Quina força nuclear té Putin i fins a quin punt ens ha de preocupar?

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, no ha trigat gaire a intimidar amb la carta de les armes nuclears i el quart dia de la guerra a Ucraïna, el diumenge 27 de febrer, ja va ordenar activar-les "en mode especial de combat" per les declaracions "agressives" de dirigents de països de l'OTAN i les "mesures il·legítimes" que ha pres Occident contra el seu país. I aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, hi ha insistit: "Si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armament nuclear i això seria destructiu". És clar que hi ha armes de destrucció massiva per acabar unes quantes vegades amb la civilització; ara bé, quina és concretament la força nuclear (i de dissuasió) de Rússia? "És una potència enorme i, juntament amb els Estats Units, la que té més capacitat de destrucció", respon Xavier Bohigues, doctor en física i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en l'àmbit de l'armament nuclear i indústria militar.

Entre les dues potències acumulen aproximadament el 90% de les 13.000 armes nuclears que hi ha a tot el món: Rússia actualment té 6.255 caps nuclears i els Estats Units 5.550, segons les últimes dades publicades per l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri). Tot i això, l'exèrcit estatunidenc (1.800) en disposa més de desplegats que el rus (1.625). És a dir, tal com apunta el professor de la Universitat Oberta de Catalunya i expert en política nuclear Daniel Rajmil, els nord-americans compten amb "un lleuger avantatge quant a nombre d'armes nuclears operatives o potencialment operatives", un element determinant respecte al poder de dissuasió. "En tot cas, al diferència és molt minsa, i la capacitat real de Rússia en part és una incògnita, ja que alguns dels caps que Rússia té emmagatzemats pot ser que estiguin esperant ser desmantellats", diu Rajmil.

A més, la també investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau en l'àmbit de l'armament nuclear i indústria militar Teresa de Fortuny diu que és clau el fet que els Estats Units tingui "bases per Europa i a Turquia, molt a prop de Rússia, que fa temps que se'n queixa". Sense anar més lluny, dimarts Lavrov deia que és "inacceptable" perquè vulnera "els principis fonamentals del Tractat de No Proliferació Nuclear" i que "ja va sent hora" que les retirin.

La resta de països que tenen armes de destrucció massiva són la Xina (350), França (290), el Regne Unit (225), el Pakistan (165), l'Índia (156), Israel (90) i Corea del Nord, que segons el Sipri té potencial per construir-ne entre 40 i 50. Durant els últims quaranta anys s'ha reduït el nombre d'armes nuclears (gairebé unes 60.000), però tant els experts com els informes del Sipri denuncien que l'arsenal s'ha anat modernitzant i tecnificant. "Les bombes d'avui en dia tenen vint o trenta vegades més potència que les que els Estats Units van llançar a Hiroshima i Nagasaki", compara Pere Vilanova, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i investigador associat del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob).

Pel que fa a Ucraïna, no compta amb armes nuclears i el seu exèrcit és molt més petit que el rus. Segons les dades recollides pel Sipri el 2020, el Kremlin es va gastar uns 62.000 milions d'euros en defensa, mentre que el pressupost ucraïnès no va arribar als 4.500 milions d'euros. Rússia tenia, per exemple, prop de 800 avions de combat i entre 850.000 i 900.000 soldats i Ucraïna només uns 70 avions i 200.000 militars.

"Les armes nuclears militarment no tenen cap sentit"

Precisament, però, la gran capacitat de destrucció de les armes nuclears fa que sigui –diu Vilanova– "la primera arma de la història que no es pot fer servir". En aquest sentit, Rajmil evidencia que ordenar l'ús d'armes nuclears és una decisió "molt complex" i més "si es ponderen els costos i els beneficis". Això no vol dir, contraposa, que s'hagi d'excloure del tot la possibilitat en la guerra d'Ucraïna, ja que Putin " anteriorment ens ha sorprès aplicant la seva pròpia racionalitat unes quantes vegades" i "la teoria de la dissuasió diu que, paradoxalment, quan poses armes nuclears sobre la taula pot ser que la probabilitat real de conflicte nuclear augmenti".

En tot cas, Vilanova assegura que les armes nuclears "militarment no tenen cap sentit" –només com a poder de dissuasió i d'influència política– i que encara que Putin volgués fer-les servir no podria. "Això no depèn només d'un general o d'un president, sinó de molta més gent, i els protocols d'ús són molt i molt segurs", afirma Vilanova, que assenyala que "el que ens ha de preocupar de veritat" no són les amenaces nuclears, sinó les decisions que es prenen i els passos que es fan en la guerra convencional, com el comboi de 64 quilòmetres de llargada ple de soldats russos que Putin ha enviat a Kíev. "La guerra no està anant com Putin s'esperava, i això és el que realment és perillós", remarca Vilanova.