Què ha aconseguit aquesta setmana Hollande?

BarcelonaEl president francès, François Hollande, es troba a l'equador de la seva maratoniana setmana diplomàtica. L'objectiu és recollir suports per crear una coalició internacional per lluitar contra el grup terrorista autodenominat Estat Islàmic (EI). Per ara, el balanç que pot fer-ne és desigual.

Hollande s'ha reunit aquest dijous a Moscou amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, i han acostat postures. El cap del Kremlin ha assegurat que Rússia està preparada per unir-se a l'ofensiva francesa contra "un enemic comú", després que l'Estat Islàmic fes explotar un avió rus sobre el Sinaí a finals d'octubre i causés la mort de 130 persones en els atemptats de París del 13 de novembre.

Just després de reunir-se amb el primer ministre italià, Matteo Renzi, per abordar la qüestió, Hollande va reiterar des de París que "res seria pitjor que la comunitat internacional, davant l'amenaça terrorista, no adopti les decisions que s'esperen".

En principi, Renzi ha mostrat el seu suport a la voluntat d'Hollande, però no ha donat detalls sobre la qüestió clau: si Itàlia està disposada a enviar més efectius a Síria. "És necessari un esforç més inclusiu, una coalició més àmplia que persegueixi l'objectiu de destruir l'EI i els seus fins atroços", ha dit Renzi. El cap de govern italià ha recordat que ja hi ha tropes italianes al país, com també n'hi ha també a l'Iraq, al Líban o a la resta d'Àfrica des de les bases que té a Somàlia.

"És necessària la reacció, però sobretot una estratègia global, diplomàtica, militar, cultural i civil", ha sentenciat Renzi en dos últims punts que obren un escletxa que indica un camí diferent del que busca Hollande. Aquests dies, el mandatari italià ha fet anar en diverses ocasions la idea de la "resposta cultural" a uns atemptats, els del 13 de novembre a París, que "van atacar la cultura i la identitat francesa i europea".

El dimarts, en un esdeveniment a Roma que portava el nom d''Itàlia, Europa: una resposta al terror', Renzi ja havia anunciat que "per cada euro invertit en la seguretat se'n destinarà un a cultura. No pot ser només la seguretat la resposta al terrorisme". Concretament, va detallar que Itàlia destinarà 1.000 milions d'euros per reforçar la defensa del país enfront del terrorisme, i 1.000 milions més per protegir-se dels valors i formes de vida que hi van implícits. "Destrueixen estàtues, i nosaltres estimem l'art; destrueixen els llibres, i nosaltres som països de biblioteques. No canviarem mai la nostra manera de viure, no renunciarem als nostres valors. Abans es rendiran ells que nosaltres", va concloure Renzi.

Més o menys en el mateix to es va moure ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va oferir "més compromís" militar a França, sempre que no impliqui haver d'entrar enguerra. Així, la ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, ja havia detallat la proposta –que ha de ser ratificada pel Bundestag– d'enviar 650 soldats germànics més a Mali, un suport que hauria de servir perquè les forces armades franceses puguin centrar-se en la lluita contra el terrorisme. Al país subsaharià, Alemanya ja hi té presència, però els seus efectius es dediquen a la formació de l’exèrcit malià, mentre que les tropes franceses lluiten contra els guerrillers islamistes de la zona. Per la seva banda, Merkel, que es nega a bombardejar els territoris, està disposada a aportar a nivell logístic. Com Renzi, confia que la solució al conflicte sirià ha de passar inevitablement per un procés polític.

Allà on Hollande sí que va trobar suport, pràcticament incondicional, és en el primer ministre britànic, David Cameron, amb qui es va reunir dilluns i que avui mateix ha defensat davant el seu Parlament la necessitat que el Regne Unit se sumi als atacs aeris internacionals contra les posicions de l'Estat Islàmic a Síria. En la seva intervenció, Cameron ha presentat un pla de 36 pàgines que aborda tant la lluita armada contra l'EI com el recolzament a una transició política a Síria que acabi amb la violència civil. L'anglès vol aconseguir prou suport de part de diputats de tots els partits de l'arc polític i demanar-los, possiblement la setmana que ve, que votin a favor dels bombardejos en territori sirià. L'any passat, la cambra havia aprovat els atacs a l'Iraq, però no a Síria, i Cameron ja ha fet saber que només demanarà la votació si creu que l'ha de guanyar.

"Hem de negar un refugi segur a l'EI a Síria. Com més es pugui permetre que l'EI creixi a Síria, més gran serà l'amenaça. No està bé que el Regne Unit hagi de subcontractar la seva seguretat a altres països i esperar que la seva tripulació aèria porti la càrrega i els riscos d'atacar l'EI a Síria per detenir el terrorisme al Regne Unit", ha dit Cameron en el seu discurs.

També el president dels EUA, Barack Obama, va posar-se de cara a la missió d'Hollande: “[L’EI] no pot ser tolerat, ha de ser destruït. I ho hem de fer junts”, va emfatitzar dimarts després de reunir-se amb Hollande a Washington. Només per començar la roda de premsa, Obama va recordar que França és l'aliat més vell dels EUA i que tots dos països "es deuen les seves llibertats". “Nous sommes tous Français”, va concloure.

Ahir, la vigília del dia d'Acció de Gràcies, en el qual es produeixen milions de desplaçaments, el president dels EUA va aprofitar per fer una crida a la calma i va recordar que "no hi ha cap informació específica i creïble" sobre un eventual atemptat terrorista. Durant les últimes 24 hores, Obama s'havia reunit almenys dues vegades amb el seu equip de seguretat nacional per avaluar els reptes de la seguretat del país després dels atacs a París i per ordenar-li que se segueixin "intensificant els esforços en curs per degradar i destruir l'EI".