El PP europeu vol que l'Eurocambra condemni els disturbis a les protestes contra el racisme
Ursula von der Leyen admet que les institucions europees no són prou diverses
Brussel·lesDiscurs d'autocrítica de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un debat de l'Eurocambra en què s'ha condemnat de manera àmplia i majoritària el racisme tant als Estats Units com a Europa arran de l'assassinat de George Floyd. "No sé què vol dir ser negre, sé què vol dir ser tractada diferent només per la meva aparença, i la majoria de nosaltres no ho sabem". Von der Leyen ha encetat així el debat previ a la votació d'una resolució que condemna el racisme i l'assassinat de Goerge Floyd als Estats Units. Però malgrat l'autocrítica de la presidenta de la Comissió, ella mateixa pertany a un grup polític que ha vol introduir una esmena perquè l'Eurocambra no només condemni el racisme policial sinó també els "episodis de vandalisme i la destrucció de la propietat pública i privada per part d'alguns manifestants, i denuncia el mal ús de les protestes pacífiques per part de forces extremistes i antidemocràtiques".
Aquesta és l'esmena que el Partit Popular Europeu (PPE) ha demanat introduir en un text que per ara compta amb el suport de les grans famílies de l'Eurocambra: populars, socialistes, liberals, Verds i l'Esquerra Unitària. Es tracta d'un text contundent en què es condemna "amb força l'espantosa mort de George Floyd als Estats Units i d'altres assassinats similars". A més, condemna en general qualsevol forma de racisme i els atacs físics i verbals a persones en funció del seu origen ètnic, religió o nacionalitat. També s'insta les autoritats nord-americanes a investigar aquest i altres casos, i dona suport a les protestes massives a les capitals europees en contra del racisme. D'altra banda, la resolució també crida les institucions europees a actuar. Fonts del PPE asseguren, però, que hi votaran a favor encara que no passi la seva esmena.
En el cas de la resolució que impulsa el Partit Popular Europeu, intenta rebaixar altres aspectes del to en general, però el canvi més explícit és la introducció d'una condemna a l'actuació de certs manifestants. Queda lluny, però, de la voluntat de l'extrema dreta de l'Eurocambra, representada en el grup Identitat i Democràcia (en què hi ha Marine Le Pen i Matteo Salvini) però també en el grup Conservadors i Reformistes Europeus (en què hi ha Vox i els nacionalistes flamencs de la N-VA). En aquests dos casos cada grup ha proposat la seva pròpia esmena.
Identitat i Democràcia admet que la mort de George Floyd va ser "a causa d'un ús excessiu de la força per part de la policia" però "condemna els pocs casos de brutalitat policial, que pateixen de manera igual persones de diferents orígens". A més, "dona suport a les forces de policia com un element essencial per assegurar que es compleixi la llei" i també "condemna les protestes violentes i destructives d'arreu del món". Per la seva banda, el grup Conservadors i Reformistes Europeus deplora "els disturbis i el vandalisme", assegura que el cas "s'està fent servir per a activitats de propaganda per part dels adversaris dels Estats Units" i també considera que es tracta d'un fet "local" que les autoritats pertinents ja estan resolent.
Von der Leyen admet que les institucions no són diverses
Per la seva banda, Von der Leyen ha admès que, per començar, les institucions europees hi tenen molt a fer perquè no reflecteixen la diversitat de la societat europea: el seu executiu a la Comissió Europea no compta amb cap membre negre i a l'Eurocambra hi ha quatre eurodiputats negres. Ho ha fet després que l'eurodiputada dels Verds, Pierrette Herzberger-Fofana, d'origen malià, expliqués que aquesta setmana mateix havia sigut víctima d'un abús policial a Bèlgica per haver fotografiat nou agents que actuaven contra dos joves negres.
Von der Leyen s'ha compromès a dur a terme un debat "estructural" la setmana vinent en el si del govern de la Comissió Europea i a "arribar al fons de la qüestió": "La diversitat de la nostra societat no està representada ni entre els comissaris ni entre el personal que treballa a la Comissió".
Von der Leyen ha sigut contundent a l'afirmar que a la Unió Europea "no hi ha espai per al racisme" i s'ha mostrat "satisfeta de viure en una societat que condemna el racisme", però també ha assegurat que cal anar més enllà, actuar immediatament davant les formes de racisme existent i "conscienciar-nos i qüestionar-nos davant els privilegis que donem per descomptats". La retòrica de Von der Leyen ha volgut demostrar autocrítica i voluntat de fer canvis, però cal recordar que amb menys d'un any al càrrec no ha estat exempta de polèmica per decisions que van ser considerades racistes per alguns crítics, com ara la de batejar la vicepresidència del grec Margaritis Schinas, en què s'integra migracions, amb el nom de Protecció de l'Estil de Vida Europeu.
Von der Leyen va haver de rectificar després de les crítiques rebudes i va reformular el títol canviant el protecció per promoció. D'altra banda, la Comissió Europea de Von der Leyen també és la que ha mirat a una altra banda i, fins i tot, ha donat suport a la mà dura de Grècia contra les persones migrants i refugiades que intentaven arribar a Europa a través de la frontera entre Grècia i Turquia.