El racisme guanya terreny amb el covid-19

BarcelonaNens a qui no deixen entrar a classe, pares que demanen als seus fills que no s’acostin a una mestra d’origen filipí, persones que van pel carrer i senten com els criden “coronavirus!”. És llarga la llista de les situacions de discriminació contra ciutadans de trets asiàtics que ha arribat a entitats com SOS Racisme i Catàrsia, desencadenades per la pandèmia del covid-19. “Tothom que és asiàtic és sospitós de ser contagiós”, denuncia Gemma Ferreón, activista a les dues entitats. Un recompte que tampoc s’acabaria a Catalunya, sinó que respon a un fenomen global. El coronavirus ha obert una nova finestra d’oportunitat per on el racisme intenta guanyar terreny arreu del món.

Ho constata un estudi recentment publicat de Human Rights Watch (HRW), que detalla amb preocupació vulneracions flagrants dels drets humans en múltiples països. L’informe apunta al llenguatge despectiu contra els asiàtics en mitjans de comunicació -com el titular “Alerta groga” a la portada del diari francès Le Courier Picard -, a les xarxes socials i fins i tot de líders polítics. El president dels EUA, Donald Trump, va fer servir el terme “virus xinès” per referir-se al covid-19 i, segons l’organització, això pot haver esperonat el discurs de l’odi entre la ciutadania. També el governador del Vèneto (Itàlia), Luca Zaia, va haver-se de disculpar per haver dit que el seu país gestionaria millor la pandèmia perquè els italians paren “culturalment especial atenció a la higiene”, mentre que “tots hem vist xinesos menjant ratolins vius”. També el ministre d’Educació del govern d’ultradreta brasiler, Abraham Weintraub, va referir-se al coronavirus com part d’“un pla per dominar el món”, cosa que va generar queixes de la Xina. A Espanya va ser molt sonat el tuit del número dos de Vox, Javier Ortega Smith, que va indignar l’ambaixada xinesa quan va dir que els seus “anticossos espanyols” esraven “lluitant contra els maleïts virus xinesos”.

Un “increment en la retòrica racista” que coincideix amb un “increment dels atacs racistes”, tal com assegura HRW a l’estudi. Itàlia, França, Austràlia, el Regne Unit i els EUA, així com Kènia, Etiòpia i Sud-àfrica, són alguns països on asiàtics i ciutadans amb trets asiàtics han patit agressions. En el cas dels xinesos, també han sigut discriminats a Indonèsia, el Japó i Corea del Sud.

Recuperant vells odis

Però l’estigma no es limita a aquest col·lectiu. El context de pandèmia també ha servit per recuperar vells odis. L’estudi exposa casos de discriminació contra els musulmans a l’Índia i a Sri Lanka. El discurs contra aquestes comunitats no és nou, però amb l’aparició del covid-19 es renova. “Hi ha una actualització dels estereotips que ja hi havia”, apunta Xavier Torrens, professor de ciència política i director del màster en prevenció de la radicalització a la Universitat de Barcelona (UB). Per exemple a l’Índia, amb la creació del terme coronajihad. “Amb aquest concepte que s’han inventat allà, els hinduistes extremistes intenten dir que els musulmans, com si fossin islamistes jihadistes, estan matant amb el coronavirus”, explica Torrens, i recalca que no té cap sentit buscar “la motivació” d’aquest prejudici. “El racisme és latent -apunta-, però el coronavirus ha provocat, amb la situació d’incertesa i por que s’ha generat, que es manifesti”. També el govern israelià va denunciar dimecres un increment de l’antisemitisme, després que apareguessin teories de la conspiració que acusen els jueus de propagar el virus per obtenir guanys polítics o econòmics.

Per a Daniel Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional, el problema més important és quan aquestes actituds s’exerceixen des dels governs. “S’ha d’evitar sobretot el racisme institucional”, insisteix, i recorda casos com el d’Eslovàquia, on l’executiu va anunciar l’aïllament mitjançant l’exèrcit de prop de 6.000 persones en diversos assentaments romanís després que es detectessin 32 positius de covid-19. “S’utilitza la situació generada pel virus per promoure més polítiques contra aquests col·lectius”, lamenta Vilaró.

HRW va denunciar fa poc una situació similar a la Xina, després que les autoritats iniciessin una campanya a Canton -ciutat on hi ha la comunitat africana i de xinesos amb ascendència africana més gran del país- per forçar els africans a aïllar-se i fer-se tests de la malaltia.

Els refugiats, en el punt de mira

En la línia de l’acció institucional, Vilaró insisteix en els refugiats. “Demanem que els governs mantinguin les seves polítiques d’asil”, afirma. A Europa, HRW ha denunciat el cas grec, en què el govern ha citat el risc d’infecció com un argument per continuar amb el seu polèmic pla per tancar els camps de refugiats i crear centres de detenció més restrictius. També s’hi afegeix Malàisia, on HRW denuncia detencions massives d’immigrants i refugiats rohingyes. A més, el govern d’aquest país ha rebutjat el desembarcament de vaixells de refugiats per por al covid-19.

Blanca Garcés, investigadora sènior del Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB) i experta en migracions, recorda, a més, la discriminació que pateixen els treballadors immigrants en llocs com Singapur, “que augmenta pel fet que el virus sí que discrimina en funció de la situació socioeconòmica”. Un fenomen que també s’està vivint als EUA amb els afroamericans, recorda: “Els que han de sortir a treballar estan més exposats”, i això comporta més recels i por entre els seus conciutadans.

A Catalunya, tant SOS Racisme com la Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) han rebut denúncies de “control i abús policial” o, en les primeres setmanes de l’estat d’alarma, identificacions a persones “racialitzades” que sortien de casa a buscar aliments, com explica Fatou Faye Secka, portaveu d’UCFR. Aquesta entitat també ha detectat un focus de racisme a Premià de Mar, on a l’estiu ja es van viure enfrontaments entre veïns que protestaven contra els menors no acompanyats que vivien en un alberg del municipi i col·lectius antifeixistes. “El context de por facilita respostes del tipus «primer nosaltres»”, diu Garcés, que creu que és un comportament social que veiem “des del context previ a la Segona Guerra Mundial”. Paradoxalment, conclou: “La nostra seguretat depèn dels seus drets: o donem drets a tothom o aquesta pandèmia no la parem”.