“El que estan fent als rohingyes és monstruós”

Cox’s Bazar (Bangladesh)Bangla Desh va alçar ahir la veu per l’enorme flux de persones que fugen de la violència de la veïna Birmània, a qui va exigir que adopti mesures immediatament per “desincentivar” l’onada de repressió contra la minoria musulmana rohingya. El govern birmà no va respondre a aquestes demandes i Zaw Htay, portaveu de la líder de facto Aung San Suu Kyi, va retreure als bangladeshians haver assenyalat el seu exèrcit per la col·locació de les mines terrestres a la llarga frontera que comparteixen els dos països. “¿Qui podria dir amb tota seguretat que aquestes mines no van ser col·locades pels terroristes?”, va preguntar en relació amb els grups armats de rohingyes.

L’últim balanç de les Nacions Unides calcula que més de 146.000 persones han creuat la frontera de Bangladesh des de Birmània, en un èxode constant des que va esclatar l’enèsima onada de violència a causa d’una acció militar. Gairebé tots els que fugen pertanyen als rohingyes, un grup musulmà que des de fa dècades s’ha enfrontat amb el govern birmà, que hi ha respost amb opressió i denegant el dret de ciutadania a aquesta comunitat.

Alguns dels que han arribat a Bangla Desh diuen que els militars birmans han incendiat desenes de pobles i han disparat contra els residents que intentaven fugir-ne. Les fotos de satèl·lit han mostrat un gran nombre d’incendis a la zona, cosa que és inusual tenint en compte les actuals condicions monsòniques, denuncia Human Rights Watch (HRW). Poc menys de 400 militars birmans han sigut assassinats, segons el govern.

La violència ha causat un èxode de persones desesperades, que han fugit de casa carregant poques pertinences i els més petits a collibè per facilitar la dura i llarga travessia a peu fins a la frontera. L’aparició de les mines antipersona ha augmentat el risc d’un viatge ja de per si dur. A l’hospital públic de la localitat bangladeshiana de Cox’s Bazar es van atendre pacients ferits per aquestes mines, com també de bales. “El que estan fent al nostre poble és monstruós”, diu Aktar Hussan, de 70 anys, que s’encomana a Al·là.

Bangla Desh no pot assumir un èxode tan gran en tan poc temps i els camps de refugiats habilitats estan al màxim de la capacitat, alerta l’ONU, que avisa de les “dures condicions” que han de patir els rohingyes: “Tenen gana, estan febles i malalts”.

Per què no es revocarà el premi Nobel de la pau a San Suu Kyi?

Els últims dies, la líder de facto de Birmània i guanyadora del premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, ha rebut fortes crítiques dins i fora del país, i fins i tot per altres guardonats per l’acadèmia sueca, a causa del seu mutisme en la crisi de refugiats rohingya. Com va passar amb Obama i Kissinger, hi ha hagut moltes veus que han demanat que se li retiri el premi.

El Comitè dels Nobel, però, mai ha revocat un guardó. Gunnar Stalsett, membre del comitè el 1991, quan Suu Kyi va rebre el premi, va indicar al New York Times que “quan s’ha pres una decisió i el guardó s’ha entregat, allà acaba la responsabilitat del comitè”. Gunnar, exdiputat i bisbe, ha indicat també que no és tasca dels membres dels Nobel “condemnar ni censurar” els guardonats i que atorgar el Nobel de la pau “no és la declaració d’un sant”.

Per la seva banda, Aung San Suu Kyi va trencar ahir el silenci per denunciar la desinformació que, segons ella, s’ha donat al voltant de l’actual onada de violència al país. En una conversa telefònica amb el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, Suu Kyi va parlar per primer cop sobre el conflicte, que fa unes quantes setmanes que dura. Suu Kyi hauria demanat, a través del president turc, que es deixin de difondre notícies i fotografies falses a les xarxes socials sobre el que està passant a l’estat de Rakhine, on resideixen 1,1 milions de rohingyes.

“Sabem molt bé, millor que la majoria, què significa la privació dels drets humans i la protecció democràtica. Ens assegurarem que totes les persones del país siguin protegides, així com els seus drets a la defensa humanitària, social i política”, va dir Suu Kyi.