Rècord de desforestació a l'Amazònia dels últims 15 anys

BarcelonaLa desforestació a l'Amazònia ha arribat al seu pitjor nivell en 15 anys, segons les dades publicades per l'Institut Brasiler de Recerca Espacial (INPE), que monitoritza el gran bosc tropical. En l'últim any, la desforestació ha crescut un 22% i s'ha estès al llarg de 13.235 quilòmetres quadrats, una àrea que equival a les províncies de Barcelona i Girona juntes. L'any passat el mateix estudi ja va presentar dades alarmants, que ara s'han disparat encara més.

Les dades posen en dubte les promeses de Bolsonaro, que, durant la cimera climàtica de l'ONU a Glasgow, la COP26, va signar un compromís col·lectiu amb més d'un centenar de països per acabar amb la desforestació de cara a l'any 2030. La promesa inclou finançament privat i públic, una part del qual serà per ajudar els països en desenvolupament a restaurar les terres malmeses, fer front als incendis forestals i donar suport a les comunitats indígenes. Per poder complir aquesta promesa les xifres haurien de capgirar-se del tot i reduir-se dràsticament d'any en any.

El grup activista Observatório do Clima denuncia, a més, que "el govern brasiler va anar a la COP26 tenint les dades de desforestació i les va amagar". Si bé, prèviament a la cimera, el govern de Bolsonaro publicava estadístiques pròpies mensualment, que apuntaven a una lleugera disminució anual com a evidència que s'estava controlant la desforestació.

L'aparent preocupació pel medi ambient de Bolsonaro s'ha repetit aquesta setmana durant la seva visita a Dubai, en què ha insistit als inversors que els atacs contra el país per la desforestació són "injustos" i que vol "que la gent conegui el Brasil real". Segons ell, el 90% de la selva tropical encara es conserva. El ministre de Medi Ambient brasiler, Joaquim Leite, ha declarat que la situació representa un "repte" i que des del govern han de "ser més ferms amb aquest tipus de crims", referint-se a la tala il·legal. Però també ha intentat qüestionar les dades dient que "no reflecteixen exactament la situació dels últims mesos".

El negacionisme climàtic de Bolsonaro

Tot i els esforços de Bolsonaro per demostrar que el seu govern està compromès amb la causa, les xifres indiquen que la desforestació ha augmentat sota el seu mandat, i té sentit que sigui així, ja que ha promocionat les activitats agrícoles i mineres en zones protegides de la selva tropical, mentre negava la realitat del problema de la desforestació. L'any 2019, per exemple, va acusar l'agència INPE de malmetre la reputació del Brasil perquè havia alertat del problema que podia suposar la desforestació. Una de les poques mesura que ha emprès el seu govern per protegir l'Amazònia és desplegar-hi l'exèrcit, que des de 2019 patrulla per la selva suposadament per controlar les activitats il·legals. Una investigació de l'agència Reuters, però, va demostrar que l'acció era inútil per errors i incompetència militar i que no solucionava el problema.

L'Amazònia, considerada fonamental per evitar un canvi climàtic catastròfic, és un dels pulmons del món, un captador de diòxid de carboni vital, i hi viuen uns tres milions d'espècies de plantes i animals i un milió d'indígenes. No obstant, segons un estudi publicat al juliol a la revista Nature, la degradació de l'ecosistema és tan greu que per primer cop està emetent ja més CO₂ del que capta.