“Tinc fe que la Xina esdevindrà un país democràtic i que el canvi vindrà del poble”
Chen Chuangchen assegura que s’està forjant una “Primavera Xinesa”. Aquest dissident xinès exiliat als Estats Units va encapçalar ahir una marxa pacífica a Barcelona per la llibertat del Tibet. En el Dia Internacional dels Drets Humans -i el 25è aniversari del premi Nobel al Dalai-lama-, Chen Chuangchen va donar un missatge d’optimisme, convençut que no només el poble tibetà, sinó també “el poble xinès, especialment a la zona central i costanera del país, s’està despertant” i està exigint els seus drets.
“La via concreta és incerta, però tinc fe que la Xina s’encamina al canvi cap a un país democràtic, un canvi que vindrà de la ciutadania, de baix cap a dalt”, diu Chen Chuangchen. Segons l’advocat i activista pels drets humans, “hi ha 20.000 manifestacions anuals a la Xina”, que són reprimides i silenciades pel govern de Xi Jinping. És potser per això que el pressupost d’aquest any de l’executiu xinès destina per primer cop més diners a la partida d’estabilitat social -destinada al control de l’opinió pública- que a la militar, explica Chen Chuangchen.
La realitat dels drets humans al gegant asiàtic encara és més que dubtosa. Entre moltes altres coses, segons Chen Chuangchen, encara avui “hi ha avortaments forçats cada dia” a la Xina, tot i haver-se suavitzat la política del fill únic. La denúncia de casos com aquest és el que va portar Chen Chuangchen a passar quatre anys en una presó xinesa, del 2006 al 2010, i dos anys més en arrest domiciliari. Tot i la seva ceguesa, va aconseguir fugir saltant el mur de dos metres -custodiat per 60 guàrdies, diu- que el govern xinès havia instal·lat al voltant de casa seva. Era l’any 2012, i va buscar refugi a l’ambaixada dels Estats Units, país que finalment el va acollir i li va oferir una beca per treballar a la Universitat de Nova York. Segons Chen Chuangchen, però, les pressions econòmiques de Pequín han portat aquesta universitat, que volia instal·lar un campus a Xangai, a no renovar-li la beca. A més, el govern xinès manté empresonat el seu nebot, acusat d’agressió “perquè va defensar-se quan una trentena d’homes van entrar a casa seva i li van pegar a ell i als seus pares [el germà i la cunyada de Chuangchen]”, segons explica l’activista. “El govern xinès creu que amenaçant la vida de la meva família em farà callar, però aquestes accions em convencen encara més que un govern tan malvat com aquest mereix que segueixi alçant la veu per denunciar-lo”, afegeix.
Tot i l’omnipotència del Partit Comunista (PCC) a la Xina, i el gran poder que li atorga la nova condició de potència econòmica, hi ha tres elements que convencen Chen Chuangchen que el canvi és possible. Primer, l’augment de “la qualitat de vida de molts xinesos, que ja no s’han de preocupar per menjar, i demanen dignitat”. A més, tot i el rígid control xinès, “en l’era d’internet, ocultar informació i mentir ja no és tan fàcil” i, cada cop més, al PCC “només li queda la via de la violència” per convèncer. “Fins ara -conclou- la violència s’ha utilitzat contra certes persones que aixecàvem la veu, però quan aquesta veu és generalitzada, és difícil utilitzar la violència contra tothom”.
