Divuit colombians i dos nord-americans detinguts per l'assassinat del president d'Haití

BarcelonaLa policia haitiana ha anunciat aquest divendres a la nit que ja ha detingut vint persones com a sospitoses d'haver participat en l'assassinat del president del país, Jovenel Moïse, que va ser tirotejat mortalment dimecres a casa seva. Als 17 arrestats la matinada de divendres s'han afegit tres detencions més durant el dia. En tota, divuit dels arrestats són de nacionalitat colombiana i els altres dos són nord-americans d'origen haitià. Segons ha informat el director general de la policia, Léon Charles, en una roda de premsa, el comando que va atemptar contra el president estava format, com a mínim, per 28 persones, totes estrangeres. A més dels vint detinguts hi ha tres sospitosos morts (inicialment s'havia dit que eren quatre) i cinc més dels vuit que van aconseguir fugir d'entrada i que encara són buscats "activament". Tots ells són de nacionalitat colombiana, segons Charles.

"Han vingut estrangers al nostre país per matar el president", ha denunciat el cap de la policia, que qualifica els assaltants de "mercenaris". La policia ha mostrat a la premsa 17 detinguts inicialment juntament amb armes i altres materials que se'ls van requisar, com rifles d'assalt, matxets, martells i walkie-talkies. Hores més tard eren detinguts tres sospitosos més.

Per la seva banda, el ministre de Defensa de Colòmbia, Diego Molano, ha explicat que les primeres investigacions assenyalen que quatre dels detinguts a Haití i dos dels sospitosos abatuts per la policia són "membres retirats de l'exèrcit" colombià. Segons el ministre d'Eleccions haitià, Mathias Pierre, els assaltants formaven "una banda completa i ben equipada, amb més de sis cotxes".

De les vint detencions, onze es van efectuar a l'interior de l'ambaixada taiwanesa a Port-au-Prince, la capital d'Haití, on s'havien refugiat alguns dels sospitosos. La delegació diplomàtica de Taiwan ha explicat que la policia va demanar entrar-hi dijous al matí i que l'operació va ser autoritzada "immediatament".

La incògnita dels motius

Moïse, de 53 anys, va assumir la presidència d'Haití a principis del 2017. Malgrat que comptava amb poc suport popular i que se l'havia acusat de corrupció i d'haver-se convertit en un autòcrata (el Parlament està dissolt des del 2019 i el president governava per decret), els motius que han portat al seu assassinat encara no s'han aclarit, i de fet no hi ha informació sobre l'autoria intel·lectual del magnicidi. Sí que s'han començat a fer públics alguns detalls dels fets, que van tenir lloc a primera hora de dimecres a la residència privada del president, al barri de Pétion-Ville, la zona alta de Port-au-Prince. Segons la investigació, Moïse va rebre setze trets i la seva dona, Martine, un altre. La primera dama va ser traslladada a un hospital de Miami i està fora de perill.

Els assassins duien armilles antibales amb l'anagrama de la DEA, l'agència antidrogues nord-americana, tot i que els Estats Units han negat que hi tinguessin cap relació. Després de disparar al president, els atacants van fugir de la zona en cinc camionetes. La policia els va seguir el rastre fins a una casa propera i allà va començar un intercanvi de trets que es va allargar fins a la nit i es va saldar amb sis detencions i tres morts.

El primer ministre, Charles Joseph, ha demanat ajuda internacional per investigar l'assassinat. Per ara, Colòmbia hi està col·laborant, i tant els Estats Units com l'ONU han ofert el seu suport a les autoritats haitianes. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha abordat la qüestió aquest dijous. La comunitat internacional també ha donat legitimitat a Joseph com a màxima autoritat del país, malgrat que, dos dies abans de ser assassinat, Moïse havia designat un altre primer ministre, Ariel Henry, que no va arribar a prendre possessió del càrrec però que ha posat en qüestió el paper que ha assumit Joseph. El país té previst celebrar eleccions presidencials i legislatives al 26 de setembre.