L'M23 anuncia la fi de la lluita armada a l'est de la RD Congo

KinshasaEl grup rebel a l'est de la República Democràtica del Congo, el Moviment 23 de Març (M23), ha anunciat en un comunicat aquest dimarts que deixa les armes. Després de més d'un any i mig de conflicte i almenys 800.000 desplaçats, el líder de l'M23, Bertrand Bisimwa, ha assegurat que s'ha ordenat al cap de l'estat major i als comandants de totes les unitats dels rebels que preparin les seves tropes "amb vista al desarmament, la desmobilització i la reintegració en els termes que s'acordin amb el govern del Congo".

Mende ha precisat també que els últims rebels presents al país han creuat la frontera o s'han rendit i han lliurat les armes.

Poques hores abans, el portaveu del govern de la República Democràtica del Congo, Lambert Mende, havia anunciat que l'M23 havia estat expulsat la matinada passada dels seus dos últims bastions, Tshanzu, Tunyoni, i que el conflicte, "en termes militars, ha acabat" després de 20 mesos d'enfrontaments.

La missió de les Nacions Unides a la RD Congo ha donat suport des de dilluns a l'ofensiva final de l'exèrcit congolès amb tancs i helicòpters.

Pressions de Washington i Londres

Tant els Estats Units com el Regne Unit van pressionar el president de Ruanda, Paul Kagame, perquè s'abstingués de donar suport a l'M23 durant l'ofensiva final de l'exèrcit congolès i de la missió de l'ONU.

Segons el diari britànic 'Daily Telegraph', el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, i el ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague, van telefonar per separat a Kagame el 25 d'octubre per demanar-li que no enviés les tropes en suport de l'M23.

Segons el parer de 'Le Potentiel', el diari més important de la República Democràtica del Congo, aquesta pressió diplomàtica britànica i nord-americana hauria de servir per comprendre "la facilitat" amb la qual l'exèrcit congolès ha aconseguit el poder, "en menys d'una setmana", de les posicions que mantenia l'M23 "des de feia més d'un any".