Els dos rebels enamorats que van acabar liderant l'Uruguai
Durant més d'una dècada empresonats, Mujica i Topolansky només van poder intercanviar-se una carta
MontevideoEll dirigia un grup armat de rebels. Ella era una experta falsificadora de documents. Plegats van robar bancs, van escapar-se de presons i van enamorar-se. Eren els primers anys de la dècada dels setanta i José 'Pepe' Mujica i Lucía Topolansky formaven part d'una guerrilla violenta d'esquerres, els Tupamaros. Per a ells, els seus crims estaven justificats: lluitaven contra un govern repressiu que s'havia apoderat de l'Uruguai. Ell tenia 37 anys i ella 27 quan, durant una operació clandestina, van topar per primera vegada. Molts anys més tard, Mujica (89 anys) compararia la seva primera nit junts, amagats al vessant d'una muntanya, amb un flaix de llum a plena nit.
Tots dos van trobar l'amor en plena guerra. Però al cap de poques setmanes van ser detinguts i empresonats. Mentre patien tortures i maltractaments, durant 13 anys només van aconseguir intercanviar-se una única carta. Tota la resta van ser confiscades pels guàrdies de la presó. Malgrat aquesta incomunicació, quan el 1985 va acabar la dictadura uruguaiana, no van trigar a retrobar-se. Aquell va ser un moment màgic de la seva extraordinària història d'amor. Després de més d'una dècada separats, el seu amor continuava ben viu, igual que la causa comuna que els havia unit en un inici.
Per aquest motiu, segons explica Topolansky, l'endemà de retrobar-se van iniciar la cerca d'un local per ajuntar els seus companys i reunir-se. "Havíem de començar a militar", va dir en una entrevista al The New York Times ara fa unes setmanes. Topolansky va afegir: "No vam perdre ni un minut. I no vam parar, perquè, en realitat, aquesta és la nostra vocació. És el sentit de la nostra vida".
En les següents dècades, Mujica i Topolansky es van convertir en dues de les figures més importants de l'Uruguai i van contribuir a transformar el país en una de les democràcies més sanes del món, elogiada regularment per la solidesa de les seves institucions. No va ser, però, fins al 2009 que Pepe Mujica va ser elegit president i va culminar així una trajectòria política extraordinària. Amb la seva presa del control, la parella va deixar una imatge que passarà a la posteritat: Topolansky, com a senadora més votada, va ser l'encarregada de fer-li arribar la banda presidencial. Anys més tard, el 2017, va ser el torn de Topolansky, que va ser escollida vicepresidenta d'un nou govern d'esquerres.
Una història d'amor senzilla
Al mateix temps que consolidaven la seva carrera política, tots dos van construir una vida tranquil·la en una petita granja als afores de Montevideo. Junts cuidaven les seves flors i les venien als mercats. Moltes vegades se'ls veia junts en el seu Volkswagen Escarabat blau cel del 1987 o escoltant tangos en un dels seus bars preferits de la capital uruguaiana. La parella explica que la presó els ha privat de l'oportunitat de tenir fills. Però, en lloc d'això, al llarg dels anys han cuidat innumerables gossos, inclosa una mestissa de tres potes anomenada Manuela que es va fer famosa per acompanyar Mujica durant la seva presidència.
La seva història, però, no és tot romanticisme: l'any 2005, després de vint anys vivint junts, Topolansky va assabentar-se de la voluntat de Mujica de casar-se durant una entrevista en un programa de la televisió nacional. Van contraure matrimoni en una senzilla cerimònia a casa seva i, aquella mateixa nit, van anar a un míting polític. "Vam unir dues utopies", va dir fa uns anys Topolansky: "La utopia de l'amor i la utopia de la militància".
Ara, la parella diu que estan passant un dels seus moments més complicats. A l'abril, els metges van diagnosticar un tumor a l'esòfag a Mujica i el tractament de radioteràpia l'ha deixat dèbil. De fet, aquest mateix dimarts, Mujica va ser ingressat a l'hospital per culpa de diverses dificultats alimentàries. Hores més tard va ser donat d'alta. "L'amor té edats: quan ets jove, és una foguera; quan ets vell, és un dolç costum", diu l'expresident, que sentencia: "Si estic viu és perquè hi és ella".