Ramaphosa, el negociador que ha de reflotar Sud-àfrica

BarcelonaCyril Ramaphosa podrà afegir al seu full de servei haver salvat els mobles del Congrés Nacional Africà. El partit, un antic moviment d’alliberament dels negres de Sud-àfrica, conserva l’hegemonia, malgrat que no perdonen ni el desgast de 25 anys al poder ni, sobretot, l’estela de corrupció que ha deixat la seva gestió i que va obligar Jacob Zuma a dimitir, pressionat pels seus. Les sigles del CNA s’han imposat a les eleccions de dimecres amb el 57%, una majoria folgada que li suposa, però, quedar-se per primer cop per sota del 60% del suport i perdre cinc punts respecte als comicis del 2014. Amb el 96% de l’escrutini, l’Aliança Democràtica repeteix el resultat de fa cinc anys amb el 20% però evidencia que encara li falten moltes convocatòries per fer-li ombra al partit de Nelson Mandela. Els radicals Lluitadors per a la Llibertat Econòmica pugen quatre punts fins enfilar-se al 10%.

El camarada - la reminiscència dels anys de lluita- Ramaphosa va substituir Zuma fa poc més d’un any, en una jugada amb què el CNA intentava tapar les fissures obertes pels escàndols financers i d’amiguismes del president. Prèviament Ramaphosa va agafar el control de la direcció d’un partit que, ara que ha aconseguit parar el cop guanyant el Parlament, haurà de fer neteja per desfer-se de corruptes. A més, té per endavant la titànica feina d’aixecar una economia que fluixeja, un atur estructural i una alta inseguretat.

L’electorat jove ha sigut el gran abstencionista, com si la gratitud d’avis i pares s’acabés amb fills i nets. L’anomenada generació lliure, que ha crescut ja en democràcia, té drets civils i educació, i és més crítica que pares i avis amb uns dirigents que si bé es van sacrificar per la llibertat d’un poble s’ho han cobrat amb escreix.

Ramaphosa diu que ha rebut el missatge. “Aquest és un moment decisiu de la nostra història i és hora de triar entre el passat i el futur”, va dir en un acte electoral a l’Ellis Park, l’estadi on Mandela va voler reconciliar blancs i negres amb la victòria dels Springboks, la selecció nacional de rugbi. En aquell discurs, el dirigent va arribar a dir que acceptava “les crítiques” per la gestió.

Nascut el 1952 a Soweto, el gran gueto negre de Johannesburg, Ramaphosa és un lluitador nat. Intel·ligent, de bon caràcter i seductor en les distàncies curtes, es va forjar en la lluita contra l’apartheid però es va guanyar la fama de gran líder i de bon negociador dirigint el Sindicat Nacional de Miners (NUM). Tant, que el 1987 va rebre el primer premi Olof Palme pel “coratge i saviesa en la lluita pels drets humans i la dignitat”.

Tres anys després, l’11 de febrer del 1990, era una de les persones que esperava Nelson Mandela a la porta de la presó Victor Verster. Ramaphosa havia participat en la negociació dels líders presos del CNA amb els dirigents de l’apartheid. Mandela i Ramaphosa van consolidar amistat i el vell Madiba el va assenyalar com el susbstitut natural, però l’equilibri de forces internes dins del partit el va deixar sense opcions a favor de Thabo Mbeki. Decebut de la política, Ramaphosa va aprofitar bé els programes BEE de discriminació positiva impulsats pel govern per potenciar els negres en el món laboral i els negocis. Amb els anys s’ha convertit en un dels homes més rics del país, amb una fortuna calculada en més de sis milions d’euros gràcies a participacions en mineries, assegurances, terra i fins i tot Coca-Cola. Ell va ser qui va portar a Sud-àfrica els restaurants McDonald’s al comprar la llicència per 20 anys, però es va desfer d’aquest negoci i del grup d’empreses Shanduka quan va tornar a la primera línia política.

La taca de l’expedient Ramaphosa es diu massacre de Marikana, on el 10 d’agost del 2012 la policia va matar a trets 34 miners en vaga. Ramaphosa era vicepresident del CNA i executiu de la minera Lonmin i, aprofitant-se de la relació amb el govern, va demanar actuar contra els manifestants “criminals” que protestaven per un sou i condicions dignes, segons va confirmar la comissió d’investigació que es va obrir. No obstant això, Ramaphosa està lliure d’imputacions i sospites de corrupció, i té per davant cinc anys per rentar la cara a un partit al qual se li acaba el crèdit.