Què va passar amb les altres caravanes de migrants?

Los AngelesLa massiva caravana d’emigrants de l’Amèrica Central que a poc a poc avança cap al nord i que a parts iguals captiva el món i fa enfadar el president Donald Trump no és la primera iniciativa d’aquestes característiques, però sí la més multitudinària fins ara. L’any passat, sense anar més lluny, se’n van fer dues. L’última va coincidir amb la Pasqua i va arribar a aplegar 1.500 persones, segons Alex Mensing, de Poble Sense Fronteres, el grup transnacional que la va organitzar.

Quan la gran marxa va arribar a San Diego, als Estats Units, dues terceres parts dels seus integrants ja havien abandonat el camí. Molts dels que hi van demanar asil eren pares i fills, que van ser separats després per la política de tolerància zero impulsada per Trump. Eric Fish, que va representar diversos immigrants davant de la justícia, diu que la majoria eren mares soles amb fills o menors que havien fugit de la violència dels seus països d’origen. D’aquests immigrants, les autoritats nord-americanes en van entrevistar 403 per estudiar el seu cas i determinar si hi havia motius per atorgar-los protecció internacional. Tres dels immigrants assessorats per l’organització d’Alex Mensing van aconseguir l’asil, mentre que una trentena continuen detinguts. La resta van ser alliberats quan els seus casos van arribar als tribunals d’immigració.

Els immigrants han de convèncer el jutge que pertanyen a un grup social en risc als seus països d’origen -homosexual, transgènere o dissident polític, per exemple- per acollir-se al dret d’asil. Només el 20% ho aconsegueixen. La resta acostumen a quedar en llibertat, sobretot les famílies, perquè els menors no poden estar legalment detinguts durant més de 20 dies. De fet, l’administració Trump renega d’aquest procediment, conegut com a captura i alliberament, perquè permet als immigrants quedar-se al país, possiblement de per vida, ni que sigui irregularament.

Marie Vincent, codirectora de l’ONG Pangea, que defensa els sol·licitants d’asil a Califòrnia, lamenta que el govern nord-americà aposti per polítiques punitives, en lloc de buscar solucions per a un problema endèmic. “Les caravanes de migrants continuaran fins que els Estats Units contribueixin a solucionar els problemes que les generen”, opina.

El salvadorenc Vladimir Cortez es va unir l’any passat a una caravana i després d’estar vuit dies detingut a la frontera, on va manifestar la seva por a tornar al seu país d’origen, el van traslladar a Califòrnia. Allà va ser entrevistat per les autoritats migratòries i, amb l’ajuda d’un advocat, va sol·licitar asil al·legant discriminació per ser gai. “Em van amenaçar per ser una persona de gustos diferents. Gràcies a déu, he guanyat el meu cas”, afirma.