"La recerca de l'MH370 ha de continuar perquè no es repeteixi res semblant"
Agustín Guzmán, pilot i membre del departament tècnic del sindicat Sepla, defensa que cal portar fins al final la investigació sobre l'avió malaisi per millorar els sistemes de seguretat aèria
BarcelonaAgustín Guzmán és pilot i membre del departament tècnic del sindicat Sepla. Ha seguit de prop l'evolució de les investigacions sobre la desaparició de l'MH370 de Malaysia Airlines, ara fa dos anys, i està convençut que l'avió va caure al mar. Això sí, té clar que resoldre el misteri que envolta aquesta tragèdia ha de servir per millorar múltiples aspectes dels sistemes de seguretat aèria.
A falta de conclusions oficials, quina explicació podem donar a la desaparició de l'avió?
Tot i que, de moment, no podem saber què va passar, el primer informe preliminar que es va fer públic, de més de 600 pàgines, ens revela que no hi hauria cap persona a bord de l'avió amb la intenció de desconnectar els sistemes de comunicació de l'aparell. Fins i tot es van visualitzar les gravacions de les càmeres de l'aeroport per analitzar el comportament dels pilots i es va veure que en tot moment actuaven amb absoluta normalitat. Això descartaria, a priori, una acció deliberada.
Dit això, i descartant les teories de la conspiració, prefereixo donar una explicació basant-me en la meva experiència com a pilot. L'opció que veig més probable és la d'una fallada elèctrica a causa, per exemple, d'un incendi a bord. En aquest cas, jo hauria fet mitja volta per intentar aterrar al més aviat possible. En algun moment, però, podria haver perdut control de l'avió. L'aparell hauria continuat volant fins a quedar-se sense combustible i acabar caient al mar.
Descarta qualsevol explicació que no passi per una caiguda al mar?
És una qüestió de probabilitat, no hi ha proves que l'avió pugui estar en un altre lloc. Està clar que alguna cosa va passar perquè acabés estavellant-se al mar. Per tenir més informació, trobar les caixes negres serà el factor determinant.
L'única evidència física de l'avió és el fragment d'ala que es va trobar aquest estiu a l'illa de la Reunió. ¿És possible que les restes hagin arribat a més de 5.000 quilòmetres d'on es va perdre el contacte amb l'avió?
Les estimacions que es feien des de l'equip d'investigació australià feien pronòstics de com podria ser dispersió de les restes al llarg del temps, i la localització de les restes a l'illa de la Reunió entren en la lògica dels corrents marins. Si es confirma que les noves restes trobades [també a la Reunió i a Moçambic] han acabat a l'oest de l'Índic, tocant a l'Àfrica, es pot fer algun tipus algoritme matemàtic per determinar una zona més concreta on trobar gran part de l'avió.
Així doncs, és partidari de continuar amb l'operació de recerca encara que no doni resultats a curt termini?
La recerca ha de continuar. Els pilots empatitzem amb el dolor que tenen les famílies, i també volem que es trobi l'avió perquè la investigació compti amb la màxima quantitat d’informació possible, per saber què ha passat, conèixer la causa probable de l'accident i emetre recomanacions perquè no es repeteixi res semblant.
A hores d'ara, quines millores es podrien fer en l'àmbit de la seguretat aèria per evitar una nova tragèdia com la de l'MH370?
N'hi ha moltes. D'una banda, cal millorar la forma en què seguim en temps real la posició dels avions per tal que no es perdi la comunicació durant més de 15 minuts. També s'hauria de millorar la coordinació civil-militar, entre els operadors i els serveis de trànsit aeri o entre els controls en diferents països. D'altra banda, ens hem de plantejar canviar els processos a l'hora d'iniciar tasques de recerca i rescat i millorar la coordinació d'aquestes operacions a nivell internacional.
Tot això té un cost.
Sí, sobretot a l'hora de millorar la localització d'aeronaus. No és tan fàcil, implementar determinats sistemes a nivell global.