DRETS HUMANS

Rajoy parla de democràcia i drets sense incomodar Obiang

El president planta els seus homòlegs europeus per anar a Guinea

Rajoy i Obiang parlant en la trobada que van mantenir ahir durant la cimera de la Unió Africana, a prop de la capital de Guinea Equatorial.
Marta Rodríguez Carrera
27/06/2014
3 min

BarcelonaPer una vegada l’Àfrica va guanyar Europa a l’agenda presidencial espanyola. Mariano Rajoy va viatjar fins a la Guinea Equatorial del dictador Teodoro Obiang i va deixar plantats els seus homòlegs europeus que ahir van fer a Ieper (Bèlgica) un primer debat informal sobre l’estratègia de futur de la UE. Rajoy va preferir ser tractat com a convidat especial en una altra cimera, la de la Unió Africana (UA), reunida a prop de Malabo.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“No vinc a oferir perquè no tinc res a oferir als africans que no puguin donar-se ells mateixos”, va dir ahir Rajoy. De fet, la versió oficial insisteix que, més que a donar, el president espanyol va anar fins allà a pescar el suport dels països africans per aconseguir que Espanya segui al Consell de Seguretat de l’ONU.

Prèviament, Rajoy s’havia deixat fotografiar amb Obiang, denunciat per corrupte, violador de drets humans i acusat de mantenir els seus compatriotes en la misèria més absoluta malgrat que el país és ric en petroli i minerals i la seva família té generosos comptes corrents.

Feia dues dècades que Obiang no es feia una foto amb un president espanyol, tot i que sí que en té amb el rei Joan Carles. En anteriors ocasions Rajoy havia evitat trobar-se amb el guineà però ara fins i tot va allargar la seva visita, cosa que va sorprendre i estranyar en els ambients de Brussel·les, que no se sabien avenir de la seva absència.

Hi guanya tothom

Tampoc les organitzacions pels drets humans entenien el perquè de la visita. Fa mesos que la diplomàcia espanyola s’afanya a garantir-se els vots necessaris, així que la presència de Rajoy a l’Àfrica seria la cirereta. Ahir a Malabo va prometre que si els africans li donen suport tothom hi sortirà guanyant. “Si Espanya aconsegueix [la cadira], l’Àfrica no només tindrà els tres seients de què ja disposa sinó que també podrà comptar com a propi el d’Espanya”, va afirmar.

Sense mirar ningú ni referir-se en cap moment als enormes esforços del seu govern per tallar d’arrel el flux migratori irregular a Ceuta i Melilla, Rajoy va defensar els drets humans i la democràcia perquè els països construeixin institucions “sòlides, transparents i obertes als ciutadans”, sense fer cap discriminació. Evitant també donar lliçons, Rajoy va matisar que “cada país ha de seguir el seu propi camí”.

A Juan Tomás Ávila Laurel, escriptor guineà i opositor a Obiang establert ara a Barcelona, la visita li causa indignació. Per una banda, perquè no es creu els motius oficials, i, per l’altra, perquè sosté que ara per ara l’estat espanyol no té prou “mereixements per ocupar el seient a l’ONU a causa dels retrocessos en drets humans i socials”. Es miri per on es miri, el viatge “no beneficia el poble guineà, que continua sense accés a drets bàsics, sense menjar, amb detencions arbitràries i sense llibertat de premsa”, afirma. L’escriptor i blogaire critica que Rajoy hagi fet el joc a un dictador que “arreplega qualsevol esdeveniment que pot organitzar per tenir així entretinguts els ciutadans”, que, amb actes de gran abast, veuen com gairebé es “paralitza l’activitat del país”, denuncia Ávila.

Espanya ha ocupat en quatre ocasions un seient com a membre no permanent del Consell de Seguretat, que no tenen dret a veto. En aquesta ocasió per aconseguir una de les cadires lliures ha de competir amb Turquia, que en principi compta amb el vot musulmà, i Nova Zelanda, que batalla per guanyar-se els asiàtics, països petits i illes.

stats