Què ha fet la UE pels refugiats? (I per què no funciona)

BarcelonaLa UE només ha reallotjat 208 refugiats dels 160.000 dels que es va comprometre a acollir fa uns mesos davant la crisi migratòria provocada per la guerra a Síria.

El fracàs del sistema el reconeix fins i tot el mateix president del Consell Europeu, Donald Tusk: "Al setembre vam acordar una estratègia global per fer front a la crisi migratòria, però la seva implementació s’està produint amb un gran retard. Hem d’afanyar-nos".

Tusk ho diu amb aquestes paraules a la carta que van enviar als líders de la UE per convocar la cimera que aquest dijous i divendres que debatrà, entre altres, aquesta qüestió.

Per què aquesta paràlisi?

L'Europa de l'est recela de la política de "portes obertes"

Des d'un primer moment els països de l'Est de la UE, capitanejats per l'Hongria de Víktor Orban i, més tard, la Polònia del partit dels Kaczynski, s'ha mostrat contrària a la política de "portes obertes" davant la crisi migratòria que ha encarnat la cancellera alemanya, Angela Merkel.

De fet, aquests països han portat el pla per acollir 160.000 refugiats a la UE al Tribunal de Justícia Europeu ja que consideren inacceptables les quotes obligatòries que s'hi fixen. El partit Fidesz d'Orban va votar al cotat del d'extrema Jobbik al Parlament hongarès per recórrer aquesta iniciativa europea.

Bona part de la paràlisi del pla de reallotjament té el seu origen, per tant, en aquesta rebuig polític al pla. Però hi ha altres motius com la lentitud dels estats europeus en concretar la disponibilitat de places i també la constatació que el 50% dels refugiats volen anar exclusivament a Alemanya.

"Abans de fer una reubicació, els estats membres han de garantir que tenen les places. Això vol dir que hi ha allotjament i prestacions com ara la Sanitat o Educació disponibles. És un procés lent i fins ara només s'han ofert unes 1.500 places", explica Elena Sánchez-Montijano, investigadora sènior del CIDOB.

La nova estratègia alemanya

Merkel busca un acord directament amb Turquia

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha liderat la recerca d'una millor relació amb Turquia per implicar aquest país en la contenció del flux de refugiats que van cap a la UE. És en aquest marc que ha impulsat una partida de 3.000 milions d'euros per ajudar a Turquia en l'atenció als que fugen i s'ha mostrat disposada a reactivar les converses per a l'ingrés d'aquest país a la UE.

Però la desconfiança regna en les relacions entre la UE i Turquia. "Ankara no confia en Brussel·les. I a l'inrevés", explica l'analista de l'European Stability Initiative, Gerald Knaus. "La idea bàsica és que Turquia ha d'actuar primer; i la UE espera a veure si les accions de Turquia són prou bones per comprometre's a res", alerta Knaus.

És en aquest context que la cancellera Merkel explora una relació directa entre Berlín i Ankara per gestionar el flux de refugiats. "L'estratègia és que una coalició de països dins de la UE, liderats per Alemanya, centralitzi la gestió de la crisi de refugiats, en contacte directe amb Turquia. La solució europea a Vint-i-vuit no sembla la via, com s'ha vist amb el reallotjament de refugiats", explica Gerald Knaus.

Una policia de fronteres?

Crítiques a la falta de propostes innovadores de la Comissió Europa

"Calen solucions innovadores a la crisi de refugiats. No pot ser que estiguem aplicant les fórmules de fa 15 anys", lamenta l'experta Elena Sánchez-Montijano. "Europa fins ara només parlar de reallotjament, de readmissió, de control de fronteres i d'ajuda als països d'origen. No hi ha res de nou", reflexiona.

L'últim exemple en aquest context és la proposta que acabar de llançar la Comissió Europea de crear una policia de fronteres amb 1.500 agents. Ha rebut crítiques fins i tot des de dins de l'agència Frontex, la que ara mateix coordina els cossos de guardafronteres de la zona Schengen, ja que consideren que no serà eficaç per aturar els refugiats.

"Una policia de guardafronteres europea no servirà per aturar el flux de refugiats. A vegades s'arriba a la conclusió que, com que realment no sap què fer, la UE ho fa per fer veure que es mou", critica Gerald Knaus que considera que les xarxes de tràfic de persones buscaran sempre la manera de fer arribar a la UE els que així ho volen.