BARCELONA.Primer van ser les pedrades, després els Kalàixnikovs i ara els obusos. L'oposició armada ha crescut de manera exponencial en els últims mesos fins a poder preparar una dura ofensiva a la capital. Es fan anomenar l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS) però a la pràctica són un reguitzell de milícies de creences i orígens diferents que obeeixen interessos estrangers oposats.
Camps d'entrenamentA Antioquia, Turquia, hi ha la base d'operacions de l'oposició
El juliol del 2011 desertava el general Riad al-Asaad de les forces aèries del règim sirià. En poques setmanes s'autoproclamava general de l'Exèrcit Lliure des de la frontera turca. El que semblava un comunicat pretensiós s'ha convertit en una força amb una gran base d'operacions a Antioquia, sota la protecció d'Ankara.
Ajuda estrangeraEls encarregats d'informar des del front es formen a Beirut
A part de Turquia, el Líban també protegeix els desertors d'Al-Assad. Però qui els ajuda i finança? "Tant l'Aràbia Saudita com Qatar estan armant els rebels", explica a l'ARA Ayham Kamel, analista del think tank Eurasia Group. A banda, la CIA estaria coordinant la intel·ligència de l'ELS a Antioquia, segons apuntava el New York Times al juny. Però Washington té una altra estratègia per als rebels: la ciberguerra. Homes armats amb un Kalàixnikov però també amb càmeres i satèl·lits per poder difondre la repressió. Aquests nous periodistes es formen a Beirut per empreses finançades pels Estats Units, segons la revista Time .
Divisions d'interessosEls kurds s'enfronten al fort rol dels Germans Musulmans
"El finançament saudita i qatarià persegueix aconseguir el control sunnita de la regió i restar força a l'Iran, de majoria xiïta", agregava Kamel. Els projectes polítics per al trencaclosques del Pròxim Orient han trencat l'esperit de la revolució. La minoria kurda s'ha desvinculat del Consell Nacional Sirià, l'oposició a l'exili, i ha denunciat l'abús d'interessos dels Germans Musulmans.
Lligams amb els exiliatsL'oposició política ha estat incapaç de salvar les diferències
Més enllà del front armat, no existeix a l'exili un cos polític unit capaç de representar tota l'oposició en una negociació tant amb el règim com amb la comunitat internacional i assumir les regnes d'una transició. Les divisions internes van fer fracassar a principis de juny la conferència opositora del Caire.