"Fem el que fem estem morts": els sirians d'Alep agonitzen

BeirutDurant molt de temps ha sigut un dels més optimistes dins els barris rebels d'Alep, sotmesos a un estricte setge: intentava aixecar l'esperit dels companys, fins i tot quan les forces lleials a Baixar al-Assad s'apropaven. Però a mesura que l'exèrcit sirià i les milícies aliades ocupaven més i més territori, en una ofensiva aparentment decisiva aquesta setmana, Yasser Hmeish, comptable del consell mèdic local, es desesperava.

Els soldats van ocupar el seu barri dimecres mentre ell treballava en una clínica poques cases més enllà. Diversos dels veïns de Hmeish van arribar ferits a la clínica, però van morir abans que li poguessin explicar què havia passat amb la seva família.

"No sé res d'ells", va dir Hmeish en un missatge d'àudio transmès per un grup de WhatsApp. "Estem a punt de morir o de ser detinguts."

Després d'anys de bombardejos i de mesos sotmesos a setge, els rebels havien perdut més de tres quartes parts del seu territori a l'est d'Alep a finals de setmana, i civils i combatents vivien en un estat de caos. Hem seguit l'evolució dels esdeveniments des de Beirut, a través de les xarxes socials i de converses per WhatsApp, Skype, telèfon i altres mitjans, amb metges, combatents, mestresses de casa, els membres dels consells locals, activistes opositors a Al-Assad, cooperants i altres fonts, entre les quals també n'hi ha de partidàries del règim. Tots eren persones a les quals hem conegut aquests últims anys cobrint la sagnant guerra civil de Síria.

Afronten el difícil dilema de si fugir a les zones controlades pel règim o quedar-se fins al final, una opció que divideix moltes famílies. Descriuen l'escalada de bombardejos i atacs que han matat dones i criatures que intentaven arribar a un lloc segur. També relaten com s'han aprofundit les divisions entre grups rebels, i entre civils i combatents, que discuteixen sobre si rendir-se o no i com fer-ho.

Diversos testimonis expliquen casos d'homes que han arribat a territori controlat pel règim per rendir-se i han sigut detinguts -en un país on la tortura és habitual- o obligats a combatre amb l'exèrcit. Alguns expliquen que els rebels els aturaven en la seva fugida, mentre que d'altres afirmen que els han ajudat a creuar les línies de front.

"Aquest és el nostre últim SOS", diu Mohammad al-Ahmad, tècnic de radiologia d'un hospital ara pres per les forces del govern. Envia missatges de text des del soterrani d'una clínica improvisada, on només poden oferir, assegura, primers auxilis, i no poden fer res pels ferits greus. "He vist metges plorant davant les víctimes", relata.

Països com els Estats Units, que han exigit fa temps la sortida del poder de Baixar al-Assad, ara es limiten a discutir amb Rússia, el seu principal aliat, sobre com protegir o evacuar els civils -ningú sap del cert quants- que estan atrapats en els barris sobre els quals s'estreny el setge.

El mes passat les propostes d'evacuació van fracassar i les forces progovernamentals van començar un atac total per terra i aire. Almenys 40.000 persones han fugit a zones sota control del règim durant l'ofensiva, però algunes no han pogut i d'altres s'han endinsat més en territori rebel per por de ser detingudes. Rússia ha declarat que qualsevol que no hagi fugit serà considerat terrorista i "destruït".

Molta gent -les estimacions oscil·len entre desenes de milers segons Rússia i 250.000 segons l'ONU- van preferir quedar-se a la zona rebel quan podrien haver marxat. Van construir escoles clandestines, hospitals i parcs infantils, van col·laborar en la distribució d'aliments dins el setge i van organitzar un consell local.

Umm Faisal, una dona que prefereix no revelar el seu nom real per por de represàlies, va fugir a la zona controlada pel règim fa uns dies amb un grup d'una trentena de familiars. Explica per telèfon que mentre fugien evitant els franctiradors van ser bombardejats: "Vam començar a córrer", recorda. "La gent van deixar les bosses a terra, van agafar les criatures a coll i van començar a córrer. Alguns van morir i d'altres van quedar ferits".

Van contactar amb els soldats del govern, fet que va portar centenars de persones a sortir dels forats de les parets, de barrils de sorra i d'entre els enderrocs. Van poder localitzar alguns soldats que els van guiar, mentre en veien d'altres que saquejaven les cases: "Gràcies a Déu per la seguretat que ens han portat", ironitzava.

En un centre d'acollida al districte Jibreen, Umm Faisal i la seva família van rebre mantes, pa i medicines, mentre les autoritats els identificaven. Tot i que alguns -per por o amb convicció- van lloar el règim, molts d'ells van ser detinguts, també sis dels seus familiars, tots homes de 20, 30 i 40 anys. Després, amb el seu marit i els seus dos fills, va poder fugir en un taxi fins a la ciutat de Marea, sota control rebel a prop de la frontera amb Turquia, subornant els soldats als punts de control i evitant que els detinguessin les milícies kurdes.

Els que han decidit romandre a dins els barris de l'est d'Alep parlen de bombardejos continus i l'acumulació de la població desplaçada en una zona cada cop més petita.

Modaris Shekhar, infermer, i la seva família van córrer sota les bombes, buscant un lloc segur, segons expliquen diversos dels seus amics. El seu germà va morir en un dels bombardejos i mentre el seu pare buscava un lloc on enterrar-lo també va ser víctima d'un atac.

Enmig de la massacre, els diversos grups rebels estan en disputa. Una minoria de línia dura, vinculada a al-Qaida, aposta per continuar la lluita, i la resta, inclosos els grups que tenen el suport dels Estats Units, vol arribar a un acord per per evacuar els civils. Alguns es pregunten si ja han esperat massa temps.

Zohair al-Shimali, un activista de llarga trajectòria, assumeix el fracàs dels qui van liderar fa sis anys les protestes pacífiques contra el règim. "La gent va començar a odiar la vida a causa de nosaltres", va escriure en un missatge de text. "Tot el que hem fet és per a res, ho hem perdut tot".

Les lluites internes i la desconfiança entre els rebels han accelerat el seu col·lapse. Durant la setmana, els combatents vinculats a al-Qaida van atacar grups que tenen el suport dels EUA i es van emportar els seus subministraments.

Farida, una ginecòloga que demana que no es publiqui el seu cognom, assegura que hi ha civils que només volen fugir. "El meu únic veí, la meva tia i el meu oncle, i fins i tot la meva mà dreta a la feina, han marxat a les zones del règim. Ells diuen que només volen viure i que no els importa la revolució ni la religió", escriu en un missatge. "Sento com si hagués perdut una part de mi. No puc deixar de plorar."