Quin planeta deixarem a les futures generacions?

Barcelona“Maníacs, l’heu destruït! Us maleeixo a tots!”, cridava el personatge interpretat per Charlton Heston en l’espectacular final d’El planeta dels simis, quan descobria què havia fet la humanitat amb la Terra. En la versió revelada aquesta setmana pels científics climàtics de l’ONU, la icònica estàtua de la Llibertat probablement seguiria damunt del seu pedestal a Nova York, però emergiria sola de les aigües perquè la seva illa serà engolida pel mar. L’escalfament global provocat per les activitats humanes ja té efectes irreversibles, com la pujada del nivell del mar. La incògnita és fins on pujarà, i això depèn del que fem en els pròxims deu anys.

Per posar un exemple més proper, l’aeroport del Prat podria patir inundacions puntuals a finals de segle si no aconseguim posar fre ràpidament a les emissions de CO₂ o, en el pitjor dels casos, quedaria totalment negat l’any 2300. I és probable que molta gent pensi que el 2300 està massa lluny i que tant se val, però és la nostra generació la que mereixerà els crits desesperants dels futurs habitants del planeta si no fem res de manera urgent per corregir el rumb.

“Fins i tot la part baixa de la forquilla, amb una pujada de 2 a 3 metres [en l’escenari més optimista per al 2300], és prou per redibuixar totalment les costes mundials. Ningú de nosaltres no ho viurà, però la transformació que això suposa demostra com són de monumentals i profunds els canvis provocats per les accions de l’ésser humà”, resumeix un dels autors de l’informe de l’IPCC i director executiu de Global Carbon Project, Pep Canadell. Dona tota una nova perspectiva aterridora d'aquesta nova era geològica que anomenem ja l’antropocè.

Però no tot trigarà segles. Les marees altes, els ciclons i els huracans seran cada cop més freqüents a les costes. A més, els nous pronòstics científics poden suposar “la pèrdua de països sencers dins d’aquest mateix segle”, advertia de seguida l’ambaixador a l’ONU de les illes Fiji, Satyendra Prasad. Els petits estats insulars del Pacífic com aquest, que sovint no arriben a un metre sobre el nivell del mar, són els primers que desapareixeran sota l’aigua a mesura que els pitjors pronòstics es vagin complint. Porten temps preparant-se: les Kiribati ja han comprat terreny més alt a les Fiji per traslladar-s’hi quan arribi el moment; les Maldives han construït murs per frenar la marea... El nou informe, però, els deixa poques esperances.

El primer de tres informes

L’informe presentat aquesta setmana, elaborat per 234 científics de 66 països, és el primer de tres grans estudis en els quals l’IPCC (Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) porta vuit anys treballant, i recull la base científica física del canvi climàtic. L’any que ve es publicarà el segon, que se centrarà en els impactes que tot això tindrà per a la Terra, i el tercer, que analitza les vies per frenar-ho. Però aquesta primera entrega ja diu moltes coses dels impactes i del poc temps que queda per evitar-los. “Amb aquest informe els científics estem cridant a plens pulmons des de la teulada més alta: el canvi climàtic ja és aquí, fins on arribarà depèn de què fem”, resumia gràficament Michael E. Mann, director de l'Earth System Science Centre de la Universitat de Pennsilvània, al podcast sobre canvi climàtic Outrage and optimisme. Ara només cal que els governs, sobretot, però també les empreses i els ciutadans en general actuïn en conseqüència.

L’informe, de fet, dibuixa cinc possibles escenaris d’escalfament global que depenen de com de ràpid es redueixin les emissions de CO₂ i d’altres gasos, com el metà, que cobra força també com a segon gran objectiu dels esforços de mitigació. Dels cinc escenaris, ara ens trobem en la trajectòria del tercer, el del mig, en cas que els governs compleixin els compromisos que han adquirit (cosa que també falta per veure), i ens aboca a 2,7 ºC d’escalfament global a finals de segle. “Això significa una alteració profunda de conseqüències tremendes, perquè cada mig grau de temperatura suposa un risc més gran i uns impactes més forts”, diu Laura Gallardo, investigadora del Center for Climate and Resilience Research de Xile, que ha participat en l’informe de l’IPCC.

Un dels grans canvis que suposa el nou informe és que acaba amb el mantra que feia servir fins ara la comunitat científica cada cop que es produïa una catàstrofe meteorològica, quan deien que “cap fet concret es pot vincular directament al canvi climàtic”. Ara ja sí. Ja està científicament confirmat que inundacions com les d’aquest estiu a Alemanya o incendis tan intensos com els cremen encara a Califòrnia no els hauríem vist sense l’existència del canvi climàtic. I no només ve a dir que seran la nova normalitat, sinó que anuncia nous esdeveniments "sense precedents", és a dir, que no hem vist fins ara. La seva gravetat dependrà del camí de reducció d’emissions que escollim. Mentre l’augment del nivell del mar i el retrocés de les glaceres són irreversibles, impactes com aquests "encara es poden aturar”, perquè depenen de fins on arribi la temperatura global, diu Gallardo.

Els impactes de la crisi climàtica estan ja ben presents al nostre dia a dia. Però les futures generacions són les que pagaran un preu més alt. Caldria començar a treballar de seguida perquè no acabin maleint-nos.