Tot el que has de saber sobre Julian Assange

BarcelonaWikileaks va ser un dels símbols de nou món que s’obria pas al segle XXI: una colla d’informàtics que treballaven en un servidor emparat en les lleis de llibertat d’informació de Suècia podien fer saber al món les vergonyes de l’única superpotència del planeta. Col·laborant amb els diaris més prestigiosos del planeta –'The New York Times', 'The Guardian' o 'Der Spiegel'– va divulgar milions de documents sobre les atrocitats comeses pels Estat Units a l’Iraq i l’Afganistan o 250.000 documents secrets de comunicacions del departament d’Estat nord-americà amb les seves ambaixades. El fundador del portal de les filtracions, l'australià Julian Assange, reivindicava aquell adolescent precoç amb una infància problemàtica que als 20 anys ja havia estat castigat amb una multa per 'hackejar' els servidors de la universitat que va deixar abans de llicenciar-se.

Els inicis, a Kènia

A partir del 2006 va iniciar una vida nòmada que el va portar a Kènia, des d’on va publicar un milió de documents, inclosos alguns de la presó de Guantánamo o de l’Església de la Cienciologia. A cada pas es guanyava enemics més poderosos, però va ser el soldat Bradley Manning, un analista d’intel·ligència de baix rang que treballava en una base nord-americana de l’Iraq, qui li va proporcionar el material que li donaria fama mundial. Amagats en uns CD que va etiquetar amb títols de cançons de Lady Gaga, el soldat –fart d’aquella guerra sense sentit– va copiar milers de documents classificats. Assange va començar a disparar el material amb un vídeo, titulat 'Danys col·laterals', en què dos helicòpters nord-americans disparaven i assassinaven un grup d’homes, dos dels quals van resultar ser periodistes de l’agència Reuters. Després van venir 900.000 documents més, inclosos cables diplomàtics confidencials entre el departament d'Estat i les seves ambaixades arreu del món.

D'Obama a Trump

Manning va ser descobert per un comentari que havia fet en un xat i condemnat a 35 anys de presó, on es va declarar dona transgènere amb el nom de Chelsea. L’administració Obama va anunciar una investigació contra Wikileaks, i poc després dues dones sueques van acusar Assange d’abusos sexuals: la fiscalia sueca va demanar al Regne Unit que l'extradís per poder investigar-lo.

Assange va demanar asil polític a l’Equador de Rafael Correa –que lliurava la seva pròpia guerra contra els Estats Units– i es va refugiar en la diminuta ambaixada del país centreamericà a Londres. L’administració Obama va abandonar la idea de perseguir el fundador del portal de les filtracions després que els seus assessors constatessin que processar Assange establiria un perillós precedent contra la llibertat de premsa: posaria a la corda fluixa qualsevol mitjà que publiqués informació classificada. En un dels seus últims actes com a president nord-americà, Obama també va commutar la pena a Manning, que va quedar en llibertat. Però Assange no se’n refiava i va continuar amagat a l'ambaixada de l'Equador perquè creia que el cas suec era una estratagema per portar-lo als Estats Units. Amb el temps els càrrecs d'abús sexual a Suècia van prescriure.

Des del seu exili autoimposat, Assange va continuar filtrant material sensible. Va defensar Edward Snowden, l’analista de l’agència de seguretat nacional dels Estats Units que va revelar els sistemes de vigilància electrònica. També va encapçalar un programa d'entrevistes per a la cadena russa Russia Today. El 2016, uns mesos abans de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Wikileaks va publicar una sèrie d'e-mails de l’equip de Hillary Clinton i líders del Partit Demòcrata que, segons els serveis d’intel·ligència dels Estats Units, van ser robats per pirates de l’espionatge rus. Trump va celebrar la filtració en un tuit en què deia “I love Wikileaks” i molts van acusar Assange d'haver-se passat al bàndol del president rus, Vladímir Putin. Uns mesos més tard les tornes van canviar: el portal va publicar documents classificats de la CIA sobre les seves tècniques de pirateig i el Pentàgon va qualificar Wikileaks “d’un servei d’espionatge no estatal hostil”, un indici de l’acusació de conspiració que dimarts va revelar el departament d’Estat per la qual ara volen extradir l'australià als Estats Units. Fa només unes setmanes, Manning –l’autèntica heroïna d’aquesta història– va tornar a ser empresonada per haver-se negat a testificar contra Wikileaks.

Assange encara va tenir temps, abans que el nou president de l’Equador li retirés l’asil polític –la qual cosa va portar a la seva detenció dimarts a l'ambaixada–, d’intervenir en altres temes, com el Procés català. Després que Assange defensés a Twitter el dret d’autodeterminació de Catalunya, Wikileaks va difondre dues sèries de cables diplomàtics del consolat a Barcelona i l'ambaixada a Madrid dels Estats Units. Un d'ells, del 1976, duia el títol 'Catalunya: un problema per al govern i l'oposició', i es tractava d'un informe en què es constatava que la "regió de Catalunya, d'una importància crítica", havia substituït "les volàtils províncies basques" com a "focus d'atenció" a la "perifèria espanyola".