¿Hi ha realment una emergència nacional a la frontera dels EUA?

BarcelonaEmergència nacional, crisi d'immigració il·legal, "una invasió del país". La retòrica agressiva amb què Donald Trump descriu la situació migratòria a la frontera sud dels Estats Units amb Mèxic planteja un escenari de caos i amenaça que li ha servit d'excusa per a una declaració d'emergència nacional que li permetrà desviar fonts del govern a la construcció del seu mur amb Mèxic, la seva principal promesa electoral. ¿Però aquesta visió s'adiu amb la realitat?

Tres cops menys arribades que fa vint anys

La caravana de centreamericans que la tardor passada va ocupar tants titulars de premsa es va presentar com una gran allau d'immigrants i va ser qualificada pel mateix Trump d'"invasió". Però la realitat és que les xifres d'entrades irregulars a través de la frontera sud són molt més baixes que les de principis de segle XXI: l'any 2000, les patrulles frontereres dels Estats Units van detenir 1,6 milions de persones que tractaven de travessar il·legalment la frontera. El 2001 van ser 1,2 milions i fins al 2006 encara van oscil·lar al voltant del milió de persones.

L'any passat, en canvi, en plena onada de detencions generalitzades a la frontera impulsada per la política de mà dura de Trump, es van efectuar 396.579 detencions a la frontera, segons dades del departament de Protecció de Fronteres i Duanes dels Estats Units. Una xifra similar a la dels últims deu anys (des de que el 2010 es va baixar per primer cop del mig milió des d'inicis de segle).

El que sí que ha arribat a màxims històrics és el nombre de nens en custòdia, ja que Trump ha volgut posar fi a la política habitual nord-americana d'aturar els migrants a la frontera i alliberar-los després de registrar les seves dades. La nova política de detenció i processament de tothom que travessa la frontera és el que ha obligat a obrir centres temporals especials per acollir aquests menors mentre els seus pares eren processats.

Creix l'arribada de famílies

I és que el que sí que ha anat en augment els últims anys i genera una situació nova a la frontera amb Mèxic és l'arribada de famílies senceres amb nens, que han passat de 14.855 el 2013 a 107.212 l'any passat. Si a principis dels 2000 la majoria de les detencions a la frontera eren d'homes sols, sobretot mexicans, que arribaven als Estats Units per buscar feina, avui són cada cop més les famílies amb dones i nens que arriben al nord i que fugen de la pobresa extrema, la violència i el canvi climàtic que assola l'Amèrica Central.

Això va desembocar l'any passat en una política de separació dels nens migrants de les seves famílies que va fer aixecar la veu arreu del món contra una violació flagrant dels drets humans. Fins a 4.000 nens van ser detinguts en centres improvisats, alguns de semblants a gàbies, mentre els seus pares eren processats per una altra via i es van donar almenys mig miler de casos en què els pares van ser deportats al seu país d'origen mentre la criatura seguia sota tutela dels EUA. Finalment, Trump va ordenar que pares i nens fossin detinguts junts.

El nombre de menors no acompanyats que creuen la frontera, en canvi, ha fluctuat sense variar gaire des del 2013, quan es van detenir 38.045 nens que creuaven sols la frontera. L'any passat van ser 48.385, una xifra superior però per sota de les 67.339 detencions de menors no acompanyats del 2014.

Tropes a la frontera

Tot i que les xifres no la sustenten, la tesi de Trump d'una crisi migratòria sense precedents ha portat fins i tot a desplegar l'exèrcit. La Casa Blanca ha enviat 5.900 soldats per donar suport als agents de la Patrulla Fronterera (uns 20.000). No és el primer cop que s'hi envien tropes militars: ho va fer George W. Bush després de l'11-S, i també Barack Obama el 2010 per por de la violència del narcotràfic, però van ser només 1.200 soldats.

Aquest cop s'hi envien cinc cops més d'efectius i en el marc d'un discurs de criminalització de la immigració sense precedents per part del mateix president dels Estats Units, que insisteix a denunciar "els criminals i traficants de drogues" que, segons ell, s'oculten a milers entre els immigrants que creuen la frontera il·legalment.

La Patrulla Fronterera està ara, a més, a l'ull de l'huracà després que dos nens migrants hagin mort sota la seva custòdia. La primera va ser Jakelin Caal, una nena de Guatemala de 7 anys, i més tard va morir també un altre nen de 8 anys del mateix país.

La caravana de centreamericans desborda... Mèxic

La imatge que va permetre a Trump presentar la situació a la frontera com una gran crisi va ser la de la caravana d'immigrants que aquesta tardor va sortir de Guatemala en direcció a la frontera sud dels Estats Units, decidida a arribar al país més ric del món per buscar una vida millor. La situació de misèria i violència crònica als països de l'Amèrica Central va impulsar aquesta iniciativa simbòlica, en què unes primeres 5.000 persones –moltes eren famílies amb nens– i unes 4.000 més després, van caminar juntes durant dies en direcció cap al nord.

A mitjans de novembre, els primers integrants de la caravana van arribar a la frontera dels EUA amb Mèxic. Centenars van aconseguir entrar il·legalment o bé demanar asil, tot i que alguns dels intents van ser respostos amb actuacions policials i fins i tot amb l'ús de gasos lacrimògens contra pares i nens.

Però el gruix d'aquestes caravanes (al gener n'ha sortit encara una altra) l'ha absorbit en realitat Mèxic, que ha passat de 9.000 peticions d'asil el 2016 a 30.000 el 2018. Milers de persones s'han instal·lat a les poblacions mexicanes frontereres amb els Estats Units, com Tijuana, on l'Organització Internacional de Migracions (OIM) ha obert un punt d'informació i registre per promoure el retorn voluntari d'aquests i immigrants.