Quines són les conseqüències de la decisió de Trump?

WashingtonDos dies abans que Donald Trump anunciés la seva decisió de retirar els Estats Units de l’Acord de París, el seu assessor en Seguretat Nacional, H.R. McMaster, assegurava que el credo del govern “«Amèrica primer» no volia dir «Amèrica sola»” en un article al diari Wall Street Journal. El món, però, no ho veu així. Amb la seva decisió sobre el pacte internacional, Trump suma una nova acció aïllacionista -juntament amb les de matèria comercial i de defensa-, gira l’esquena a la lluita contra el canvi climàtic i deixa el seu país gairebé sol davant un problema global tan important. Els Estats Units marxen d’un pacte històric firmat per gairebé 200 països per unir-se al club dels no signants amb només dos membres: Síria i Nicaragua. Aquest pas, aplaudit pel seu partit, tindrà conseqüències internes i globals.

Protecció del planeta

Trump fa més difícil l’objectiu de limitar l’escalfament global

L’Acord de París busca reduir les emissions de diòxid de carboni per limitar l’augment de les temperatures globals a dos graus Celsius. Sense la retirada dels Estats Units -el segon país més contaminant, darrere de la Xina-, assolir aquest objectiu ja era complicat i, per tant, ara es fa gairebé impossible. Els països s’han compromès en futures reunions a revisar les seves promeses. Però els EUA de Trump no hi participaran.

Tanmateix, si el president nord-americà hagués decidit mantenir el seu país dins l’Acord, les coses no serien gaire diferents, ja que ha eliminat les regulacions imposades pel seu antecessor, Barack Obama, per assolir el seu compromís de reduir entre un 26% i un 28% les emissions sota els nivells del 2005 per al 2025.

Societat nord-americana

Alcaldes, governadors i grups socials es revelen contra Trump

Una gran majoria dels votants nord-americans -el 69%, segons una enquesta de la Universitat de Yale- estan a favor de l’Acord. Diversos alcaldes d’una trentena de ciutats i governadors de tres grans estats han promès que es regiran pel pacte parisenc i que lideraran la lluita contra el canvi climàtic del seu país.

D’altra banda, organitzacions cíviques i grups ambientals han dit que seguiran pressionant per polítiques a favor de protegir el planeta. I diversos líders empresarials continuaran amb els seus plans per contribuir a una reducció de les emissions de carboni. De fet, gran part de la reducció de la contaminació als EUA dels últims anys es deu a l’augment de l’extracció del gas a través del fracking -en detriment de les plantes de carbó- i de l’augment de les energies renovables.

Lideratge mundial

Els EUA deixa de liderar la lluita contra el canvi climàtic

La decisió de Trump suposa una pèrdua de credibilitat per als Estats Units que perjudica el seu lideratge mundial. “És un gran error que afectarà les relacions amb els nostres aliats”, afirma Samantha Gross, experta de l’institut Brookings.

Europa i la Xina prendran la iniciativa. Mentre Trump encara dubta de les conseqüències del canvi climàtic, el gegant asiàtic busca convertir-se en líder mundial en aquesta qüestió. Tant el govern xinès com el de l’Índia -un altre dels països més contaminants- estan a punt de complir els objectius que es van proposar per al 2025 i han apostat fort per les energies renovables.

Efecte dòmino?

La majoria dels països del món segueixen en l’Acord de París

No es creu que la sortida dels EUA de l’Acord provoqui un efecte dòmino. Molts països van ratificar ahir els seus compromisos. Tot i així, es tem que les exigències que s’autoimposin els seus governs siguin més baixes i que les dades sobre la reducció de les emissions siguin menys transparents.