Què passarà amb el grup terrorista ara que ha perdut el seu territori?

BarcelonaL’Estat Islàmic (EI) ja no té grans ciutats ni a Síria ni a l’Iraq, i tampoc no té gaire territori ni molts dels seus líders històrics. La seva capital a Síria, Raqqa, va caure en mans de les Forces Democràtiques Sirianes a l’octubre i el seu últim gran feu al país, Deir al-Zor, ho va fer al començament d’aquest mes de novembre. A l’Iraq la gran ciutat de Mossul va tornar a mans del govern el 20 de juliol del 2017. Tot i això, l’organització terrorista es resisteix a desaparèixer. Sense territori el seu futur és incert, però sembla que l’EI sobreviurà més enllà del califat físic.

L’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria?

En els seus inicis l’EI indicava en les seves pròpies sigles (ISIS) un fort i clar vincle amb l’Iraq i Síria. Tot i que els objectius del grup després es van ampliar cap a la creació d’un califat universal, un dels seus primers èxits va ser esborrar les fronteres entre les zones sunnites de l’Iraq i Síria. Ara, tot i que els terroristes encara conserven una bossa de territori als límits dels dos països, el somni ja s’ha fos.

Pere Vilanova, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Barcelona, considera que la capacitat de l’EI de provocar canvis polítics i derrocaments és molt limitada i que el grup ha comès “errors de càlcul garrafals” com ara “posar-se tots els seus veïns en contra” o “sufocar la població amb una interpretació extrema de l’islam”.

L’expert de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre el Terrorisme (OIET) Carlos Igualada creu poc viable que l’EI torni a formar un exèrcit organitzat en un territori. “És més probable que esdevingui un moviment insurgent que actuï de manera similar a com ho feia l’EI en els seus inicis”, explica.

L’herència de l’EI a l’Iraq i Síria, diu Igualada, és “la llavor d’una ideologia que serà difícil d’erradicar” i un territori “deshumanitzat”. També, explica, un sectarisme en auge: “Les lluites entre xiïtes i sunnites han ressorgit amb l’aparició i caiguda de l’Estat Islàmic”. Pere Vilanova conclou que “l’Estat Islàmic és un fracàs com a projecte territorial”, però que “encara tindrà capacitat desestabilitzadora” i que el grup “mutarà i prendrà altres formes”. La continuïtat de l’EI, diu Vilanova, vindrà en forma “d’atemptats individuals i espontanis” (per part dels anomenats llops solitaris ) o, potser, fins i tot en forma de delinqüència comuna. “El califat virtual és la gran amenaça que s’espera de l’Estat Islàmic, ja que encara té capacitat de convocatòria a través de les xarxes socials”, afegeix Carlos Igualada, “però la pèrdua de territori segurament afectarà la capacitat de reclutament del grup”. “Ningú no vol sumar-se a una causa perduda”, conclou l’expert de l’OIET.

Tornar de la jihad

“Un cop el califat perdi el seu territori, el més preocupant és com es gestionarà el retorn dels milicians occidentals”, explica Anna Teixidor, periodista i autora del llibre En nombre de Alá (Plataforma Editorial). I afegeix que, “per molt que caigui el califat territorial, encara quedarà el califat sentimental”.

Teixidor ha parlat amb jihadistes espanyols i amb les seves famílies i adverteix: “L’amenaça que tenim, a més de casos de radicalització com els de Ripoll, és el punt emocional amb què tornin”.

Entre els occidentals que s’espera que arribin de Síria i l’Iraq hi haurà nens i dones (molts orfes i viudes). Sobre el seu futur, i també el d’alguns milicians, Teixidor es mostra esperançada: “Em resisteixo a pensar que gent que ha fet l’error d’unir-se a l’EI no pot reintegrar-se. Mentre hi ha vida hi ha esperança”.