Què se sap i què no se sap de l'atac químic a Síria

NOVA YORKEl suposat atac químic que dissabte a la nit va tornar a sacsejar el suburbi de Duma, als afores de Damasc, representa un nou desafiament per al paper de l'administració Trump en la guerra de Síria. El president nord-americà, que no va tardar a reaccionar quan va conèixer l'atac, ha promès respondre enèrgicament contra els interessos de Baixar al-Assad, el suposat autor de la massacre.

A hores d'ara, però, encara hi ha molts punts de l'atac que es desconeixen —o si més no, que no han estat confirmats—, incloses les mesures que prendran els Estats Units. Malgrat que les forces del govern sirià impedeixen l'accés a Damasc a periodistes, cooperants i investigadors, presentem alguns apunts per recordar què sabem i què no sabem de l'atac en aquests moments.

El que sí que se sap

• Unes 500 persones de Duma van presentar símptomes propis d'haver patit un atac químic: coïssor als ulls, problemes respiratoris i escuma blanca que els sortia per la boca i les fosses nasals.
• Habitants de la zona han dit que van sentir caure objectes del cel i que, seguidament, van començar a sentir una olor que, segons els testimonis, era similar a la del clor.
• Prop de 70 persones van morir mentre es refugiaven en soterranis, segons va assenyalar l'Organització Mundial de la Salut. D'aquestes, 43 tenien signes d'haver estat exposades a "productes químics altament tòxics".
• Els vídeos que van fer circular diversos activistes opositors al govern d'Al-Assad mostraven imatges de famílies mortes aparentment per asfíxia. Es feien evidents alguns símptomes citats en el primer punt com, per exemple, l'escuma blanca que els sortia per la boca.
• Milers de combatents rebels de Duma van acordar diumenge entregar la zona al règim i ser traslladats a una àrea al nord del país, fora del control del govern.

El que no se sap

• Encara no s'ha confirmat que les morts i els danys soferts hagin sigut causats per un atac amb armament químic. Els mitjans de comunicació estatals de Síria van negar que el govern hagués utilitzat armes químiques i van acusar el grup rebel de fabricar els vídeos amb la finalitat d'obtenir suport internacional. Rússia i l'Iran, els aliats de Síria, també han negat que Al-Assad hagi usat armament químic. Els Estats Units i els seus aliats, per contra, creuen que sí que en va fer servir.
• Les Nacions Unides no han determinat la responsabilitat de l'atac.
• Dimecres, des dels Estats Units encara estaven avaluant les proves de la massacre i no sabien ni quin producte químic s'havia utilitzat ni si l'havia llançat el govern sirià o les forces que li donen suport, principalment Rússia i l'Iran.
• Els Estats Units no s'han decidit a iniciar una resposta militar. Dimecres, el president Donald Trump va amenaçar amb un atac amb míssils, però de moment no ha complert i l'estratègia que preparen és desconeguda.

El que la història recent ens ha ensenyat

• L'ús d'armament químic a Síria —inclòs el gas sarín, el clor, el gas mostassa i el gas verinós— no ha mostrat signes de disminució des que es van viure els primers episodis l'agost del 2013.
• Un atac l'abril del 2017, que va matar desenes de persones a Khan Shaykhun, al nord de Síria, pot donar pistes de com podria respondre l'administració Trump. El president nord-americà va ordenar un atac miliar contra l'aeròdrom des d'on es va llançar l'atac. Era un dels primers símptomes que la política del país havia canviat respecte a la de l'administració Obama i es deixava intuir, ja llavors, que aquest tipus d'atacs no serien tolerats pel govern de Trump.
• Els Estats Units, però, han declinat intervenir de qualsevol altra manera, fins i tot després de diversos atacs amb un nombre més elevat de morts. Dies abans del suposat atac químic del passat cap de setmana, Trump va dir que volia posar fi a la participació dels Estats Units a Síria, una maniobra temuda pels aliats regionals dels nord-americans però aclamada per Rússia.