Confirmen la cadena perpètua de Ratko Mladic, el 'Carnisser de Srebrenica'

BarcelonaL'excomandant serbi Ratko Mladic, anomenat el Carnisser de Srebrenica pel genocidi en aquesta ciutat bòsnia –la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial– i el setge de Sarajevo, haurà de complir la cadena perpètua a què va ser condemnat l'any 2017. El Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia li va imposar aquesta pena pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, i aquest dimarts el Mecanisme Residual Internacional –que s'encarrega dels casos pendents tant d'aquest tribunal com del que va jutjar els crims comesos a Ruanda– ha rebutjat la seva apel·lació i ha confirmat la sentència.

Vint-i-sis anys després de la massacre de Srebrenica, Mladic, de 78 anys, que era el màxim responsable militar de l'exèrcit serbobosnià durant tota la guerra de Bòsnia (1992-1995), ha vist com el cas quedava tancat en una decisió que ja no es podrà recórrer. A la porta del tribunal s'han concentrat mares, germanes i dones dels 8.000 homes i nois que van ser massacrats per les tropes sèrbies a la ciutat bosniana de Srebrenica –que havia estat posada sota protecció oficial de les Nacions Unides a canvi que les milícies bosnianes es desarmessin–. Mladic va ser condemnat el 1996 poc després de la caiguda de la ciutat, però es va amagar durant quinze anys i ha passat l'última dècada entre reixes. El judici va durar quatre anys i hi van participar gairebé 600 testimonis.

Per a Hassan Nuhanovic, un supervivent del genocidi que ara treballa al Memorial del Genocidi de Srebrenica, el judici ha sigut un trasbals. "M'ha vingut a la memòria una allau de records. Tota l'atmosfera al voltant de la sentència ha sigut aclaparadora", explica a l'ARA per correu electrònic.

"Molts es pensaven que aquest dia no arribaria mai, però ha arribat, i això és important perquè envia un senyal contra la impunitat i una certa justícia als supervivents. No és una justícia perfecta, perquè res pot fer tornar els que van ser assassinats, però sí una certa sensació de justícia", explica a l'ARA Iva Vukusic, historiadora especialitzada en crims de guerra de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos. "Aquest judici confirma que fins i tot quan sembla que ja no hi ha esperança, com avui creu molta gent de Síria o de Palestina, es poden canviar les coses –afegeix–. Els genocidis, els crims de guerra i els crims contra la humanitat es poden perseguir molts anys després dels fets (com veiem amb els vigilants dels camps de concentració nazis que avui són octogenaris). El missatge és que si hi ha voluntat i determinació política, els crims de guerra no queden impunes".

Rosana Alija, coordinadora de la clínica jurídica de lluita contra la impunitat del programa Dret al Dret de la Universitat de Barcelona, recorda que "una sentència condemnatòria és molt positiva perquè [les víctimes] se sentin en certa mesura reparades, sobretot en el pla simbòlic: els autors de crims de guerra no són herois sinó criminals i hi ha vies perquè no quedin impunes, però calen altres mesures que reconeguin el seu patiment i els ajudin a reconstruir la vida". Alija destaca que el Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia "tenia el repte d'aplicar tipus penals que no estaven prou desenvolupats i ha fet una gran feina desenvolupant el dret penal internacional, amb decisions innovadores, com la incorporació de la perspectiva de gènere".

Negacionisme del genocidi

La sentència també és important en un moment en què guanya terreny el negacionisme del genocidi a la guerra dels Balcans, entre els actuals líders polítics que parlen de tergiversació, malgrat les aclaparadores proves de neteja ètnica a Srebrenica i en tot el conflicte, l'episodi més negre de la història d'Europa després del nazisme. Des del Memorial, Nuhanovic està amoinat: "Estem assistint al negacionsime del genocidi i la glorificació de Maldic a la part sota domini serbi de Bòsnia i Sèrbia, que enverina la societat". Els negacionistes no són marginals, sinó que ocupen càrrecs de primera fila: fa només unes setmanes el ministre de Justícia de Montenegro, Vladímir Leposavic, va dir al Parlament que el genocidi de Srebrenica "no s'ha demostrat de manera creïble". La primera ministra sèrbia, Ana Brnaic, també ha gosat qualificar els fets de Srebrenica de "massacre" negant que fos un genocidi "perquè les dones i els nens van sobreviure". El líder de la República Srpska (l'entitat sèrbia, una de les tres en què va quedar dividida Bòsnia) va dir el 2018 que "els musulmans de Bòsnia no tenien un mite i es van inventar el genocidi de Srebrenica".

Vukusic no creu que el veredicte del tribunal serveixi per canviar aquesta narrativa. "No només passa als Balcans: els Estats Units, el Regne Unit, els Països Baixos, Espanya o França també tenen tots els seus propis conflictes amb el passat de violència i dolor. Per desgràcia, el negacionisme no és exclusiu dels Balcans: tothom vol ser el bo de la pel·lícula i ningú vol admetre que el que es va fer en el seu nom estava malament", diu.

El responsable polític de la campanya serbobosniana, Radovan Karadzic, va ser condemnat el 2016 a quaranta anys de presó per genocidi i crims contra la humanitat i també compleix una pena de cadena perpètua. Però això no vol dir que en part no aconseguís els seus objectius polítics: "Mladic pot dormir tranquil. El seu objectiu estratègic de dividir els pobles sembla aconseguit", apunta l'investigador de l'Institut d'Història de la Universitat de Sarajevo Jasmin Medic. I això no exclou que la guerra de Bòsnia va servir per frenar l'avenç del feixisme a Europa.

Com a supervivent del genocidi, Nuhanovic manté l'esperança que les coses milloraran. "Aquesta regió necessita el suport i l'atenció de la Unió Europea: Brussel·les ha fet lloc per a Bòsnia en la seva agenda plena de problemes, perquè Bòsnia és aquí, a Europa, encara que Europa miri cap a l'altra banda. I això no porta enlloc".