019 i, en conjunt, se situa entre els cinc anys més calorosos. Segons les dades europees, les temperatures mitjanes a Europa van ser 1,3 graus més càlides que la mitjana del període comprès entre el 1981 i el 2010. A Verkhoiansk, el poble siberià conegut com a destinació d'exiliats l'època tsarista, el mercuri va arribar al rècord de 38 graus el 20 de juny. El terreny està més sec que mai, i la cobertura de neu estava sota mínims.

Aquestes dades encaixen amb un patró d'escalfament confirmat per altres informes científics. Però l'escalfament de l'Àrtic té un efecte en altres llocs: molts estudis, incloent-n'hi un d'elaborat el 2018 per l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units, han trobat que l'escalfament persistent d'aquesta regió pot influir en esdeveniments meteorològics extrems a tot el món. És cert que els focs formen part de l'ecologia de l'Àrtic, però els investigadors subratllen que la dimensió i la intensitat en els dos últims anys són "motius de preocupació".

Amb l'alliberament de grans quantitats de CO2, els incendis contribueixen a l'escalfament global. I els científics asseguren que els incendis també podrien fer augmentar el desglaç del permagel –les superfícies que es conserven per sota dels 0 graus durant dos anys consecutius–, cosa que alhora provocaria l'alliberament de més metà, un potent gas d'efecte hivernacle, a causa de l'acceleració de la matèria orgànica, com la vegetació morta i els animals.

El fum dels incendis siberians s'està estenent pel nord del Pacífic, i arriba fins al nord-oest. Hi ha altres senyals preocupants. Al Brasil, amb un govern que busca obrir més bosc per a la indústria, s'han esborrat àmplies franges de l'Amazònia per convertir-les en àrees aptes per a l'agricultura, la mineria i l'obtenció de fusta. La desaparició de la selva facilita els grans incendis forestals que ja van assotar la zona l'any passat.

L'Amazònia brasilera ha perdut gairebé 20.000 quilòmetres quadrats de bosc des del gener, un 20% més respecte al mateix període de l'any passat, segons l'Amazonia Environmental Research Institute i el Woods Hole Research Center de Massachusetts. Les emissions de carboni resultants d'aquesta desforestació equivalen a les emissions de 25 milions de vehicles durant un any. Això no inclou les emissions produïdes pels incendis forestals durant la temporada seca del Brasil.

Copyright: The New York Times