El quinquennat de Macron, un mandat marcat per la pandèmia i les crisis socials

ParísEl primer quinquenni d’Emmanuel Macron ha coincidit amb una de les èpoques més convulses per a França, per a Europa i per al món. Ha estat marcat per la pandèmia, per les crisis econòmiques i socials i per la guerra d’Ucraïna. A una setmana de l’elecció presidencial, en què Macron aspira a ser reelegit president de la República Francesa, repassem els temes clau del seu mandat.

Guerra d’Ucraïna 

Macron, mediador amb Putin per evitar el conflicte

Les últimes setmanes del primer mandat de Macron han sigut molt atípiques per l’esclat d’una guerra que fa pocs mesos ningú imaginava. El conflicte a Ucraïna, envaïda per Rússia, es va iniciar tot i els esforços del president francès, que havia fet de mediador davant el president rus, Vladímir Putin, per evitar-ho. Tot plegat es va produir en plena campanya electoral a França i va obligar Macron a ajornar el seu gran primer míting. La guerra –i també la seva estratègia– ha fet que el candidat a la reelecció optés per no fer pràcticament campanya abans de la primera volta i dediqués tots els seus esforços a fer de president. 

Tot i que no va aconseguir evitar la guerra, el seu paper de mediador ha reforçat el seu lideratge europeu i el seu rol d’actor mundial, un dels seus objectius en política internacional. En els primers dies de la guerra, la seva popularitat a França va pujar i els sondejos revelaven que els francesos preferien mantenir el mateix president en temps convulsos. Amb les setmanes, l’efecte sembla haver-se dissipat.

Pandèmia de covid-19

Les mesures per frenar el virus i la crisi, protagonistes

Si alguna cosa ha condicionat la segona meitat del mandat de Macron ha sigut el coronavirus. Més de 140.000 persones han mort a França pel covid-19, segons les xifres oficials. Al president no li va tremolar la mà a l’hora d’aplicar les restriccions més dures, i no només a l’inici de la pandèmia. Després de l’estiu del 2020, sis mesos més tard del primer confinament, França va tancar durant mesos tot el sector de la restauració i va instaurar un toc de queda que començava a les sis de la tarda. El govern francès, però, va aprovar importants ajudes als sectors afectats per suavitzar l’impacte del tancament forçat de milers de negocis i va deixar les escoles obertes mentre altres països les tancaven.

En l’últim any de la pandèmia, Macron ha abanderat la campanya de vacunació i ha impulsat el polèmic passi vacunal, que obligava treballadors d’alguns sectors a tenir la vacunació completa. També el va fer obligatori per accedir a restaurants, teatres i museus. 

Economia

L’atur més baix dels últims 15 anys

El quinquennat de Macron també ha sigut molt convuls des del punt de vista econòmic, sobretot pel brutal impacte de la pandèmia i, en les últimes setmanes, per la guerra d’Ucraïna. França ha capejat relativament bé la crisi provocada pel covid i ja ha recuperat els nivells d’abans de la pandèmia en molts indicadors econòmics. L’atur, per exemple, ha baixat en cinc anys del 9,5% fins al 7,4%, malgrat la pandèmia, la xifra més baixa dels últims 15 anys.  

Ni la pandèmia ni la guerra han frenat Macron a l’hora de posar en marxa mesures i reformes promeses quan va guanyar l’elecció del 2017, sobretot relacionades amb el mercat laboral. Durant aquests cinc anys ha abaixat impostos per mantenir el poder adquisitiu dels francesos i recentment ha aprovat ajudes per compensar l’augment dels preus de l’energia. Amb la guerra, la inflació ha augmentat un 4,5% –notablement menys que a Espanya i Alemanya– i Macron ja ha promès augmentar les pensions un 4% a l’estiu perquè els jubilats no perdin el poder adquisitiu.

Terrorisme 

Nova llei contra la radicalització islamista

França ha patit desenes d’atemptats perpetrats per terroristes islamistes en l’última dècada. Macron, que va accedir a l’Elisi dos anys després dels atemptats de Charlie Hebdo i de la sala Bataclan, ha impulsat durant el seu mandat l’anomenada “llei contra el separatisme” per lluitar contra la radicalització. Amb la llei s’han multiplicat els controls i el tancament de mesquites arreu del país, acusades de fomentar l’islamisme radical o atiar l’odi. En el quinquennat de Macron es va produir l’assassinat de Samuel Paty, un professor d’història i geografia de 47 anys que va ser decapitat per un jove de 18 anys d'origen txetxè radicalitzat. L’adolescent el va matar dies després que el professor mostrés als seus alumnes caricatures de Mahoma per reflexionar sobre la llibertat d’expressió.

'Armilles grogues'

Protestes contra l’augment de preus

El moviment dels armilles grogues va ser la primera gran crisi social que hi va haver a França sota la presidència de Macron. Va esclatar l’octubre del 2018 en protesta per l’augment dels preus dels carburants i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i les llars més modestes. Després de mesos de violentes protestes a París i en altres ciutats del país, el president de la República va fer marxa enrere en l’augment del preu del dièsel i va impulsar altres mesures econòmiques i socials per rebaixar la tensió i apagar les protestes, com una rebaixa de l’IRPF, una prima de 100 euros per als treballadors que cobrin el salari mínim i un augment de les pensions més baixes.

Reivindicacions nacionalistes

Còrsega, Guadalupe i Nova Caledònia volen més autonomia

Les tensions nacionalistes d’algunes regions i territoris de França han augmentat sota el quinquennat d’Emmanuel Macron. L’últim episodi s’ha viscut recentment a l’illa de Còrsega després de l’assassinat a la presó de l’activista independentista Yvan Colonna. Després d’intenses protestes, París ha acceptat negociar més autonomia per a l’illa. A Guadalupe, un dels territoris d’ultramar que reclamen més competències, també van esclatar protestes a finals d’any, pel descontentament social i les mesures anticovid.

Nova Caledònia ha celebrat tres referèndums d’independència vinculants en els últims anys. A tots ha guanyat el no. El president de la República s’ha mostrat obert a negociar amb els governs de totes les illes on s’han produït protestes el traspàs de més competències o fins i tot, en el cas de Còrsega, una reforma constitucional per garantir la seva autonomia, una decisió que no ha creat gaire soroll polític ni s’ha colat a la campanya electoral.