Obama i Castro avancen en la nova era parlant de drets humans

L’HavanaUn president cubà responent a preguntes sobre drets humans dels incisius periodistes nord-americans. Aquest va ser ahir el pas històric que es va aconseguir en el procés de desglaç entre Washington i l’Havana. Una trobada i la posterior roda de premsa conjunta del president dels EUA, Barack Obama, i el de Cuba, Raúl Castro, va servir per segellar el canvi de rumb en les relacions dels dos països i per deixar clares, un cop més, les diferències. Això sí, aquest cop, amb un somriure.

“Digui’m un país que compleixi tots els drets humans. No n’hi ha cap”, es defensava Castro de les preguntes d’una periodista nord-americana, a qui va deixar anar que “no és correcte polititzar” aquesta qüestió. Poc abans havia respost a una pregunta sobre presos polítics reptant un altre periodista dels EUA: “Doni’m els noms d’aquests presos polítics, i si ho són aquesta mateixa nit els allibero”.

“Els cubans decidiran”

Castro va arribar a afirmar que el seu país “compleix 47 dels 61 drets humans i civils” internacionals i va voler llançar també un dard contra els Estats Units en aquest debat: “No concebem que un govern no garanteixi el dret a la salut, a l’educació, a la seguretat social, a l’alimentació i al desenvolupament”. Obama va recollir el guant, mostrant-se disposat a un “diàleg” sobre les “mancances” que Castro veu als EUA perquè “no s’ha de tenir por a la crítica”. Però va deixar clar que el seu país “seguirà defensant la democràcia, la llibertat d’expressió” i també “la llibertat dels cubans a expressar-se amb llibertat sobre el seu futur”. Obama va destacar que avui mateix es reunirà amb els grups de l’oposició al règim, però per tranquil·litzar-lo va voler deixar clar que no hi hauria ingerència política. “El futur de Cuba el decidiran els cubans”, va dir.

En la trobada històrica entre els dos mandataris, a més, Castro va tornar a reclamar la fi del bloqueig econòmic a l’illa. “El bloqueig acabarà, no sé dir quan, però el camí iniciat seguirà després de la meva administració”, va dir Obama. A més, Castro va destacar un segon “obstacle” encara pendent: “El retorn a Cuba del territori il·legalment ocupat per la base naval de Guantánamo”.

Hores abans, l’himne dels EUA s’havia entonat a la plaça de la Revolució, on el 18 d’octubre del 1967 el líder revolucionari Fidel Castro va lloar la mort del seu company Ernesto Che Guevara per haver-se “enfrontat només a un grapat d’homes, a tot un exèrcit oligàrquic, instruït per assessors ianquis subministrats per l’imperialisme ianqui”.

Precisament, el president nord-americà, Barack Obama, va trencar el protocol per demanar una fotografia amb la imatge del Che que presideix un dels laterals de la immensa plaça. Un gest poc habitual en un acte tan solemne com va ser ahir l’ofrena floral al monument de José Martí, heroi nacional i prohom independentista. Una cerimònia que va precedir la trobada posterior amb el president cubà, Raúl Castro, al Palau de la Revolució. És la tercera vegada que els dos líders es donen la mà des de l’inici del desgel de les relacions escenificada a la Cimera de les Amèriques de Panamà, l’abril de 2015.

Com en l’arribada de la família Obama i el seu passeig per La Habana Vieja de diumenge, els havanencs van seguir els moviments del president nord-americà pels carrers pròxims a la plaça central, amb molta expectació per veure La Bèstia, el cotxe oficial del dirigent, i alguns crits de “USA USA”. “Això no és més que tafaneria”, reconeixia una dona en un dels carrers del Vedado, cèntric barri de la capital. “L’important pels cubans no és que vingui Obama, sinó tot el que això comporta”, explica, referint-se a “l’esperança de sortir del socialisme angoixant, o com a mínim relaxar-lo”.

En aquesta direcció, a la tarda, el president nord-americà tenia previst assistir a un fòrum de negocis entre líders empresarials dels EUA, representants de companyies estatals i un incipient sector privat a l’illa, els anomenats cuentapropistas, els treballadors per compte propi, que són l’aposta econòmica tant d’Obama com de Castro.

El treball autònom, però, continua sent el “mal necessari” per al comunisme cubà. Legalitzat per Fidel Castro després de la caiguda del Mur de Berlín, el seu mateix nom, cuentapropistas, es va imposar com a manera de suggerir un acte d’economia natural que no té res a veure amb el capitalisme. En molts àmbits, els treballadors privats són tractats encara com a “delinqüents legalitzats”, però es fa ineludible donar-los suport.

En algun dels seus discursos, el president cubà ha demanat a l’aparell estatal que respecti totes les forces productives, en referència al sector privat. L’ampliació del treball privat ha sigut una de les principals reformes del govern castrista per “actualitzar” el model socialista cubà i reduir la feixuga càrrega d’un inflat sector públic. L’administració ha entregat prop de mig milió de llicències i ha augmentat la llista d’oficis que poden obtenir-les, dels 178 el 2011 fins a més de 200 actualment, tot i que gran part corresponen a ocupacions de baixa qualificació.

Pels carrers de l’Havana, a més dels restaurants, es comencen a veure petits comerços de recanvis o tallers. “Ser autònom a Cuba és una odissea”, afirma Danilo Guijarro, propietari d’una pizzeria prop d’El Malecón, que es queixa dels alts costos de la primera matèria: “Importar és impossible i els preus estatals dels productes són una bogeria”. Per això, molts petits comerciants han de recórrer al mercat negre per poder accedir als recursos que necessiten.

Les últimes relaxacions anunciades pel govern d’Obama, com permetre certes transaccions en dòlars, apunten a la direcció de facilitar les exportacions en aquests emprenedors. El president nord-americà confia que la liberalització econòmica acceleri la democratització del país, el motiu principal de la seva visita.

El sector turístic se suma al desgel

El desgel entre els EUA i Cuba és imparable, tal com demostra el constant anunci de nous vincles entre els dos països. L’últim va arribar ahir des del sector turístic. La companyia Booking va firmar un acord amb Cuba pel qual es convertirà en la primera empresa nord-americana de reserva d’hotels online a l’illa. Els establiments començaran a estar disponibles a la web de Booking a l’abril, només per a ciutadans dels Estats Units. En una línia semblant, la plataforma de llogue r d’habitacions i apartaments entre particulars Airbnb va anunciar diumenge una ampliació de la seva llicència, que permetrà a turistes de tot el món allotjar-se en les més de 4.000 residències que té a Cuba. Dissabte va ser el torn del grup Starwood, que va firmar un acord amb Cuba per operar tres hotels a la capital. Va ser el primer acord bilateral amb una empresa nord-americana des del 1959.