Les raons d'una victòria àmplia

A l'Equador ningú dubta de la reelecció de Correa. L'actual president ja va guanyar el 2006 i va revalidar el seu mandat el 2009. I avui ho tornarà a fer amb una majoria -fins i tot- més gran. Com és possible? En gran mesura, per tres raons. Correa representa una estabilitat que feia dècades que no existia al país. La seva administració ha aconseguit donar poder a l'estat per recaptar, invertir i regular. I el seu govern ha fet una gran despesa en infraestructures, educació o sanitat, a la vegada que ha dignificat el bé comú. Així ha guanyat el suport dels estrats populars i també -de forma creixent- de les classes mitjanes. Amb tot, no tothom li dóna suport. La majoria de les elits el rebutgen pel nou poder que ha adquirit l'estat, un sector d'intel·lectuals l'acusen d'autoritari i egòlatra, les organitzacions indígenes el veuen com un centralista, i un sector empobrit del comerç informal s'hi oposa. Amb tot, aquests sectors no són majoritaris, ni tenen un candidat ni una proposta unitària ni coherent.