El Quebec, la via lenta cap a la independència
Els sobiranistes celebren un any al poder sense perspectives de tornar a convocar el referèndum
Mont-real.Pauline Marois es va convertir en la primera dona que accedia al càrrec de primera ministra del Quebec ara fa un any, quan els independentistes van retornar al poder. El Partit Quebequès (PQ) va assumir el govern després de més de nou anys a l'oposició i d'una agitada primavera a causa d'una vaga general universitària. La legislatura va començar coixa per al PQ, en minoria i amb una aritmètica parlamentària difícil: dos grans partits a la seva dreta i lluny del sobiranisme -el Liberal i la Coalició Avenir Quebec- i un petit partit sobiranista a la seva esquerra -Quebec Solidari-, amb només dos escons.
Un any després, les pors atiades pel federalisme canadenc sobre el retorn de l'agitació referendària al govern provincial queden esvaïdes per una acció de govern que no ha plantejat grans desafiaments. Una de les decisions de Marois ha estat crear la cartera de Governança Sobiranista, dirigida per Alexandre Cloutier, la qual, malgrat el seu nom, s'ha limitat a engegar una comissió de seguiment de la reforma del subsidi d'atur adoptada per Ottawa.
Cloutier ha assegurat que no hi ha cap consulta a l'horitzó, però ha afegit que "totes les portes estan obertes" a un nou referèndum "guanyador". No ho veu tan fàcil la diputada de Quebec Solidari, Françoise David, que ha dit que "la sobirania no és a la llista de prioritats del ciutadà". Pel professor de ciència política de la Universitat del Quebec a Mont-real Alain-G. Gagnon, la concepció quebequesa de la sobirania és diferent de la catalana: "L'imaginari quebequès considera que ja té un estat, però un estat inacabat, i el que es vol és un país". El govern del Quebec està format per ministeris, té competències en immigració i "no es regeix per cap estatut d'autonomia que pugui ser afeblit, atenuat o qüestionat", rebla Gagnon.
Entre les promeses electorals complertes hi ha el tancament de l'última central nuclear activa al país, Gentilly-2, la moratòria sobre l'explotació de gas d'esquist ( fracking ) i la congelació dels preus de les matrícules universitàries. Segons Gagnon, aquesta decisió ha permès restablir la pau social a les universitats i posar fi al conflicte que va trencar "el llaç històric de confiança entre els ciutadans i el seu estat, nascut de la Revolució Tranquil·la". A l'altre plat de la balança, però, hi ha dos temes polèmics: les retallades a l'ajuda social i la Carta dels Valors Quebequesos.
Retallades i carta de valors
Malgrat que el ministre Cloutier creu que "el Quebec surt reforçat amb els ajustaments pressupostaris", Gagnon ha qualificat les retallades com "un gran error en la lògica d'un govern socialdemòcrata" i la diputada David afegeix que l'executiu "es val dels prejudicis populars per retallar els més pobres".
El projecte de la Carta dels Valors Quebequesos copa les portades de premsa i pretén completar un procés de laïcització de l'estat iniciat ara fa 50 anys. El document, però, conté un polèmic capítol que vol prohibir els signes religiosos als funcionaris. "No és el millor debat, jo preferiria un debat sobre la ciutadania quebequesa", ha dit Gagnon. En opinió de la portaveu de Quebec Solidari, "el PQ substitueix la construcció d'un país per una afirmació identitària, que impedirà el dret al treball a moltes persones, especialment a les dones".
Així, un any després del canvi de poder, els rumors d'eleccions anticipades tornen a sonar per la dificultat del govern d'impulsar lleis en minoria. Mentrestant, alguns quebequesos miren de reüll el procés català. "Com a catalans sabeu que hi ha moments històrics, espero que aquest sigui el bo per a vosaltres", diu David.